Infern en el cristianisme

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Un detall de la representació de l'infern de Hieronymus Bosch (segle xvi)

En la teologia cristiana, l'Infern és el lloc o estat al qual, per judici definitiu de Déu, els pecadors impenitents passen en el judici general, o, com alguns cristians creuen, immediatament després de la mort (judici particular).[1][2] El seu caràcter es dedueix de l'ensenyament dels textos bíblics, alguns dels quals, interpretats literalment, han donat lloc a la idea popular de l'Infern.[1] Els teòlegs d'avui en general veuen l'Infern com la conseqüència lògica de rebutjar la unió amb Déu i amb la justícia i la misericòrdia de Déu.[1]

Diferents paraules hebrees i gregues es tradueixen com "infern". Aquestes paraules inclouen:

  • "Sheol" a la Bíblia hebrea i "Hades" al Nou Testament. Moltes versions modernes, com la New International Version, tradueixen Sheol com a "tomba" i simplement transliteran "Hades". En general, s'acorda que tant el Sheol com l'Hades no solen referir-se al lloc del càstig etern, sinó a la tomba, la residència temporal dels morts, l'inframon.[3]
  • "Gehenna" al Nou Testament, on es descriu com un lloc on tant l'ànima com el cos podrien ser destruïts (Mateu 10:28) en "foc inextingible" (Marc 9:43). La Gehenna era un lloc físic fora de les muralles de la ciutat on es cremaven escombraries i on s'enviaven leprosos i marginats, d'aquí el plor i cruixir de dents.
  • El verb grec ταρταρῶ (tartarō, derivat del Tàrtar), que apareix una vegada al Nou Testament (a 2 Pere 2:4), gairebé sempre es tradueix amb una frase com ara "llençat a l'infern". "Tàrtar és un nom grec per a un lloc subterrani de càstig diví inferior a Hades".2 Pere 2:4

Referències[modifica]

Vegeu també[modifica]