Infrahome

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure

Infrahome és un concepte, emprat de forma especial en política i psiquiatria al primer terç del segle xx, creat per oposició al de Superhome. Provè de l'Alemanya, on Untermensch és emprat pels nacionalsocialistes i els eugenistes. En la ideologia nacionalsocialista , els "aris", és a dir, especialment els pobles germànics, eren considerats superiors a la resta. Els representants d'altres creences també van utilitzar aquest terme, encara que no necessàriament en contexts racistes.

Orígens del terme[modifica]

La paraula alemanya Untermensch ja existia abans, però en un sentit no racial. Per exemple, el poeta romàntic Jean Paul ho fa servir a la seva novel·la Hesperus (1795) sobre un orangutan, al capítol 8. Altrament, els jocs de paraules amb el terme popularitzat per en Nietzsche semblen habituals des del segle XIX i, a causa del tret lingüístic alemany de poder combinar prefixos i arrels gairebé a voluntat per crear noves paraules, aquest desenvolupament es pot considerar lògic. Per exemple, l'autor alemany Theodor Fontane contrasta el parell de paraules Übermensch / Untermensch al capítol 33 de la seva novel·la Der Stechlin, encara que no en un sentit racial.

En el sentit que ha arribat a l'actualitat, tot i que sol considerar-se ideat pels nazis, l'expressió «home inferior», va ser emprada originàriament per l'autor nord-americà, i membre del Ku Klux Klan Lothrop Stoddard en el títol del seu fullet de 1922 The Revolt Against Civilization: The Menace of the Under Man (La revolta contra la Civilització: L'amenaça del subhumà).[1] Més tard, va ser emprada a la versió alemanya del llibre, Der Kulturumsturz: Die Drohung des Untermenschen (1925).[2] És possible que Stoddard construís el seu "home inferior" com un oposat al concepte Übermensch (superhome) de Friedrich Nietzsche. Stoddard no ho diu explícitament, però es refereix críticament a la idea del “superhome” al final del seu llibre.

Nazisme i feixisme[modifica]

El filòleg Victor Klemperer, que més tard publicarà les seves reflexions a la Lingua Tertii Imperii, assenyala que el terme infrahome/subhome pren el sentit actual amb el nazisme:[3]

Esquema il·lustratiu de les Lleis de Nubemberg, introduïdes el 1935 pels nazis.

Trobo a Der Stechlin , capítol 33 (pàgina 342): «Ara, en comptes de l'home real, s'ha establert allò que s'anomena el superhome...» La majoria dels neologismes existeixen de vegades molt abans de la seva invenció. (Suposo que en Fontane tampoc va inventar el "subhome", l'equivalent de superhome era present) Però això no exclou la seva novetat. Són nous en el moment en què apareixen i són actuals com a expressió d'un nou estat d'ànim o d'un fet nou. En aquest sentit, subhome és una paraula específica i nova en la llengua del Tercer Reich.

Dins d'aquest llenguatge classificador, els jueus en particular eren considerats els pitjors enemics pels nacionalsocialistes. Ja al llibre Mein Kampf d'Adolf Hitler eren titllats de "espoliadors del poble" o "enemics del Reich " i van ser assetjats i perseguits quan els nacionalsocialistes arribaren al poder. Les lleis racials de Nuremberg de 1935 definien qui es considerava un jueu o un "mestís", i qui era un "ari". Però altres "races alienes", " negres " o " gitanos ", així com minories de la població majoritària alemanya considerades "inferiors", foren vistes com a "subhumans", i perseguides i amenaçades d'aniquilació. Els nacionalsocialistes van aprofitar antigues actituds populars d'antisemitisme i antigitanisme. Els propagandistes nazis aviat emprarien el terme, com ara en un discurs al Parlament Regional de Baviera el 1927, on Julius Streicher, editor de Der Stürmer, va emprar el terme Untermensch per referir-se als comunistes de la República Soviètica Bavaresa alemanya:

"Va passar en els dies de la República Soviètica [de Baviera]: quan els subhumans furiosos van assassinar als carrers, els diputats es van amagar darrere d'una llar de foc al Parlament de Baviera[4]

A Espanya, a més del terme infrahome, sovintegen els termes subhome i degenerat en discursos i articles, especialment a partir dels anys 30. Són paraules emprades amb naturalitat a la premsa, sense explicacions del significat concret, de manera que es dedueix que eren de coneixement general. A mesura que s'apropa o té lloc la guerra civil, hi ha una divergència en el significat d'infrahome, en el bàndol rebel adquireix un deix racial, mentre que al bàndol republicà és més de tipus cultural.[5] Es pot posar uns d'exemples d'aquesta mena de discurs:

Heraldo de Almería, 3 de novembre de 1934, article «Traïdors impunes»: «Els organitzadors i principals responsables de la traïció contra la Pàtria comesa per Companys i els separatistes catalans i els de la paral·lela revolució marxista... Aquests inductors que per mitjà de la paraula o de la ploma han llançat a la carrer a milers d'infeliços i degenerats per fer front primer a la metralla disparada pels defensors de l'ordre públic...»[5]

Guión: diario de la mañana, 4 de febrer de 1937, article «El general Sanjurjo es va matar en una avioneta sabotejada per la maçoneria. El complot va ser organitzat per l'assassí Angel Galarza»:«Galarza, assassí integral. Home viscós, fred, folrat de rancúnies. La seva tònica antropològica és l'odi a tot allò que l'envolta. Un odi patològic, l'origen del qual cal cercar en certes tares sexuals. Com Azaña. Com a «Ricardito». Com Jiménez Asúa. Com aquell Katipuán d'homes al revés del crim del correu d'Andalusia. Així és Galarza. I aquesta és la raó que subhomes com ell i com Azaña, experimentin un odi típicament fisiològic cap a homes cabalment organitzats com a tals homes; vers homes d'acusats perfils com a animadors de masses. Per això van caure Calvo Sotelo i Sanjurjo. Per homes i per esvalotadors. Homes antípodes de Rivas Cheriff, Gassols i altres petits gris d'aquella república d'incomplets... Avui 4 de Febrer fa justament set anys que Louguet i Blum van arribar a Espanya, enviats per les lògies jueves...»[5]

Diario de la Marina, 20 de gener de 1938, article «El meu fillol l'heroi», de Gaspar Betancourt: «...Fillo no era un intel·lectual. Era un sentimental (com tots els Jiménez), era un noi senzill i sa, que des que es va aturar, va exhibir amb una gallardia varonil... un temple decidit i valent... Avui que sentim com mai, que l'home ple es ens confon amb els infrahomes, podem avaluar... el Capità Jiménez Alum va ser «tot un home», per la qual cosa hi havia, de punt d'honor de noblesa, de generositat i d'home de bé...»[5]

Guanyada la guerra pel bàndol rebel, el franquisme propugna, igual que a l'Alemanya nazi, la recerca de l'home nou.[5] Aquest discurs eugenèsic i ètnic es redueix a nacionalisme espanyol i anticomunisme així que els aliats alemanys i italians comencen a recular a la Segona guerra mundial, però no lliura a la població espanyola en general i a les minories nacionals en particular d'una dura i prolongada repressió.

Referències[modifica]

  1. Stoddard, Lothrop. The Revolt Against Civilization: The Menace of the Under Man. Nova York: Charles Scribner’s Sons, 1922. 
  2. Losurdo, Domenico «Towards a Critique of the Category of Totalitarianism». Historical Materialism, 12, 2, 15-04-2004, pàg. 25-55. DOI: 10.1163/1569206041551663. ISSN: 1465-4466.
  3. Victor Klemperer, Journal, 26 décembre 1940.
  4. "Kampf dem Weltfeind", Der Stürmer, Nuremberg, 1938, 05/25/1927, discours au parlement régional bavarois
  5. 5,0 5,1 5,2 5,3 5,4 Llaudó Avila, E. Racisme i supremacisme polítics a l'Espanya contemporània. 7a ed.. Manresa: Parcir, 2021, p. 336. ISBN 9788418849107.