Ingesta diària admissible

De Viquipèdia
Jump to navigation Jump to search

La ingesta diària màxima admissible o ANADA, en anglès: Acceptable daily intake o ADI és una mesura de la quantitat d’una substància específica (que originàriament es va aplicar a un additiu alimentari, més tard també per a un residu de droga veterinària o plaguicida) en aliments o aigua potable que es pot ingerir (oralment) diàriament durant un cert temps sense risc apreciable en la salut humana.[1] Els ADIs s’expressen normalment en mil·ligrams (de la substància) per quilograms de pes corporal per dia.[2][3]

Història[modifica]

Aquest concepte va ser introduït per primera vegada l’any 1961 per part del Consell d'Europa i més tard el Joint FAO/WHO Expert Committee on Food Additives (JECFA), un comitè de dos organismes d eles Nacions Unides, la FAO i l’OMS (WHO).[2]

Concepte[modifica]

Els valor de l’ADI es basa en la recerca científica per experimentació en animals i observació en el humans. Primer un nivell on no s’observen afectes adversos ( no-observed-adverse-effect level (NOAEL)),[3][4] es determina la quantitat d’una substància que no mostra efectes tòxics. A continuació el punt de partida com el NOAEL (o un altre punt de partida com la dosi (BMDL)) es divideix per un factor de seguretat, convencionalment el 100, per tenir en compte les diferències entre les proves amb animals i els (factor de 10) ai les possibles diferències en la sensibilitat entre humans (un altre factor de 10).[3] Per exemple, si l’ADI està basat en dades sobre humans el factor de seguretat normalment és 10 en lloc del 100. L’ANADA normalment es dóna en mg per kg de pes corporal.[5]

L’ANADA és considerat un nivell segur d’ingesta d’una substància per un adult sa amb un pes normal que en consumeixi una quantitat mitjana diàriament S’ha de tenir en compte que la situació canvia en els infants.[6] L’ANADA no té en compte les possibles al·lèrgies individuals.

Com més alt sigui l’ADI més grans són les quantitats segures per ingestió regular. El concepte de “presa diària tolerable” (tolerable daily intake) es fa servir sovint en els cas de contaminants o altres productes químics.

El concepte d’ANADA/ADI indica la toxicitat a través d’una exposició a llarg termini en ingestió repetida de compostos químics en els aliments (presents i/o afegits), com oposada a la toxicitat aguda (acute toxicity).


Notes[modifica]

  1. WHO «Principles for the safety assessment of food additives and contaminants in food». Environmental Health Criteria 70., 1987.
  2. 2,0 2,1 Lu, Frank C.; Sam Kacew Lu's Basic Toxicology: Fundamentals, Target Organs and Risk Assessment. Taylor & Francis, 2002, p. 364. ISBN 0-415-24855-8. 
  3. 3,0 3,1 3,2 Faustman, Elaine M.; Omenn, Gilbert S. «Risk assessment». A: Casarett & Doull's Toxicology: The Basic Science of Poisons. 6th. New York: McGraw-Hill, 2001, p. 92–4. ISBN 978-0-07-134721-1. 
  4. Fennema, Owen R.. Food chemistry. New York, N.Y: Marcel Dekker, 1996, p. 828. ISBN 0-8247-9691-8. 
  5. Mackey, Maureen A.; Kotsonis, Frank N.. Nutritional toxicology. Washington, DC: Taylor & Francis, 2002, p. 258. ISBN 0-415-24865-5. 
  6. Renwick, A. G. «Toxicokinetics in infants and children in relation to the ADI and TDI». Food Additives and Contaminants, 15, 1998, pàg. 17–35. DOI: 10.1080/02652039809374612. PMID: 9602909.

Enllaços externs[modifica]