Ingilberga

De Viquipèdia
Jump to navigation Jump to search
Infotaula de personaIngilberga
Biografia
Naixement 976 (Gregorià)
Vic
Mort 1049 (Gregorià) (72/73 anys)
 Bisbe de Vic 

Activitat
Ocupació Abadessa
Modifica les dades a Wikidata

Ingilberga (Vic, 976 - març del 1049) fou la darrera abadessa del Monestir de Sant Joan de les Abadesses.[1]

Biografia[modifica]

Ingilberga era filla il·legítima d'Oliba Cabreta, comte de Cerdanya i Besalú, i, segons sembla, d'Ingilberga, muller d'Ermenir, senyor de Besora.[2] Regí l'abadia de Sant Joan de les Abadesses entre 996 i 1017. Havia entrat al monestir a l'edat de 10 o 11 anys i va prendre possessió del càrrec quan tenia 20 anys[3] substituint l'anterior abadessa, Fredeburga, que s'ha apuntat que podria ser filla de Miró II de Cerdanya [3] i per tant tia seva, que acabava de morir. Ingilberga, doncs, va fer-se gran entre les parets del monestir. La primera abadessa del monestir havia estat Emma, del 898 al 942, i a la seva mort la van succeir una abadessa de la qual es desconeix el nom (942-949), Adelaida (949-955) i Ranlo (955-962).

L'any 1017 Ingilberga va ser expulsada de Sant Joan, amb tota la seva comunitat de monges, a través d'una butlla papal que l'acusava d'haver dissolt la moralitat del monestir. L'acusació venia del seu germà Bernat Tallaferro, que aspirava a posseir i controlar els béns del monestir com a dotació del naixement del bisbat de Besalú, circumstància que fa dubtar de la veracitat de l'acusació que, de fet, mai no va ser provada. L'any 1016 Bernat va anar a Roma acompanyat del seu germà l'abat Oliba i un seguici de religiosos per denunciar Ingilberga davant del Papa Benet VIII,. El Papa, potser no s'acabava de creure les acusacions de Bernat i Oliba, ja que abans de dictar la butlla comdemnatòria va trametre una missiva instant Ingilberga a presentar-se a Roma a defensar-se de les acusacions de què era objecte, però l'abadessa no va ho va fer i va ser declarada en rebel·lia.

El 25 de gener de 1017 va aparèixer la butlla en què es determinava l'expulsió de les monges de Sant Joan i l'ocupació del monestir per monjos aquisgranesos. A més de la dissolució de la comunitat femenina, es va aconseguir establir a Sant Joan un orde masculí i es va eregir el nou bisbat de Besalú (un fill de Tallaferro, Guifré, en seria el primer i únic bisbe).

Més enllà de la certesa o no de les acusacions, s'ha assenyalat que el comte de Besalú es va valdre de la credibillitat fàcilment vulnerable d'aquest col·lectiu femení per aprofitar-se de rumors i aconseguir ampliar les seves possessions territorials. També cal tenir present que l'abadessa Ingilberga era una dona amb poder dins un àmbit on, majoritàriament, manaven els homes.

Ingilberga s'acollí a la protecció del seu germà Oliba, bisbe de Vic, i residí fins a la seva mort, ocorreguda el 1047, amb el seu nebot Guillem de Balsareny, futur bisbe de Vic. Al necrologi de l'abadia, la van descriure com a abadessa de «bon record» i «insigne de virtuts». Avui, molt temps després de la seva expulsió, el poble on hi ha el monestir rep el nom de Sant Joan de les Abadesses.

Bibliografia[modifica]

Referències[modifica]

  1. Diccionari biogràfic de dones. «Ingilberga». Xarxa Vives d'Universitats (CC-BY-SA via OTRS). [Consulta: 1r octubre 2015].
  2. «Ingilberga». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  3. 3,0 3,1 Maideu i Puig, Eudald «Les abadesses de Sant Joan. Una greu problemàtica sexual com a fet històric». C.E.C.R. Annals 1992-93. Aportacions i Estudis, pàg. 163-189.