Ingrīda Priedīte

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de personaIngrīda Priedīte
Biografia
NaixementIngrīda Bērziņa
13 març 1954 Modifica el valor a Wikidata (70 anys)
Riga (Letònia) Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
NacionalitatUnió Soviètica Unió Soviètica
Letònia Letònia
FormacióUniversitat de Letònia Modifica el valor a Wikidata
Activitat
OcupacióEconomista i jugadora d'escacs
Nacionalitat esportivaLetònia Modifica el valor a Wikidata
Esportescacs Modifica el valor a Wikidata
Títol d'escaquistaGran Mestre Internacional d'escacs per correspondència (1996)
Mestre de la FIDE Femení (2014)
2 cops campiona femenina de Letònia
Punts Elo (màx.)2.240 (gener 1990)
Identificador FIDE11600217 Modifica el valor a Wikidata
Altres
TítolGran Mestre Internacional d'escacs per correspondència (1996)
Mestre de la FIDE Femení (2014)
2 cops campiona femenina de Letònia

Ingrīda Priedīte (nascuda com a Ingrīda Bērziņa el 13 de març de 1954 a Rīga) és una jugadora d'escacs letona que té els títols de Gran Mestre Internacional d'escacs per correspondència des de 1996, i el de Mestre de la FIDE Femení des de 2014.[1]

Priedīte es va graduar a la Universitat de Letònia i és economista de professió. Després de la independència de Lituània el 1991 fou la primera Secretària General de la Federació d'Escacs de Letònia.

Resultats destacats en competició[modifica]

Priedīte ha guanyat el campionat femení de Letònia dos cops, els anys 1973 (compartint el títol amb Tamara Vilerte) i 1979.

Va començar a jugar als escacs a 9 anys. Va guanyar el campionat juvenil femení de Letònia el 1970, el campionat de Riga femení el 1972, el campionat de Letònia d'estudiants els anys 1974 i 1977, i assolí la categoria de Mestre el 1976.

Posteriorment, Ingrīda Priedīte va esdevenir una excel·lent jugadora d'escacs per correspondència. Fou segona a la 5a Final del Campionat del Món Femení (1993–1998).[2]

Referències[modifica]

  1. «Nota biogràfica de Ingrīda Priedīte» (en anglès). Chessgames.com. [Consulta: 8 abril 2015].
  2. «Wch-05 Final». ICCF.com. [Consulta: 26 setembre 2011].

Bibliografia[modifica]

  • Žuravļevs, N.; Dulbergs, I.; Kuzmičovs, G. (1980), Latvijas šahistu jaunrade, Rīga, Avots., pp. 94 – 95 (en letó).

Enllaços externs[modifica]