Ingvar Wixell

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaIngvar Wixell
Ingvar Wixell 1965.jpg
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement7 maig 1931 Modifica el valor a Wikidata
Luleå (Suècia) Modifica el valor a Wikidata
Mort8 octubre 2011 Modifica el valor a Wikidata (80 anys)
Malmö (Suècia) Modifica el valor a Wikidata
SepulturaLimhamn cemetery (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciócantant, cantant d'òpera, actor, músic Modifica el valor a Wikidata
Activitat1955 Modifica el valor a Wikidata –
GènereÒpera Modifica el valor a Wikidata
VeuBaríton Modifica el valor a Wikidata

InstrumentVeu Modifica el valor a Wikidata
Participà en
20 març 1965Festival de la Cançó d'Eurovisió 1965 Modifica el valor a Wikidata
Premis

IMDB: nm0937194 Allocine: 450798 Allmovie: p77115
Musicbrainz: f989a0fd-f4a9-4ab8-bc72-998f396a6f14 Discogs: 862697 Allmusic: mn0000680530 Find a Grave: 78286975 Modifica el valor a Wikidata
Ingvar Wixell el 1965

Karl Gustaf Ingvar Wixell,[1] (Lulea, Suècia, 7 de maig de 1931[2] - Malmö, Suècia 8 d'octubre de 2011) era un baríton suec.

Estudià a Estocolm i debutà en el Teatre Reial d'aquesta ciutat el 1955 com Papageno de La flauta màgica. Fou membre de la companyia del Teatre Reial fins a 1967. El 1962, debutà en el Festival de Glyndebourne, en el que cantà el Guglielmo de Così fan tutte. El 1967, realitzà la seva primera actuació a Amèrica com en Belcore de L'elisir d'amore a San Francisco.

Malgrat que les obres de Richard Wagner no formen habitualment part del seu repertori, el 1971 cantà el paper del Herald de Lohengrin en el Festival de Bayreuth. Aquest mateix any, cantà per primera vegada en l'Òpera de Viena en la que es presentà com l'Scarpia de Tosca.

Després d'haver cantat en el Covent Garden alguns rols menors durant una gira amb la companyia del Teatre reial d'Estocolm, realitzà el seu debut oficial en aquest el 1972 com Simon Boccanegra i un any després es presentà en el Metropolitan amb Rigoletto.

El Liceu[modifica]

En el Gran Teatre del Liceu debutà en la temporada 1976-1977 com Scarpia i tornà el 1992 per cantar el Belcore de L'elisir d'amore. En el seu repertori, s'inclou gran part dels grans rols per a baríton verdià, a més de papers que van de Mozart ( el comte de Le nozze di Figaro) a Strauss (Mandrika d'Arabella).

Discografia seleccionada[modifica]

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Ingvar Wixell

Referències[modifica]

  • La Discoteca Ideal de Interpretes, pag. 538-539, d'Enciclopedias Planeta