Inhibidor del factor de necrosi tumoral

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca

Un inhibidor del factor de necrosi tumoral (anti-TNF) és un fàrmac que suprimeix la resposta fisiològica al factor de necrosi tumoral (TNF), que forma part de la resposta inflamatòria. El TNF participa en trastorns autoimmunitaris i immunitaris com l'artritis reumatoide, l'espondilitis anquilosant, la malaltia inflamatòria intestinal, la psoriasi, la hidroadenitis supurativa i l'asma refractari, de manera que es poden utilitzar inhibidors del TNF en el seu tractament. Els efectes secundaris importants dels inhibidors del TNF inclouen limfomes, infeccions (especialment la reactivació de la tuberculosi latent), insuficiència cardíaca, malaltia desmielinitzant, una síndrome semblant al lupus, inducció d'autoanticossos, reaccions al lloc de la injecció i efectes secundaris sistèmics.[1]

Exemples[modifica]

A Espanya:[2]

Referències[modifica]

  1. Scheinfeld N «A comprehensive review and evaluation of the side effects of the tumor necrosis factor blockers etanercept, infliximab and adalimumab». J Dermatolog Treat, vol. 15, 5, September 2004, pàg. 280–94. DOI: 10.1080/09546630410017275. PMID: 15370396.
  2. «Centro de Información online de Medicamentos de la AEMPS - CIMA». Madrid: AEMPS. Ministerio de Sanidad, Servicios Sociales e Igualdad, 2020.