Iniciativa per Catalunya Verds - Esquerra Unida i Alternativa

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula d'organitzacióIniciativa per Catalunya Verds - Esquerra Unida i Alternativa
Logo ICV-EUiA.svg
Dades
Tipuscoalició política Modifica el valor a Wikidata
Ideologia políticaecosocialisme
federalisme espanyol
catalanisme
republicanisme
feminisme Modifica el valor a Wikidata
Alineació políticaesquerra Modifica el valor a Wikidata
Història
ReemplaçaIniciativa per Catalunya Verds - Esquerra Alternativa Modifica el valor a Wikidata
Creació2006
Data de dissolució o abolició2015 Modifica el valor a Wikidata
Reemplaçat perCatalunya Sí que es Pot Modifica el valor a Wikidata
Format per
Altres
Color     Modifica el valor a Wikidata

Iniciativa per Catalunya Verds - Esquerra Unida i Alternativa (ICV-EUiA) fou una coalició electoral formada per Iniciativa per Catalunya Verds i Esquerra Unida i Alternativa. Es presenten junts des del 2003 a les eleccions al Parlament de Catalunya fins al 2015 quan va entrar en coalició amb Podem i Equo per formar Catalunya Sí que es Pot per contestar les eleccions al Parlament de Catalunya i a les Corts Generals.

Resultats electorals[modifica]

Eleccions al Parlament de Catalunya de 1999[modifica]

A les eleccions del 1999 presentant-se per separats, Iniciativa per Catalunya Verds van obtenir tres diputats en solitari a la província de Barcelona, mentre que Esquerra Unida i Alternativa no en va aconseguir cap. ICV va obtenir dos diputats més en coalició amb el PSC en la resta de províncies.[1]

Eleccions al Parlament de Catalunya de 2003[modifica]

A les eleccions van obtenir en coalició 9 diputats (8 per ICV i 1 per EUiA),[2] set d'ells a la circumscripció de Barcelona, un a Girona i l'altre a Tarragona. En total van aconseguir 241.163 vots. Gràcies a aquest resultat van entrar al govern, juntament amb el Partit dels Socialistes de Catalunya i Esquerra Republicana de Catalunya.

El 14 de desembre de 2003, després de les eleccions al Parlament, PSC, ERC i ICV-EUiA acorden formar govern amb l'anomenat Pacte del Tinell. Així es formà un govern catalanista i d'esquerres.

Joan Saura i Laporta va ésser nomenat Conseller de Relacions Institucionals i Participació i Salvador Milà i Solsona, Conseller de Medi Ambient i Habitatge.

Eleccions al Parlament de Catalunya de 2006[modifica]

El 2006 van millorar els resultats, amb 282.693 vots i dotze diputats: dos més a Barcelona i un a Lleida.[3] D'aquests dotze, dos foren per EUiA i la resta per ICV.

Després de les eleccions es produeix un acord per formar un Govern d'Entesa entre el Partit dels Socialistes de Catalunya-Ciutadans pel Canvi (PSC-CpC), Esquerra Republicana de Catalunya (ERC) i Iniciativa per Catalunya Verds - Esquerra Unida i Alternativa (ICV-EUiA).

Al Govern d'Entesa, hi tornen a haver dos consellers d'ICV-EUiA: Joan Saura va ésser designat Conseller d'Interior i Relacions Institucionals-Participació i Francesc Baltasar i Albesa de Medi Ambient i Habitatge.

Eleccions al Parlament de Catalunya de 2010[modifica]

Suport en tant per cent de ICV-EUiA a les eleccions catalanes del 2010. En vermell les zones de major suport, en blau on el suport és menor.

El 2010 la coalició va perdre un 2,15% de vots. Les 230.824 paperetes van suposar una pèrdua de dos escons, i es van quedar amb 10 representants.[4] Dels deu escons obtinguts, 8 foren per ICV i 2 per EUiA.

Eleccions al Parlament de Catalunya de 2012[modifica]

El 2012 van obtenir els millors resultats, amb 358.857 vots i 13 diputats (10 per ICV i 3 per EUiA).[4]

Referències[modifica]

  1. «ELECCIONES CATALANAS Maragall, satisfecho con el pacto logrado con IC-V». [Consulta: 13 octubre 2022].
  2. Catalunya, Parlament de. «Historial grups». [Consulta: 13 octubre 2022].
  3. Catalunya, Parlament de. «Historial grups». [Consulta: 13 octubre 2022].
  4. 4,0 4,1 Catalunya, Parlament de. «Historial grups». [Consulta: 13 octubre 2022].

Enllaços externs[modifica]