Innico d'Avalos d'Aragona

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de personaInnico d'Avalos d'Aragona
Biografia
Naixement1536 Modifica el valor a Wikidata
Nàpols (Imperi Espanyol) Modifica el valor a Wikidata
Mort20 febrer 1600 Modifica el valor a Wikidata (63/64 anys)
Roma Modifica el valor a Wikidata
Cardenal bisbe de Porto i Santa Rufina
20 març 1591 – 20 febrer 1600
Cardenal bisbe de Frascati
2 març 1589 – 20 març 1591
← Alfonso GesualdoTolomeo Gallio →
Cardenal bisbe de Sabina
13 octubre 1586 – 2 març 1589
Camarlenc del Col·legi Cardenalici
1578 (Gregorià) – 1579 (Gregorià)
← Niccolò CaetaniMarco Antonio Colonna →
Bisbe de Mileto
19 agost 1566 – 9 febrer 1573
← Quinzio Rustici (en) TradueixGiovan Mario de Alessandri →
Cardenal
26 febrer 1561 (Gregorià) – Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
ReligióEsglésia Catòlica Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciósacerdot catòlic Modifica el valor a Wikidata
ConsagracióPius V Modifica el valor a Wikidata
Participà en
10 gener 1592conclave de 1592
27 octubre 1591conclave de 1591
8 octubre 1590conclave de 1590 (tardor)
7 setembre 1590conclave de 1590 (setembre)
21 abril 1585conclave de 1585
12 maig 1572conclave de 1572
20 desembre 1565Conclave de 1565–66 Modifica el valor a Wikidata

Modifica el valor a Wikidata

Innico d'Avalos d'Aragona (Nàpols, 1535/36–1600) va ser un Cardenal italià.

Va ser fill del condottiero Alfonso de Ávalos i Maria d'Aragona, de la família dels ducs de Montalto, de la noblesa espanyola. El 1563, va construir el Castell d'Avalos a Procida, una petita illa en el Golf de Nàpols.[1][2]

Després d'un període com a administrador (durant un temps Canceller del Regne de Nàpols), va ser nomenat bisbe de Mileto el 1566, bisbe de Sabina el 1586, bisbe de Frascati el 1589, i bisbe de Porto e Santa Rufina el 1591.

A Espanya, un altre membre religiós d'aquesta família va ser el cardenal Gaspar Dávalos de la Cueva.

Successió episcopal[modifica]

Com a bisbe, va ser el principal consagrador de:[3]

  • Francesco Cittadini, bisbe de Castro del Lazio (1569);
  • Girolamo Rustici, bisbe de Tropea (1570);
  • Lelio Zibramonti, bisbe de Alba (1583);
  • Maffeo Venier, Arquebisbe de Corfù (1583);
  • Scipione Gonzaga, Patriarca llatí de Jerusalem (1585);

I el principal coconsagrador de:[3]

Referències[modifica]

  1. «History of Procida». Arxivat de l'original el 2016-03-03. [Consulta: 17 abril 2020].
  2. «The Stability of Monuments over Coastal Cliffs in the Bay of Napoli». UNESCO.
  3. 3,0 3,1 Cheney, David M. «Iñigo Cardinal Avalos de Aragón, O.S.». Catholic-Hierarchy.org.