Innocenci I

De Viquipèdia
Infotaula de personaInnocenci I
Innocentius I.jpg
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixementsegle IV Modifica el valor a Wikidata
Albano Laziale (Imperi Romà) Modifica el valor a Wikidata
Mort12 març 417 Modifica el valor a Wikidata
Roma (Imperi Romà) Modifica el valor a Wikidata
SepulturaCol·legiata de Bad Gandersheim (846–) Modifica el valor a Wikidata
Emblem of the Holy See usual.svg 40è Papa
401 (Gregorià) – 12 març 417 (Gregorià)
← Anastasi IZòsim → Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
ReligióEsglésia Catòlica Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Lloc de treball Roma Modifica el valor a Wikidata
Ocupacióclergue, sacerdot catòlic Modifica el valor a Wikidata
PeríodeImperi Romà Modifica el valor a Wikidata
Enaltiment
Festivitat12 de març
28 de juliol Modifica el valor a Wikidata
Família
PareAnastasi I Modifica el valor a Wikidata

Find a Grave: 6926297 Modifica el valor a Wikidata

Innocenci I (Albano Laziale vers 360 - Roma 417) va ser papa de l'Església Catòlica des del 22 de desembre de 401 fins a la seva mort el 12 de març de 417. El seu mandat s'emmarca en un moment en què l'Imperi Romà d'Occident es trobava afeblit a causa de les invasions bàrbares, va acumular un considerable poder temporal i eclesiàstic.[1] Destaca el setge i saqueig de Roma per part del visigot Alaric I, amb qui Innocenci va negociar la pau.

Orígens[modifica]

Es desconeix la data de naixement[2] i d'abans de la seva elecció com a papa podria haver estat un diaca romà.[3] D'acord amb Liber Pontificalis, hom diu que era natural d'Albano Laziale, i fill d'Innocenci.[4] Una altra teoria afirma que probablement era fill del seu predecessor, Anastasi I.[3][1]

Pontificat[modifica]

A la mort d'Anastasi, el 22 de desembre del 401 va ser elegit papa de Roma.[3]

Relacions amb els patriarques[modifica]

Va ordenar convocar un sínode per reposar el patriarca Joan Crisòstom a la seu de Constantinoble, deposat il·legalment el 403 pel bisbe Teòfil d'Alexandria. Tanmateix, el sínode no va arribar a convocar-se perquè els emissaris romans van ser empresonats a la capital oriental. De fet, Joan Crisòstom va ser reconegut patriarca novament pòstumament.[3]

Va reconèixer a Alexandre com a bisbe d'Antioquia el 414, fet que va permetre restablir les comunicacions entre les dues esglésies i va posar fi al cisma originat a causa del meletianisme, una complexa controvèrsia sobre la naturalesa de la Trinitat.[3]

Negociació amb Alaric I[modifica]

Innocenci es va veure amenaçat pel setge d'Alaric I a la ciutat de Roma entre 408 i 410, a causa de la negativa de l'emperador Flavi Honori de satisfer les demandes del monarca visigot.[3] Durant l'atac a Roma, Innocenci era absent i es trobava en missió diplomàtica[1] a Ravenna, on s'havia retirat l'emperador, per tal de negociar la pau.[3] Tanmateix, el papa es va negar a les demandes de ser propici als déus pagans i el 410 es produeix el saqueig de Roma. Alguns autors han considerat l'absència del papa com el resultat d'una intervenció divina.[1] El 412 va tornar a Roma,[3] i va fer el possible per reparar el dany causat pels gots.

Condemna del pelagianisme[modifica]

Va gener del 417 va condemnar el pelagianisme, i va excomunicar el seu defensor, Pelagi,[3] utilitzant el poder del seu càrrec per eliminar la seva oposició.[1] De fet, moltes vegades per resoldre les disputes dintre de l'Església, Innocenci va invocar la primacia romana.[3]

Va actuar amb tanta autoritat i decisió que Sant Agustí, quan ho va saber, va pronunciar la famosa frase: Roma locuta, causa finita (Quan Roma ha parlat, la causa està acabada).

Altres mesures[modifica]

Va ordenar que tots els casos greus havien de ser revisats per ell i en els altres es reservava el dret a intervenir. Va intervenir en moltes qüestions diverses especialment en aquelles relacionades amb les celebracions litúrgiques.

Va obtenir de l'emperador Honori la prohibició de les lluites entre gladiadors al Circ romà.

Mort[modifica]

Va morir el 12 de març de 417 a Roma. Segons el Liber Pontificalis va ser enterrat el 27 o 28 de juliol a la Catacumba de Poncià, a la via Portuense, on s'havia fet enterrar també el seu predecessor.[4]

Referències[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Innocenci I
  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 Lawler, Jennifer. Encyclopedia of the Byzantine Empire. Jefferson: MacFarland & Company, 2004, p. 158. ISBN 978-0-7864-6616-0. 
  2. Kirsch, Johann Peter. «Pope Innocent I». A: Catholic Encyclopedia (en anglès). vol. 8. Nova York: The Encyclopedia Press, 1913. 
  3. 3,0 3,1 3,2 3,3 3,4 3,5 3,6 3,7 3,8 3,9 «Innocent I» (en anglès). Encyclopaedia Britannica. [Consulta: 14 agost 2022].
  4. 4,0 4,1 Loomis, Louise Ropes. The Book of the Popes (Liber Pontificalis) (en anglès). Nova York: Columbia University Press, 1916, p. 86-88.