Innocenci López i Bernagossi
.jpg) Innocenci López i Bernagossi, per Ramon Miró (1888)  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 1829 Girona |
| Mort | 22 setembre 1895 (65/66 anys) Barcelona |
| Dades personals | |
| Altres noms | Lopes Bernagossi |
| Activitat | |
| Ocupació | editor |
Innocenci López i Bernagossi[1] (Girona, 28 de desembre de 1829 - Barcelona, 22 de setembre de 1895)[2] fou llibreter i editor, fundador dels setmanaris satírics La Campana de Gràcia i L'Esquella de la Torratxa. Va ser el pare d'un altre llibreter, Antoni López i Benturas, i l'avi del també llibreter Antoni López i Llausàs.
Biografia[modifica]
Nascut a Girona el 1829, fill de Miquel López i Carrascosa de professió militar i de Joana Bernagossi,[3] s'establí a Barcelona, en un local de la rambla del Mig, on es dedicà a una fructífera activitat editorial. Antic dependent de la casa Tasso, el 1855 adquirí la Llibreria Espanyola, des d'on projectà setmanaris i col·leccions populars, que tingueren una gran acollida. Edità els almanacs d'El Cañón Rayado, Un Tros de Paper, Lo Noy de la Mare, La Rambla, El Tiburón, Lo Xanguet i altres, i també els Singlots Poetichs de Pitarra, així com les revistes satíriques Un tros de paper i Lo Noy de la mare i obres de Valentí Almirall, Robert Robert, Conrad Roure, Llanas, etc. El seu encert més gran, però, fou fundar La Campana de Gràcia i L'Esquella de la Torratxa, les publicacions de vida més llarga de la premsa catalana i dos títols emblemàtics del periodisme satíric a Catalunya. En aquestes publicacions hi col·labora, entre d'altres, el dibuixant Jaume Juez i Castellà,[4] també conegut amb el pseudònim de "Xirinius".
D'idees republicanes, prengué part en la Revolució de 1868, i fou membre de la Junta Revolucionària de Barcelona; també fou nomenat (1873) director general de Correus a l'illa de Cuba. Fou enterrat al Cementiri de Montjuïc.[5]
Es va casar amb Joana Benturas[6] i Puig (1824-1892). El seu fill Antoni López i Benturas va heretar la Llibreria Espanyola i va continuar la seva tasca.[7] El seu fill Guillem López Benturas fou un conegut metge i tinent d'alcalde de l'Ajuntament de Barcelona.[8] Va tenir a més altres fills: Enric (1907-1907), Josep i Elvira López i Benturas.
Referències[modifica]
- ↑ També apareix citat amb el nom Innocent.
- ↑ «esquela: Ignocent López Bernagosi». La Campana de Gràcia : semanari bilingüe, donará una batallada cada senmana, si se'n venem moltas tocará á somaten: Núm. 1375, 28-09-1895, pàg. 2.
- ↑ Filla de l'italià Luigi Bernagossi, de Bolonya.
- ↑ Jesus Cuadrado. De la Historieta y su uso, 1873-2000. Ediciones Sinsentido, 2000. 686 p.. ISBN 978-84-96734-67-8. (castellà)
- ↑ | Necrològica a La vanguardia.
- ↑ Sovint escrit com Venturas o Ventura, per exemple a la inscripció de la defunció de Joana Benturas al Registre de Defuncions de l'Ajuntament de Barcelona, any 1892, número de registre 6658.
- ↑ L'Esquella de la Torratxa 1879-1939. 60 anys d'història catalana. Editorial Efadós, 2013. ISBN 978-84-15232-58-2
- ↑ «Esquela de defunció». La Vanguardia, 24-01-1928, pàg. 2.