Innokenti Smoktunovski

Innokenti Smoktunovski

Nom original	(ru) Иннокентий Михайлович Смоктуновский
Biografia
Naixement	(ru) Иннокентий Михайлович Смоктунович 28 març 1925 Tatiànovka (Rússia)
Mort	3 agost 1994 (69 anys) Kubinka (Rússia) (en)
Sepultura	Cementiri de Novodévitxi
Dades personals
Formació	Pushkin Drama Theatre (en)
Activitat
Ocupació	actor, actor de teatre, actor de cinema
Activitat	1946  –  1994
Ocupador	Teatre Tovstonógov Teatre d'Art de Moscou Norilsk Polar Drama Theater named after Vladimir Mayakovsky (en) Teatre d'Art Anton Txèkhov
Carrera militar
Lleialtat	Unió Soviètica
Conflicte	Front oriental de la Segona Guerra Mundial
Premis (1970)  Conquilla de Plata al millor actor../... 25+

Innokenti Mikhàilovitx Smoktunovski, rus: Инноке́нтий Миха́йлович Смоктуно́вский (nascut Smoktunóvitx,rus: Смоктуно́вич), Tatiànovka, óblast de Tomsk, 28 de març de 1925 - Moscou, 3 d'agost de 1994) fou un actor de teatre i cinema soviètic i rus. Va ser nomenat Artista del Poble de l'URSS (1974) i Heroi del Treball Socialista (1990). Fou guanyador del Premi Lenin (1965) i va participar en la Gran Guerra Patriòtica de 1941-1945.

Les interpretacions de Smoktunovski a l'escenari -el Príncep Mixkin al Teatre Tovstonógov, el tsar Fiódor Ioànnovitx al Teatre Mali, Ivànov de Txékhov i Porfiri Golovliov al Teatre d'Art de Moscou- van ingressar al "fons d'or" de l'art teatral rus.

Smoktunovski va ser anomenat el primer actor intel·lectual del cinema soviètic; va interpretar els seus millors papers a les pel·lícules "Soldats" (rus: Солдаты, Soldati), "Nou dies d'un any" (rus: Девять дней одного года, Déviat dnei odnogó goda), "Hamlet", "Txaikovski" (rus: Чайковский), "Sastre de senyores" (rus: Да́мский портно́й, Damski portnoi) i en la comèdia lírica d'Eldar Riazànov "Compte amb el cotxe" (rus: Берегись автомобиля, Bereguís avtomobília).

Primers anys

Smoktunovski (esquerra) amb el seu germà Vladímir i la seva tieta el 1930

Smoktunovski va néixer a un poble siberià en una família camperola d'ètnia belarussa.Alguna vegada es va escampar el rumor que provenia d'una família polonesa, fins i tot de la noblesa, però el mateix actor desaprovava aquestes teories, tot afirmant que la seva família era belarussa i no de la noblesa. Va servir en l'Exèrcit Roig durant la Segona Guerra Mundial. El 1946, es va unir a un teatre a Krasnoiarsk, i després es va traslladar a Moscou. El 1957, va ser convidat per Gueorgi Tovstonógov a unir-se al Teatre Dramàtic Bolxoi de Leningrad, on va sorprendre el públic amb la seva interpretació dramàtica del príncep Mixkin a l'obra de Dostoievski L'idiota. Un dels seus millors papers va ser el paper principal a l'obra Tsar Fiódor Ioànnovitx d'Aleksei Konstantínovitx Tolstoi (Teatre Mali, 1973).

Carrera cinematogràfica

Smoktunovski com a Hamlet amb Anastassia Vertínskaia en un segell soviètic de 1966

El llançament de la seva carrera cinematogràfica es va produir amb la pel·lícula de Mikhaïl Romm Nou dies d'un any (1962). El 1964, va interpretar el paper de Hamlet de Shakespeare a la versió cinematogràfica de Grigori Kózintsev, que va aconseguir elogis de Laurence Olivier així com el Premi Lenin. Molts crítics anglesos van classificar el Hamlet de Smoktunovski per damunt de la interpretació, d'Olivier, en un moment en què aquesta encara era considerada la definitiva. Smoktunovski va crear un retrat heroic integral, que combinava el que semblava incompatible abans: simplicitat viril i exquisit aristocratisme, amabilitat i sarcasme càustic, una mentalitat lúcida i autosacrifici.

Smoktunovski va arribar a ser conegut per a públics més amplis com a Iuri Detotxkin, en la sàtira detectivesca Compte amb el cotxe d'Eldar Riazànov (1966)que va revelar les destacades dots còmiques de l'actor. Posteriorment, va interpretar Piotr Ilitx Txaikovski a la pel·lícula Txaikovski (1969), l'oncle Vània a la versió cinematogràfica (1970) d'Andrei Mikhalkov-Kontxalovski de l'obra homònima de Txékhov, el narrador a la pel·lícula d'Andrei Tarkovski Zérkalo (1975), un ancià a la pel·lícula d'Anatoli Efros El dijous i mai més (1977), i a Salieri a la producció de Mikhaïl Schweitzer Petites tragèdies (1979) basada en obres de Aleksandr Puixkin.

El 1990, Smoktunovski va guanyar el premi Nika en la categoria de Millor Actor. Va morir el dimecres 3 d'agost de 1994, en un sanatori, amb 69 anys. El planeta menor 4926 Smoktunovskij rebé aquest nom en honor seu.

Filmografia seleccionada

• 1956 Soldats com a "Farber"
• 1957 Tempesta com a "Muromtsev"
• 1957 Al costat de nosaltres com a "Andrei"
• 1959 Carta no enviada com a "Konstantín Sabinin"
• 1961 Nou dies d'un any com a "Ilià Kulikov"
• 1962 Mozart i Salieri com a Wolfgang Amadeus Mozart
• 1964 Hamlet com a "Hamlet"
• 1966 Compte amb el cotxe com a "Iuri Détotxkin"
• 1969 Txaikovski com a Piotr Ilitx Txaikovski
• 1970 Crim i càstig com a "Porfiri Petróvitx"
• 1970 L'oncle Vània, com a "Ivan Voinitski, oncle Vània"
• 1972 La doma del foc com a Konstantín Tsiolkovski
• 1973 Moscou-Cassiopeia com a "I. O. O. (realitzant funcions especials)"
• 1974 El romanç dels enamorats com a "Trompetista"
• 1974 Adolescents a l'Univers com a "I. O. O. (realitzant funcions especials)"
• 1975 Zérkalo com "La veu d'Aleksei"
• 1975 Confiança com a Nikolai Bóbrikov
• 1975 Van combatre per la pàtria com a "cirurgià"
• 1979 Barrera com a "Antoni Manev"
• 1979 Petites tragèdies com a Antonio Salieri i Baró Vell
• 1979 Moscou no creu en les llàgrimes apareix en un cameo
• 1983 Dos sota un paraigua com a "Till"
• 1984 Ànimes mortes, com a "Pluixkin"
• 1985 Rússia al principi com a Justinià I
• 1985 L'estrany cas del Dr. Jekyll i el senyor Hyde com a "Doctor Henry Jekyll"
• 1986 Sherlock Holmes al segle XX com el primer ministre Lord Thomas Bellinger
• 1987 Ulls negres com a "Modest Petróvtx, alcalde"
• 1988 Guardamarines, endavant! com a André Hercule de Fleury
• 1989 Mare com a "governador"
• 1991 Geni com a "Líder de la màfia Guilia, també conegut com a Príncep"
• 1993 Zólotocom a "Don Diego"
• 1993 Vull anar a Amèrica com a "escriptor"
• 1994 Iniciació de l'amor "text de l'autor"
• 1997 Vi de dent de lleó com a "coronel Frehley"

Bibliografia

• Dubrovski, Víktor. Иннокентий Смоктуновский. Жизнь и роли (en rus). Moscou: Iskusstvo, 2002, p. 383. ISBN 5-210-01434-7. 
• Soloviova, Inna. Иннокентий Смоктуновский (en rus). Moscou: Iskusstvo, 1966, p. 222-237 (Актёры советского кино: Vol. 2). 

Enllaços externs

• Biografia d'Innokenti Smoktunovski (anglès)

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Innokenti Smoktunovski