Insomni

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Insomni, Tacuinum sanitatis casanatensis (segle XIV)

L'insomni és una incapacitat crònica de dormir, que acostuma a aparèixer com a símptoma de malaltia o estats alterats d'ànim. Pot suposar dificultat per a agafar el son, despertar-se sovint durant la nits de forma repetia o incapacitat de romandre adormit durant períodes perllongats.

L'insomni té conseqüències físiques i psicològiques, com ara fatiga diürna, manca de concentració, risc de patir depressió, més propensió als accidents, menys defenses davant malalties, irritabilitat i pèrdua de memòria temporal.

Tipus d'insomni[modifica | modifica el codi]

Hi ha diversos tipus d'insomni:[1]

  • Insomni d'ajustament: és un insomni agut que dura menys de tres mesos i està associat a l'estrès, despareix quan la causa de la preocupació remet o el subjecte s'acostuma al nou estat.
  • Insomni psicofisiòlogic: és un insomni intermitent, associat a angoixes i preocupacions al llit que no deixen dormir.
  • Insomni paradoxal: insomni que dura més d'un mes però que no afecta a l'actvitat diürna, caracteritzat per pensaments intrusius que fan despertar la persona.
  • Insomni idiopàtic: trastorn que neix a la infància sense causa aparent.
  • Insomni secundari: quan apareix lligat a una malaltia mental.
  • Insomni per manca d'higiene del somni: dura més d'un mes i està lligat a mals hàbits de l'individu, remet quan es formen noves pautes de conducta.
  • Insomni tòxic: lligat al consum d'una substància concreta.

Causes i solucions de l'insomni[modifica | modifica el codi]

Les causes de l'insomni són variades. En un primer grup estan els factos físics, com la ingesta d'estimulats (cafeïna, alcohol, etc. ), presa de drogues o medicaments o dolor. En un segon grup apareixen causes psicològiques, com l'ansietat, les preocupacions o l'estrès, que no deixen descansar el cervell. Per últim es poden agrupar els trastorns específics del son i malalties mentals.

Depenent del tipus i l'origen de l'insomni, s'aconsella un tractament o un altre. En tot cas, és recomanable visitar un especialista quan l'insomni dura més de cinc setmanes. Hi ha fàrmacs específics per a dormir, com els sedants en les seves diverses formes, que es poden complementar amb teràpia psicològica i un conjunt d'hàbits, com ara:

  • No prendre estimulants (cafè, xocolata, te).
  • No prendre alcohol (tot i que pot ser un inductor del son, provoca seguidament insomni).
  • Evitar una activitat intensa o un sopar massa abundant abans d'anar a dormir. Però una activitat física moderada durant el dia facilita el son.
  • Procurar dormir en el mateix lloc, amb poca llum i soroll.
  • No suplir la manca de son nocturna amb migdiades.
  • Practicar tècniques de relaxació.
  • Abans d'anar a dormir fer una activitat que no requereixi massa esforç físic o mental. És bo fer una mateixa rutina abans d'anar a dormir.
  • Anar a dormir, només quan es tingui son.
  • Utilitzar el mateix lloc per dormir.
  • Si hom no s'adorm (en 30-45 minuts), llevar-se i fer una activitat relaxant i monòtona fins que vingui la son de nou.
  • Si hi ha una deficiència de magnesi caldrà una ingesta suplementària de magnesi[2]

Tractaments farmacològics[modifica | modifica el codi]

Sempre s'haurien d'utilitzar el menys temps possible o fer-ho de forma intermitent (per evitar-ne la dependència). Els noms comercials dels fàrmacs que segueixen a continuació corresponen al mercat espanyol.[3]

Tractaments fitoteràpics[modifica | modifica el codi]

Basats en herbes, com la valeriana[6] o, menys eficaçment: la camamil·la o la lavanda. En tot cas, el seu efecte és modest.[7][8][9]

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Insomni Modifica l'enllaç a Wikidata
  1. American Sleep Disorders Association, Diagnostic Classification Steering Committee (2005). International Classification of Sleep Disorders: Diagnostic and Coding Manual, ICSD-R. Westchester, IL: American Academy of Sleep Medicine. ISBN 0-9657220-1-5.
  2. Hornyak M, Voderholzer U, Hohagen F, Berger M, Riemann D (1998). "Magnesium therapy for periodic leg movements-related insomnia and restless legs syndrome: an open pilot study". Sleep 21 (5): 501–5. PMID 9703590.
  3. AEMPS. 2011.
  4. Winokur A, DeMartinis NA 3rd, McNally DP, Gary EM, Cormier JL, Gary KA., et al (August url= http://www.ncbi.nlm.nih.gov/pubmed/14658972?ordinalpos=30&itool=EntrezSystem2.PEntrez. Pubmed. Pubmed_ResultsPanel. Pubmed_DefaultReportPanel. Pubmed_RVDocSum). "Comparative effects of mirtazapine and fluoxetine on sleep physiology measures in patients with major depression and insomnia". J Clin Psychiatry year=2003.
  5. Paul MA, Gray G, Sardana TM, Pigeau RA (May 2004). "Melatonin and zopiclone as facilitators of early circadian sleep in operational air transport crews". Aviat Space Environ Med 75 (5): 439–43. PMID 15152897.
  6. Donath F, Quispe S, Diefenbach K, Maurer A, Fietze I, Roots I (2000). "Critical evaluation of the effect of valerian extract on sleep structure and sleep quality". Pharmacopsychiatry 33 (2): 47–53. doi:10.1055/s-2000-7972. PMID 10761819.
  7. Donath F, Quispe S, Diefenbach K, Maurer A, Fietze I, Roots I «Critical evaluation of the effect of valerian extract on sleep structure and sleep quality». Pharmacopsychiatry, 33, 2, 2000, pàg. 47–53. DOI: 10.1055/s-2000-7972. PMID: 10761819.
  8. Morin CM, Koetter U, Bastien C, Ware JC, Wooten V «Valerian-hops combination and diphenhydramine for treating insomnia: a randomized placebo-controlled clinical trial». Sleep, 28, 11, 2005, pàg. 1465–71. PMID: 16335333.
  9. Meolie AL; Kohrman, M; Gooneratne, N; Rosen C; Kristo D «Oral nonprescription treatment for insomnia: an evaluation of products with limited evidence». Journal of Clinical Sleep Medicine, 1, 2, 2005, pàg. 173–87. PMID: 17561634.