Instamatic

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
La Instamatic 100, primera  Instamatic venuda als EUA
Instamatic 404, amb obertura de seleni i control de metre, lent triple Cooke i enrotlli automàtic

Les Instamatic són una sèrie de càmeres 126 i 110 econòmiques i fàcils de portar, fabricades per Kodak a inicis del 1963 [1].La Instamatic va ser increïblement reeixida, i va introduir a tota una generació a la fotografia de baix pressupost. Va originar, també, un gran nombre d'imitacions. 

Durant el seu apogeu, va ser tan ubiqua que el nom Instamatic es segueix utilitzant freqüentment (i de forma errònia) per referir-se a qualsevol càmera instantània de baix cost. Així mateix, també s'usa, igualment de forma equivoca, per anomenar la línia de càmeres instantànies (Càmera instantània) de Kodak. 

El nom Instamatic també va ser usat per Kodak per a algunes càmeres de Super 8.[1]

Història[modifica]

 Primeres Instamatic[modifica]

La primera Instamatic va sortir al mercat a principis de 1963 amb el preu aproximat de 13 euros (16 dòlars). Aviat la van seguir la 300 (que incorporava un fotòmetre), la 400 (amb fotòmetre i una pel·lícula amb avanç manual), i la 700 (amb fotòmetre, enfocament i velocitats de tret seleccionables). Van ser les primeres càmeres que van utilitzar el 126, un nou format de Kodak. El cartutx de pel·lícula de càrrega fàcil va reduir molt el cost de producció de les càmeres, ja que servia al mateix temps com a placa fotogràfica i com a mesurador d'exposició; s'estalviava així una gran càrrega de complexitat en el disseny i en el cost de la seva manufactura. Kodak va vendre un gran nombre de pel·lícules de diapositiva i impressió en format 126.

El dissenyador a càrrec de la Instamatic va ser Dean M. Peterson, també conegut més endavant per moltes de les innovacions de la càmera compacta dels vuitanta. La primera Instamatic que va sortir al mercat va ser la Instamatic 50, llançada a Regne Unit en 1963, aproximadament un mes abans del model 100. En canvi, el primer model llançat al mercat nord-americà va ser la Instamatic 100 bàsica. Amb una velocitat de tret fixada a 1/90 de segon, obertura i enfocament; va continuar la tradició de les anteriors Kodak Brownie, conformant una càmera simple i instantània d'ús assequible per a qualsevol. També oferia un sistema de flaix incorporat per a bombetes AG-1, característica que no tenien les 50. 

La línia va anar ràpidament creixent per incloure una varietat de models des de la bàsica, tot i que popular 100/104; fins a la 800/804, amb exposició automàtica, que incloïa un xassís d'alumini, telèmetre, exposímetre de seleni, i un sistema mecanitzat d'enrotlli de la pel·lícula (les xifres -100/104- es refereixen al tipus de flaix: els models acabats en 0 tenien el flaix incorporat, mentre els que acabaven en 4 usaven un accessori per al flaix - el flashcube). El millor model fabricat als Estats Units va ser el 814, amb lent de quatre elements i visor de gamma doble. De totes maneres, el model millor valorat va ser la Instamatic Reflex SLR, fabricada a Alemanya (podia acceptar diverses lents de Retina S-mount) . 

Èxit comercial[modifica]

La Instamatic va ser un èxit immediat; més de 50 milions de càmeres Instamatic van ser fabricades entre 1963 i 1970.  La pròpia empresa, Kodak, va arribar a regalar una quantitat considerable en una promoció conjunta amb els mocadors de la marca Scott a principis de 1970, amb el propòsit de crear un major nombre de fotògrafs i estimular una demanda major i constant pel seu negoci de pel·lícules.

Molts altres fabricants van intentar capitalitzar les seves pròpies càmeres 126 amb la popularitat de les Kodak, entre ells Cànon, Olympus, Minolta, Ricoh, Zeiss Ikon, i fins i tot Rollei. Alguns d'aquests models eren, amb diferència, més sofisticats i cars que les càmeres Kodak. La Rollei SL26, per exemple, incloïa lents intercanviables, TTL metering (en anglès, Through-the-lens metering - mesurador entre lents) i telèmtere, pel preu de $300 (258 euros, aproximadament). 

Una nova sèrie d'Instamatic va ser presentada el 1970 per treure profit de la nova tecnologia del flaix Magicube. Aquests "magicubes" usaven detonadors pirotècnics disparats mecànicament per a cada bombeta; el que suposava una millora enfront dels flaixos anteriors, ja que la necessitat de bateries va desaparèixer. Les Instamatic amb Magicubes es diferenciaven amb la nomenclatura X en el nombre de model (ex.: X-15 o 55X).

Instamatic de butxaca (Format 110)[modifica]

Instamatic de Butxaca de Kodak, amb pel·lícula de 110.

El 1972, Kodak va presentar la sèrie Instamatic de Butxaca per al seu nou format 110. El cartutx de 110 tenia el mateix disseny de (re)càrrega simple que el format 126, però era molt més petit, permetent que les càmeres fossin molt compactes (d'aquí la denominació "de butxaca"). El model per excel·lència va ser la Instamatic de Butxaca 60, amb cos d'acer inoxidable, telèmetre i exposició automàtica. Es van produir més de 25 milions d'Instamatic de Butxaca en menys de tres anys; i el format 110 es va mantenir popular fins a la dècada dels noranta. Encara així, la reduïda grandària limitava la qualitat quan s'usava l'emulsió de la pel·lícula del moment. Portat a la pràctica, moltes de les imatges revelades eren petites, de manera que el problema no va fer-se present fins que van ser portades a una major mida.

Des dels mitjans setanta fins a finals dels vuitanta (70s-80s)[modifica]

El 1976, la sèrie Instamatic X va ser actualitzada per a l'ús del nou sistema Flipflash (tipus de flaix). Aquestes càmeres es van designar amb el sufix "F" afegit al nombre de model del seu corresponent Magicube. La X-15F bàsica va ser l'última Instamatic venuda als Estats Units, mantenint-se a la venda fins a 1988.

Referències[modifica]

  1. Cámaras de película Kodak , nwmangum.com. Artículo recuperado el 2006-11-09. (en castellà)