Institut Antoni de Martí i Franquès

Afegeix enllaços
De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula d'organitzacióInstitut Antoni de Martí i Franquès
lang=ca
(2010) Modifica el valor a Wikidata
EpònimAntoni de Martí i Franquès Modifica el valor a Wikidata
Dades
Tipusinstitut de Catalunya Modifica el valor a Wikidata
Història
Creació1845
Activitat
Nombre d'estudiants1.391 (2020) Modifica el valor a Wikidata
Governança corporativa
Seu
  • c. Enric d'Ossó, 3, 43005 Tarragona
  • Tarragona
Indicador econòmic
Finançamentpúblic
43003641Directori de centres docents de Catalunya Modifica el valor a Wikidata
Lloc webinstitutmartifranques.com Modifica el valor a Wikidata
Localització geogràfica
Map
Façana de l'antic emplaçament de l'institut Antoni de Martí i Franquès (1960)

L'Institut Antoni de Martí i Franquès és un institut públic de Tarragona que es troba als carrers Enric d'Ossó, on hi ha l'entrada principal, Vidal i Barraquer i la plaça d'Orleans. Al centre hi estudien uns 1.400 alumnes aproximadament i hi treballen 120 persones entre professors i altre personal (curs 2020-2021) essent un dels més grans de Catalunya[1][2][3] Té el nom en reconeixement al químic Antoni de Martí i Franquès.

Fundat l'any 1845 amb 160 alumnes, va tenir la seva seu originària a la Rambla Vella, a l'antic convent dels franciscans, actualment transformat en seu dels Serveis Territorials d'Ensenyament, de l'Arxiu Històric i en l'Institut Pons d'Icart.[1][2] El 20 d'octubre de 1976 s'inaugura el nou edifici del centre situat a l'actual emplaçament.[4]

Alumnes destacats[modifica]

Estudi sobre la llengua (1992)[modifica]

L'any 1992 va realitzar-se un estudi sobre l'ús de la llengua per part dels alumnes que es va repetir el curs 2001-2002. Els alumnes enquestats tenien entre 13-15 anys i d'entre 17-19 anys, tant el 1992 com el 2002. El nombre dels enquestats de l'estudi representa un 21% dels alumnes de diürn, que eren un miler. El 80% dels alumnes dominaven la llengua catalana tant en l'àmbit oral com en l'escrit el 1992, però el 2001 s'observa una gran millora (fins al 92%) en els dos àmbits esmentats. Encara que el 2002 un 5% de l'alumnat es veia incapaç de mantenir una conversa en català, fins a un 40% pensava tenir un domini excel·lent de la llengua, el que suposava una gran millora.[15]

L'ús del castellà en l'àmbit privat decreix bastant i, segons les dades de 2002, un 44% parla sempre en català amb el pare i un 48% amb la mare. Fora dels límits d'aquesta privacitat, en el dia a dia, als mitjans de comunicació i a les lectures voluntàries predomina l'opció bilingüe. D'altra banda, en l'escriptura de les notes personals la llengua predominant era el català.[15]

El 45% dels alumnes que consideraven el català com a llengua pròpia es van mantenir en un 45%, mentre que els que consideraven el castellà com a pròpia van baixar fins al 27%. Pel que fa al futur de la llengua, un 54% es desplaça cap al bilingüisme i no únicament cap al català. Tot i això, s'ha de remarcar que aquest bilingüisme es decanta més pel castellà, tenint en compte que un 45% hagués canviat els seus coneixements de català a uns d'anglès si hagués pogut. Un 58% afirmava que estudiava més a gust en català i al 31% no li era difícil adaptar-se. A més a més, responent a la pregunta Quins han estat els vehicles del teu aprenentatge del català?, augmentava notablement la influència dels pares. El 2002, només el 65% del professorat exercia les classes en català. Tot i que un 79% del professorat assegurava que impartia les classes en català, quan es preguntava als progenitors i alumnes, semblava que a l'hora de la veritat hi havia un gran percentatge que les feia en castellà.[15]

Al 2002 hi va haver un desplaçament de l'ús del castellà cap al bilingüisme, tot i mantenir-se la fidelitat dels catalans cap al monolingüisme en l'àmbit privat. Els joves d'entre 13 i 15 anys mostraven un interès més gran per la llengua i un bon ús d'aquesta, a diferència dels més grans d'entre 17 i 19.[15]

Referències[modifica]

  1. ↑ 1,0 1,1 Masdeu i Aymamí, Joan «175 anys del Martí Franquès (I)». Diari de Tarragona, 08-06-2021 [Consulta: 9 juny 2021].
  2. ↑ 2,0 2,1 Giralt, Esteve «El primer institut. El millor planter». Fet a Tarragona, 45, gener 2021 [Consulta: 18 gener 2021].
  3. ↑ CCMA «L'inici de curs d'un institut de 1.500 alumnes que no pot reduir els grups per la Covid». 324.cat, 14-09-2020 [Consulta: 27 agost 2021].
  4. ↑ Diari de Tarragona del 20 d'octubre del 1976 consultat a l'Hemeroteca Municipal de Tarragona. Consultat el dia 8 de juny del 2010
  5. ↑ «Metges Catalans | Daniel Recasens i Comes». [Consulta: 10 juny 2023].
  6. ↑ 3934637. «Revista Catalana de Pedagogia» (en anglès). [Consulta: 27 agost 2021].
  7. ↑ «Lluís Amiguet, pregonero de las fiestas de Santa Tecla de Tarragona». [Consulta: 22 abril 2023].
  8. ↑ «Alumnes de l'IES Martí i Franquès visiten l'Ajuntament». Ajuntament de Tarragona, 22-05-2012. [Consulta: 27 agost 2021].
  9. ↑ «Alumnes de l'IES Martí i Franquès visiten l'Ajuntament amb Carles Castillo». Ajuntament de Tarragona, 31-05-2012. [Consulta: 27 agost 2021].
  10. ↑ «Carlos Latre: «No cambio 'ir a tocar ferro' por Hollywood»» (en espanyol europeu). [Consulta: 25 juny 2021].
  11. ↑ «Qui és Laia Estrada (CUP), candidata les eleccions catalanes?». [Consulta: 23 abril 2024].
  12. ↑ «Plàstica educativa» (en espanyol europeu). Arxivat de l'original el 2021-06-25. [Consulta: 25 juny 2021].
  13. ↑ «Júlia Creus, l’actriu tarragonina que ha debutat a ‘Merlí’: ‘Sempre he estat molt ‘farandulera» | Tots21 | Notícies de Tarragona, Reus, Tarragonès i Baix Camp». [Consulta: 25 juny 2021].
  14. ↑ «El tarragoní Pol Guasch guanya el Premi Francesc Garriga de poesia» (en espanyol europeu). [Consulta: 25 juny 2021].
  15. ↑ 15,0 15,1 15,2 15,3 Anna Gispert, Joan Masdeu i M. Mercè Sardà: Una radiografia social de la llengua catalana, Cossetània edicions
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Institut Antoni de Martí i Franquès
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Institut_Antoni_de_Martí_i_Franquès&oldid=33416722»