Institut Can Vilumara

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula d'organitzacióInstitut Can Vilumara
Hospitalet-canvilumara-6643-r.jpg
Edifici principal de l'antiga fàbrica de Can Vilumara modifica
Dades
Tipusinstitut a Catalunya modifica
Governança corporativa
Seu 

Lloc webagora.xtec.cat… modifica

L'institut d'ensenyament secundari "Can Vilumara" de l'Hospitalet de Llobregat, rep el nom del cognom d'una família de moliners i seders del segle XVII provinents del Pont de Vilomara.

Part de la família es va traslladar a Manresa on hi van construir fàbriques de seda. Els descendents tenien fàbrica a Barcelona, però amb l'obertura de la part alta de l'avinguda Diagonal, la van haver de traslladar i van obrir una fàbrica a Cornellà i una altra a L'Hospitalet de Llobregat. Francesc Vilumara i Bayona va fer construir la fàbrica de l'Hospitalet, que va començar a funcionar a principis del segle XX, exactament el 1907 i era coneguda amb el sobrenom de "Les Sedes".[1]

Als anys setanta i vuitanta un grup de polítics van voler enderrocar la fàbrica per fer-hi un espai verd, però es van trobar a molta gent que la volia conservar i després d'un llarg enfrontament la fabrica es va preservar i temps més tard es va construir l'institut.[2]

A l'octubre de 1985 van començar les classes de primer de BUP, essent una extensió de l'IB Mercè Rodoreda. Al curs següent, l'institut es va fer independent, i uns cursos després, l'institut de formació professional l'Hospitalet III va ocupar la resta d'instal·lacions de la fàbrica.

L'any 1996 s'ajunten aquests dos centres, i l'IB Can Vilumara i l'institut de formació professional l'Hospitalet III es converteixen en l'Institut Can Vilumara, on s'imparteixen cursos d'ESO, Batxillerat i Cicles Formatius tant de Grau Mitjà com de Grau Superior.

El Vilumara va ser un dels col·legis electorals que van fer-se servir al referèndum de l'1-O, i l'únic de l'Hospitalet de Llobregat on va produir-se un operatiu de la Policia Nacional per retirar urnes.[3] Tanmateix, havia estat centre de votació del procés participatu del 9N.[4]

Referències[modifica]

Bibliografia[modifica]

Enllaços externs[modifica]