Institut Hoover

Institut Hoover
	;
Lema	Ideas defining a free society
Epònim	Herbert Hoover
Dades
Tipus	Think tank
Camp de treball	política econòmica, política educativa, política energètica, política científica, política tecnològica, política sanitària, política exterior, ciències socials, llibertat econòmica, mercat lliure, limited government (en) , història, educació i dret
Ideologia política	conservadorisme ; llibertarisme
Forma jurídica	associació 501(c)(3)
Història
Creació	1919
Fundador	Herbert Hoover
Governança corporativa
Seu	Stanford (Califòrnia);
Gerent/director	Thomas W. Gilligan (2015–); Condoleezza Rice (2020–)
Director	John Raisian
Persona rellevant	Henry Kissinger ; Niall Ferguson ; Richard Allen Epstein ; Thomas Sowell ; Milton Friedman ; Gary Becker ; Newt Gingrich
Òrgan de premsa	Policy Review (en)
Entitat matriu	Universitat de Stanford
Filial	Biblioteca i Arxius de la Institució Hoover ; Stanford University East Asia Library (en) (–2001)
Format per	editorial universitària
Part de	Universitat de Stanford
Indicador econòmic
Finançador	Koret Foundation (en) ; Walton family (en) ; Bradley Foundation (en) ; Scaife Foundations (en) ; Alan Howard ; William Simon
Ingressos totals	69.477.000 $ (2015)
Despesa	59.910.000 (2015)
Altres
	Premis Medalla Nacional d'Humanitats ;
Lloc web	www.hoover.org

L'Institut Hoover (la seva denominació oficial és, en anglès: Hoover Institution on War, Revolution and Peace), és una biblioteca i un think tank fundat el 1919 pel futur president dels Estats Units, Herbert Hoover, que fou alumne de la Universitat de Stanford.

L'Institut Hoover és una unitat de la Universitat de Stanford, i està situat al campus universitari. Disposa d'un gran arxiu relacionat amb el president Hoover, la Primera Guerra Mundial i la Segona Guerra Mundial. Els seus principis bàsics són: el govern representatiu, l'empresa privada, la pau, la llibertat personal i les garanties del sistema americà.^[1]

L'Institut Hoover té gran influència en els sectors conservador i liberal dels Estats Units, i ha estat durant molt temps un centre de formació per als conservadors d'alt perfil polític; un gran nombre de becaris de la Institució Hoover han tingut connexions amb el govern, han ocupat càrrecs a l'administració del govern de George W. Bush o del Partit Republicà dels Estats Units. Per exemple, estan vinculats a l'Institut Hoover les influents personalitats de perfil conservador Edwin Meese, Condoleezza Rice, George Shultz, Thomas Sowell, Shelby Steele i Amy Zegart.

Referències[modifica]

↑ «Hoover Institution - Mission Statement». hoover.org. Arxivat de l'original el 2009-09-30. [Consulta: 21 gener 2011].

Enllaços externs[modifica]

hoover.org, lloc web oficial
hoover.org/hila, lloc web oficial de la Hoover Institution Library and Archives

[Hoover_Institution_Mission_Statement-1] «Hoover Institution - Mission Statement». hoover.org. Arxivat de l'original el 2009-09-30. [Consulta: 21 gener 2011].

[1]