Institut Ostrom Catalunya

Afegeix enllaços
De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Aquest article o secció no és enciclopèdic i sembla un currículum.
Si us plau, reescriviu l'article de manera que el redactat sigui enciclopèdic. Vegeu Viquipèdia:Llibre d'estil i Viquipèdia:Allò que la Viquipèdia no és.
Aquesta pàgina o secció és sospitosa de no respectar la neutralitat del punt de vista.
El seu contingut actual és sospitós de no ser objectiu. Vegeu la discussió per a més informació. L'avís es pot treure una vegada s'hagi trobat un consens sobre els punts discutits.
Infotaula d'organitzacióInstitut Ostrom Catalunya
(ca) Associació Institut Societat Global Modifica el valor a Wikidata
EpònimElinor Ostrom Modifica el valor a Wikidata
Dades
Tipusfàbrica d'idees Modifica el valor a Wikidata
Ideologia políticaliberalisme Modifica el valor a Wikidata
Història
Creació5 octubre 2018
Activitat
Membre deAtlas Network Modifica el valor a Wikidata
Governança corporativa
Seu
Lloc webinstitutostrom.org Modifica el valor a Wikidata
Facebook: InstitutOstrom Twitter (X): institutostrom Instagram: institutostrom LinkedIn: institutostrom Youtube: UCgmuTE95VI6u_xvSdo067Tw Modifica el valor a Wikidata

L'Institut Ostrom Catalunya, antigament conegut com a Col·lectiu Catalans Lliures (CCL) és un think tank català nascut com a col·lectiu el 2016, i registrat com a associació el 2018,[1] per introduir el discurs i les propostes liberals en l'articulació del nou model de país.[2]

L'Institut Ostrom Catalunya s'autodefineix com un pol independent de coneixement, debat i generació d'idees, «compromès amb el pluralisme, els drets civils, les societats obertes, les institucions inclusives i l'economia de lliure mercat» i amb vocació d'incidir de manera determinant en l'opinió pública i les institucions catalanes. L'institut, amb seu a Barcelona, s'erigeix "com una via de participació i influència en el debat social, un pont entre el món acadèmic, la societat civil i els gestors públics per unir esforços amb vista a contribuir al progrés de la societat catalana". L'institut no rep subvencions públiques i afirma finançar les seves activitats exclusivament a través del mecenatge privat i les aportacions dels seus socis.[3] L'Institut és membre oficial de l'Atlas Network, la xarxa de think tanks liberals més important del món.[4][5][6]

Història[modifica]

El 20 de setembre del 2016 es va presentar com a col·lectiu amb el nom inicial de Col·lectiu Catalans Lliures a l'Ateneu Barcelonès. El think tank organitza cursos, seminaris, conferències i debats; realitza publicacions, vídeos i informes de recerca i dedica esforços a la difusió de llarg abast de les idees liberals a través de campanyes i la participació als mitjans de comunicació.[7]

Algunes de les cares més visibles de l'entitat són l'empresari i músic Eric Herrera (actual president de l'entitat),[1] el científic biomèdic Martí Jiménez, l'economista Roger Medina o l'enginyer i economista Pau Vila.[8]

Al llarg dels darrers anys, han convidat a Barcelona a personalitats com Deirdre McCloskey, catedràtica d'història econòmica a la Universitat d'Illinois a Chicago; Chandran Kukathas, cap del departament de teoria política de la London School of Economics i Stian Westlake, assessor de tres ministres britànics d'innovació.[9]

L'entitat forma part de la xarxa de think thanks Atlas Network,.[10] El grup adopta el nom en referència a l'economista Elinor Olstrom, que paradoxalment, no defensava les polítiques econòmiques d'orientació neoliberal que propugna aquest grup.[11][12]

Iniciatives[modifica]

Durant el 2021, a l'entorn de la discussió política sobre l'harmonització fiscal entre comunitats autònomes a Espanya, va aportar les seves receptes basades en el foment del que anomenen "competitivitat fiscal", i altres autors "dumping fiscal".[13][14] Segons l'Índex Autonòmic de Competitivitat Fiscal (AICF), elaborat pel lobby compost per diferents grups activistes de caràcter neoliberal[15] com l'espanyol Fundación para el Avance de la Libertad i el Tax Foundation de Washington D.C., en col·laboració amb Friedrich Naumann, Fundación Civismo, l'Instituto de Estudios Económicos, la Fundación Juan de Mariana i el mateix Institut Ostrom, Catalunya era la comunitat menys "competitiva i atractiva" per als evasors fiscals, mentre que Madrid era al capdavant de les polítiques fiscals "en benefici de ciutadania i teixit econòmic",[16] referint-se als inversors i empresaris que volen pagar menys impostos.[15]

Durant el 2021, l'Institut Ostrom també va fer altres propostes entorn altres aspectes d'actualitat com les llars compartides,[17] els peatges,[18] les elèctriques públiques[19] o el toc de queda[20] en l'època Covid-19 i l'estat d'alarma que l'emparava, defensant la privatització de la sanitat, la indústria farmacèutica sense control públic,[21] la major desregulació del sector.[22]

Posteriorment, va defensar la supressió dels impostos de Patrimoni i de Successions, així com polítiques fiscals més favorables a les rendes altes,[23] posant com a exemple el govern de la Comunitat de Madrid de Diaz Ayuso;[24][25] va denunciar les diferents regulacions de l'habitatge[26] i va defensar agilitzar i facilitar els desnonaments.[27] Va criticar la possibilitat d'empreses elèctriques públiques.[28] Va denunciar possibles regulacions en el sector del transport públic, defensant les empreses VTC davant del sector del taxi[29] i el model de plataformes de repartiment a domicili com Glovo, davant les denúncies de precarietat laboral i fraus en la contractació -cas dels «falsos autònoms»-.[30] Ostrom també va defensar l'abaratiment de la indemnització d'acomiadament dels treballadors i la desregulació laboral[31] i va defensar l'ampliació de l'aeroport de Barcelona reclamada per sectors empresarials.[32] En general ha defensat en informes i articles les mesures econòmiques favorables a l'empresariat,[33] conjuntament amb les organitzacions patronals.[34]

Els seus representants han qualificat de "plebs extractives" els ciutadans treballadors i pensionistes que reben prestacions socials, al mateix temps que l'entitat defensa tots els avantatges fiscals, ajudes i subvencions a empreses i altes rendes, i el finançament públic d'infrastructures per als negocis privats.[35]

Controvèrsies[modifica]

El 13 de setembre de 2021, el seu Director de Programes i cofundador Alexànder Golovín fou nomenat assessor especial en matèria de polítiques estratègiques del Departament de Recerca i Universitats de la Generalitat de Catalunya. Aquest fet comportà una forta controvèrsia pública[36] a l'entorn del seu perfil liberal, de la seva edat (22 anys) i per no haver acabat els estudis universitaris. L'Institut Ostrom va emetre un comunicat al dia següent[37] desmarcant-se de l'esmentat nomenament:

« Des de l’Institut ens desvinculem de la decisió empresa per la Conselleria d’Universitats i Recerca i refermem el nostre compromís amb la qualitat institucional. Reivindiquem transitar d’un model de selecció assentat en pautes de confiança i discrecionalitat cap a un que incorpori els principis de publicitat, transparència, competència i aptitud. »
— Institut Ostrom

En el mateix comunicat l'Institut Ostrom anunciava el nom de la persona que passava a substituir-lo com a Director de Programes, càrrec intern que havia tingut durant 5 anys. El 15 de setembre de 2021 el mateix Alexànder Golovín anunciava la seva renúncia al càrrec públic al que dos dies abans havia estat nomenat.[38]

Aquesta controvèrsia fou seguida d'una altra que, tot i que feia referència a fets anteriors, fou especialment ressaltada posteriorment, a l'entorn d'un suposat suport de l'entitat a la presidenta de la comunitat de Marid Isabel Díaz Ayuso, en el marc de l'encàrrec d'un assessorament que Institut Ostrom, junt amb altres entitats, havia rebut per a participar en un informe en matèria fiscal a principis de setembre, pocs dies abans doncs, en plena discussió política sobre si la Comunitat de Madrid era un "paradís fiscal".[39] En la seva resposta el president de l'institut va posar en relleu el poc sentit que tenia, al seu parer, l'harmonització fiscal que busca el govern central i els seus aliats parlamentaris sobiranistes catalans, en lloc d'apostar per un règim fiscal propi, millor i competitiu, recordava que el 2018 l'institut havia treballat pel Departament d'Economia però que no havia estat consultat pas ara, i va afegir que:[40]

« Madrid no és un paradís fiscal. Cal ser curós amb les paraules. A Madrid no han eliminat els impostos principals, com el de societats o l'IRPF. Tampoc té secret bancari. Bàsicament han abaixat l'impost de patrimoni. A Portugal també ho han fet i allí hi governen els socialistes amb els comunistes. »
— Eric Herrera, VozPópuli

Referències[modifica]

  1. ↑ 1,0 1,1 «Guia d'entitats del Departament de Justícia». Generalitat de Catalunya, 05-10-2018. [Consulta: 26 setembre 2021].
  2. ↑ ACN. «Dues-centes firmes per un estat independent català i liberal». Diari Ara, 20-09-2016. [Consulta: 26 setembre 2021].
  3. ↑ «Think tank liberal de Catalunya». [Consulta: 9 gener 2020].
  4. ↑ NacióDigital. «Catalunya ja és present a la major xarxa de «think tanks» liberals del món | NacióDigital». [Consulta: 25 agost 2020].
  5. ↑ «Catalunya obté representació a la major xarxa de 'think tanks' liberals del món». [Consulta: 25 agost 2020].
  6. ↑ «Ayuso, musa del 'lobby' ultracapitalista 'Atlas Network' en Latinoamérica con su "libertad o comunismo"». Público, 25-05-2021.
  7. ↑ «Catalans Lliures es converteix en l'Institut Ostrom».
  8. ↑ Sallés, Quico. «“Combatimos la hegemonía que la izquierda tiene del independentismo”» (en castellà). La Vanguardia, 22-10-2016.
  9. ↑ «El liberalisme català s'organitza: Neix l'Institut Ostrom Catalunya».
  10. ↑ «Atlas Network Entra En El Govern De Catalunya: 58.000 € Al Año Para Asesorar Sobre Universidades Sin Título Universitario». Pandemia digital, 14-09-2021.
  11. ↑ «Elinor Ostrom, refutadora de leyendas neoliberales». Perfil, 06-08-2022.
  12. ↑ «Elinor Ostrom: Los comunes, ni tragedia ni panacea» (en castellà). El Salto, 06-11-2020.
  13. ↑ «Què és el dúmping fiscal?». À Punt, 26-11-2020.
  14. ↑ «El dumping fiscal o cómo acabar todos más pobres» (en castellà). Público. [Consulta: 5 maig 2023].
  15. ↑ 15,0 15,1 «El lobby contra los impuestos aplaude la política fiscal de la CAV» (en castellà). Naiz, 05-10-2022.
  16. ↑ «Madrid lidera el sistema fiscal más competitivo, con Cataluña a la cola - elEconomista.es» (en castellà). elEconomista.es, 22-09-2021. [Consulta: 26 setembre 2021].
  17. ↑ Medina, Roger. «La llar compartida, en perill a Barcelona? - 07 abril 2021». El Punt Avui, 07-04-2021. [Consulta: 26 setembre 2021].
  18. ↑ «¿Pueden desaparecer los peajes?» (en castellà). [Consulta: 26 setembre 2021].
  19. ↑ «L'elèctrica pública, una opció costosa i complexa per abaratir la factura de la llum, segons els experts». ACN, 12-09-2021. [Consulta: 26 setembre 2021].
  20. ↑ «Catalunya liquida un toc de queda lesiu contra els drets fonamentals, segons la justícia i els experts». El Món, 26-08-2021. [Consulta: 26 setembre 2021].
  21. ↑ «Una indústria farmacèutica potent, no pública». Nació Digital, 09-08-2020.
  22. ↑ «Informe: Innovació regulatòria en temps de pandèmia», 01-11-2020.
  23. ↑ «A vueltas con el Impuesto de Patrimonio y la armonización fiscal». Economia Digital.
  24. ↑ «Eric Herrera: “Es una anomalía en Occidente que la CUP condicione a los partidos del Govern"». Cronica Global.
  25. ↑ «Madrid barre a Cataluña en competitividad fiscal». Economia Digital.
  26. ↑ «La nueva ley de vivienda: ¡son los incentivos!». Crónica Global.
  27. ↑ «Una llei de desallotjaments exprés contra les ocupacions: l'exemple de Mataró». 324.cat.
  28. ↑ «[ps://cronicaglobal.elespanol.com/pensamiento/20210902/una-electrica-publica-para-que/609069089_13.html Una eléctrica pública, ¿para qué?]». Crónica Global.
  29. ↑ «Taxis i VTC, l'hora de la veritat». El NAcional.
  30. ↑ «Mas-Colell i els fundadors de Glovo són els premiats d'Ostrom». Via empresa.
  31. ↑ «Menys indemnitzacions laborals i fora regulacions: la recepta de l'Institut Ostrom de cara al 23-J». Nació Digital.
  32. ↑ «Pau Vila: «L'infantilisme s'ha instal·lat en el 'mainstream' català»». NacióDigital. [Consulta: 31 agost 2023].
  33. ↑ «Ostrom exigeix l’eliminació de 130 regulacions en favor de l’empresariat». ElMon.cat.
  34. ↑ «Ostrom i CECOT presenten un decàleg de mesures legislatives per facilitar l’activitat empresaria». El Nacional.
  35. ↑ «Martí Jiménez: “Les plebs extractives també existeixen”». Vilaweb, 09-02-2022.
  36. ↑ «Un dels fundadors del ‘think tank’ que defensava reduir assessors, fitxat a dit pel Govern». El Món, 14-09-2021. [Consulta: 26 setembre 2021].
  37. ↑ «Comunicat de l’Institut en relació als fets apareguts a premsa les últimes hores». Institut Ostrom, 14-09-2021. [Consulta: 26 setembre 2021].
  38. ↑ «Alexànder Golovín renuncia com a assessor d'Universitats després de la polèmica». Vilaweb, 15-09-2021. [Consulta: 26 setembre 2021].
  39. ↑ Fàbregas, Laura. «ERC acuerda con Sánchez "acabar con el paraíso fiscal" de Madrid para facilitar los Presupuestos» (en castellà). VozPópuli, 24-11-2020. [Consulta: 26 setembre 2021].
  40. ↑ Fàbregas, Laura. «Ayuso confía en liberales catalanes para frenar la armonización fiscal de Sánchez» (en castellà). VozPópuli, 08-09-2021. [Consulta: 26 setembre 2021].
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Institut_Ostrom_Catalunya&oldid=33340064»