Instituto de España
|
|||||
_01.jpg)  | |||||
| Dades | |||||
|---|---|---|---|---|---|
| Tipus | metaorganització | ||||
| Història | |||||
| Creació | 1938 | ||||
| Fundador | Francisco Franco Bahamonde | ||||
| Governança corporativa | |||||
| Seu | |||||
| Format per | Reial Acadèmia Espanyola Reial Acadèmia de Ciències Morals i Polítiques Reial Acadèmia Nacional de Medicina Reial Acadèmia Nacional de Farmàcia Reial Acadèmia d'Enginyeria d'Espanya Reial Acadèmia de Ciències Exactes, Físiques i Naturals Reial Acadèmia de Belles Arts de Sant Ferran Reial Acadèmia de Jurisprudència i Legislació Reial Acadèmia de la Història Reial Acadèmia de Ciències Econòmiques i Financeres
| ||||
| Lloc web | mecd.es… | ||||
Localització geogràfica  | |||||
L'Institut d'Espanya és la institució que agrupa a les nou[1] Reials Acadèmies oficials establertes a Madrid,[2] i està format pel conjunt dels seus acadèmics numeraris. Segons els seus estatuts, el seu objectiu és el de «mantenir i estrènyer la fraternitat espiritual de les vuit Reials Acadèmies espanyoles, ajudant-se i complementant-se entre si per una major eficàcia de les seves tasques i activitats, formant la superior representació acadèmica nacional a Espanya i a l'estranger».
Història[modifica]
L'Institut d'Espanya fou creat, per decret d'1 de gener de 1938, baix el ministeri d'Educació dirigit per Pedro Sáinz Rodríguez,[2] a Salamanca.2019 Els seus fundadors foren Eugeni d'Ors, Pedro Muguruza i Agustín González de Amezúa. Manuel de Falla (membre de la Real Academia de Bellas Artes de San Fernando) en fou elegit el seu primer president, tot i que no va prendre possessió del càrrec.[2]
Durant la seua història va canviar de seu diverses vegades.[2]
L'any 1942 fou nomenat president el bisbe de Madrid, Leopoldo Eijo y Garay que era membre de la Real Academia Española, i va estar en el càrrec fins a 1963. El va succeir Juan Contreras y López de Ayala, Marqués de Lozoya i membre de la Real Academia de la Historia, fins al gener de 1972. Durant uns mesos d'aquest mateix any, i fins a la seva mort, el president fou Luis Martínez de Irujo, Duque de Alba (consort) i membre de la Real Academia de Bellas Artes de San Fernando.[2] El va substituir Manuel Lora-Tamayo Martín que era membre de la Reial Acadèmia Nacional de Farmàcia i que va ocupar el càrrec fins a 1978.
Aquest mateix any va assumir la presidència Fernando Chueca Goitia, membre de la Real Academia de Bellas Artes de San Fernando i de la Real Academia de la Historia. L'octubre de 1986 fou elegit president Miguel Artola Gallego, membre de la Real Academia de la Historia, que va presentar la seva dimissió a finals de 1995. El va substituir Margarita Salas Falgueras, que és membre de la Reial Acadèmia de Ciències Exactes, Físiques i Naturals i de la Reial Acadèmia Espanyola. L'any 2003 va ser nomenat l'actual president, Salustiano del Campo Urbano, membre de la Reial Acadèmia de Ciències Morals i Polítiques.2019
El 1994 va crear la Càtedre Amèrica, per a fomentar la col·laboració científica amb les universitat americanes hispanòfones.[2]
El 14 de juliol de 2015 s'hi incorpora la Reial Acadèmia d'Enginyeria d'Espanya.[1] Les últimes incorporacions s'havien produït el setembre de 1946.
Activitats[modifica]
L'Institut organitza les seves activitats mitjançant tres línies fonamentals:
- Els cecles de conferències.
- Els cursos de Tercer Cicle.
- Les publicacions especialitzades.
Celebra tres sessions públiques i solemnes amb motiu de:
- La commemoració de la seva fundació.
- La Festa del Llibre.
- L'obertura del Curs Acadèmic anual.
Acadèmies membre[modifica]
Conformen l'Institut d'Espanya les nou Reials Academies oficials, establertes a Madrid, que són les següents:
- Reial Acadèmia Espanyola
- Reial Acadèmia de Belles Arts de San Fernando
- Reial Acadèmia de la Història
- Reial Acadèmia de Ciències Exactes, Físiques i Naturals
- Reial Acadèmia de Ciències Morals i Polítiques
- Reial Acadèmia Nacional de Medicina
- Reial Acadèmia de Jurisprudència i Legislació
- Reial Acadèmia Nacional de Farmàcia
- Reial Acadèmia d'Enginyeria d'Espanya
Des de l'octubre de 1979, existeix la figura de «Membre Associat de l'Institut d'Espanya», per tal de vincular les Acadèmies regionals, provincials i locals a l'Institut, i coordinar les seves activitats en benefici de l'activitat acadèmica en general. L'any 2006 hi havia 50 acadèmies associades.
Referències[modifica]
- ↑ 1,0 1,1 «La Real Academia de Ingeniería se incorpora al Instituto de España» (en castellà). La Vanguardia, 14-07-2015 [Consulta: 12 agost 2015].
- ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 2,5 Pérez de Lama, Ernesto (dir.). Manual del Estado Español 1999. Madrid: LAMA, 1998, p. 225. ISBN 84-930048-0-4.
Bibliografia addicional[modifica]
- Juan Velarde Fuertes. Las sociedades científicas españolas. Instituto de España, 2007. ISBN 978-84-85559-64-0.
Enllaços externs[modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Instituto de España |
- Pàgina web oficial de l'Institut d'Espanya Arxivat 2006-12-06 a Wayback Machine.
