Institut d'Estudis Catalans
 |
Aquest article o secció s'està elaborant i està inacabat. L'usuari 26/11/2006 hi està treballant i és possible que trobeu defectes de contingut o de forma. Comenteu abans els canvis majors per coordinar-los. Aquest avís és temporal: es pot treure o substituir per {{incomplet}} després d'uns dies d'inactivitat. |
L'Institut d'Estudis Catalans (IEC) és una corporació acadèmica, científica i cultural que té per objecte la recerca científica en tots els elements de la cultura catalana. L'entitat agrupa 26 societats. La Secció Filològica de l'IEC acompleix la funció d'acadèmia de la llengua catalana.
L'àmbit d'actuació oficialment reconegut s'estén a les terres de llengua i cultura catalanes. Les competències normativitzadores s'accepten de ple a Catalunya, les Illes Balears i Andorra. Al País Valencià es regeixen per l'Acadèmia Valenciana de la Llengua mentre que a la Franja de Ponent i la Catalunya Nord se n'utilitzen les normatives de facto tot i no tenir-hi competències per manca d'oficialitat del català.
De les seves obres, cal destacar-ne el Diccionari de la llengua Catalana de l'IEC, consultable a través d'Internet.
La Diputació de Barcelona va crear l'IEC el 18 de juny de 1907, sent el seu primer President Antoni Rubió i Lluch. L'any 1922 fou admès a la Unió Acadèmica Internacional. L'Estat espanyol el reconeixia i n'aprovava els Estatuts el 1976.
Cronologia
El 1906, al Primer Congrés Internacional de la Llengua Catalana, es va promoure la creació d'una entitat per organitzar la cultura als Països Catalans i va ser el 18 de juny de 1907 quan es va fundar l'IEC, per iniciativa del president de la Diputació de Barcelona, Enric Prat de la Riba. Antoni Rubió i Lluch va ser elegit president i Josep Pijoan, secretari. El primer nucli de l'Institut es va dedicar fonamentalment als estudis històrics i a la catalogació i preservació de l'art romànic del Pirineu. El 1911 es va ampliar l'IEC a tres seccions: la històrico-arquelògica, presidida per Antoni Rubió; la filològica, dirigida per Antoni Maria Alcover; i la de ciències, dirigida pel metge Miquel Àngel Fargas. Eugeni d'Ors era el secretari i els altres tres ja anomenats eren també presidents de l'entitat per rotació quadrimestral. El 1912 es va crear la Societat Catalana de Biologia com a filial de l'IEC. El 1913 es van constituir les Oficines Lexicogràfiques. Les seves Normes ortogràfiques seran declarades oficials un any després per la Mancomunitat.