Institut de Seguretat Pública de Catalunya

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Infotaula d'organitzacióInstitut de Seguretat Pública de Catalunya
Dades base
Tipus entitat centre educatiu
Modifica dades a Wikidata

L'Institut de Seguretat Pública de Catalunya (ISPC) és el centre de formació del personal dels diversos col·lectius professionals de la seguretat catalana en un sentit ampli: Mossos d'Esquadra, policies locals, Bombers, personal de Protecció Civil, Agents Rurals, policies portuàries... També supervisa els centres i els programes formatius del personal de seguretat privada. És un organisme autònom adscrit al Departament d'Interior de la Generalitat de Catalunya. Els òrgans de govern, assessorament i Direcció de l'ISPC es regulen a la seva Llei de creació.[1]

Les finalitats principals de l'Institut són:

  • La formació dels membres dels serveis de seguretat públics i privats, de prevenció i extinció d'incendis i de salvaments, d'emergències, de protecció civil i de vigilància, control i protecció ambientals
  • La creació, la gestió, la difusió i l'aplicació del coneixement tècnic per a seleccionar, promocionar i desenvolupar aquests col·lectius professionals d'acord amb la normativa que els regula
  • La promoció de l'estudi i la recerca en l'àmbit de la seguretat.
  • A partir del curs acadèmic 2014-15 l'ISPC s'ha convertit en centre universitari adscrit a la Universitat de Barcelona, amb la nova titulació que imparteix del Grau en Seguretat.
Vista aèria de l'ISPC

Les funcions de l'ISPC[modifica | modifica el codi]

La Llei 10/2007 estableix les funcions de l'entitat:

a) Estudiar, identificar i definir els programes, els continguts i l'estructura dels processos selectius dels cossos de policia i del personal de protecció civil i de prevenció i extinció d'incendis i de salvaments en col·laboració amb els centres directius competents en aquesta matèria.
b) Estudiar, identificar i definir les competències, els perfils professionals exigibles i els mètodes de selecció i avaluació més adequats per a l'accés als cossos de policia i als col·lectius específics del personal de protecció civil i de prevenció i extinció d'incendis i de salvaments en col·laboració amb els centres directius competents en aquesta matèria.
c) Estudiar, identificar i definir els protocols d'avaluació per a dur una arma de foc, coordinar-ne l'aplicació i avaluar les condicions psicològiques que han de complir els membres dels cossos de policia de Catalunya per a dur una arma de foc.
d) Prestar col·laboració i assistència tècnica en els processos de selecció del personal que pertany a cossos de policia o a cossos, escales, classes i categories del personal de protecció civil i de prevenció i extinció d'incendis i de salvaments, i prestar als òrgans de selecció la col·laboració material i el suport tècnic necessaris per a l'exercici de llurs competències, organitzant i gestionant, si escau, les proves que li siguin encomanades.
e) Participar en els òrgans de selecció dels processos d'accés als cossos de policia de Catalunya i a les estructures professionals del personal de protecció civil i de prevenció i extinció d'incendis i de salvaments, d'acord amb el que estableix la legislació i, si escau, les disposicions de les bases de les convocatòries.
f) Executar els processos selectius per a l'ingrés als cossos de policia i als cossos, les escales, les classes o les categories del personal de protecció civil i de prevenció i extinció d'incendis i de salvaments, sempre que li ho encomani l'autoritat competent i que un acord específic o un conveni dels òrgans o les entitats que hi intervenen fixi les condicions de l'encàrrec de gestió.
g) Estudiar i definir instruments de detecció de les necessitats formatives i dissenyar i aplicar mètodes d'avaluació i revisió tècnica relacionats amb la qualitat de la formació dels col·lectius professionals específics a què fa referència l'article 3.3,[2] procurant que s'apliquin en col·laboració amb els centres directius competents en aquesta matèria.
h) Establir i desenvolupar les polítiques generals de formació relatives als cossos de policia de Catalunya i al personal de protecció civil i de prevenció i extinció d'incendis i de salvaments, assenyalar les directrius i els criteris tècnics per a l'elaboració dels plans de formació dels ens locals en matèria de personal de seguretat, coordinar-ne el desenvolupament i prestar-los assistència en l'execució dels dits plans.
i) Participar en l'elaboració de polítiques de reclutament actives i procurar que els processos de selecció per a l'accés als cossos de policia i a les estructures professionals del personal de protecció civil i de prevenció i extinció d'incendis i de salvaments siguin efectius.
j) Programar, organitzar i desenvolupar la formació bàsica, la formació per a la promoció i el comandament, la formació per a l'especialització i la formació contínua dels col·lectius professionals específics a què fa referència l'article 3.3.
k) Elaborar els plans de carrera dels cossos de policia de les institucions pròpies de Catalunya i del personal de protecció civil i de prevenció i extinció d'incendis i de salvaments en col·laboració amb els centres directius competents en aquesta matèria.
l) Desenvolupar, afavorir i orientar l'autoprotecció dels ciutadans per mitjà de programes d'informació, educació i conscienciació social en matèria de seguretat, prestant una atenció especial a la formació escolar i a la població juvenil, d'acord amb la legislació.
m) Promoure i realitzar activitats d'estudi, recerca i assessorament relacionades amb l'àmbit de la seguretat.
n) Elaborar publicacions de caràcter científic, tècnic, formatiu i informatiu relacionades amb l'àmbit de la seguretat.
o) Organitzar activitats de debat i divulgació en matèria de seguretat.
p) Promoure la col·laboració amb institucions, centres i establiments docents nacionals, estatals i internacionals, i mantenir-hi relacions d'intercanvi de coneixements i de professionals en les matèries pròpies de la seva competència.
q) Desenvolupar programes de formació sectorial de representants d'elecció pública i directius públics vinculats a l'àmbit de la seguretat en llurs institucions i organitzacions.
r) Les que li reconeguin les altres lleis i disposicions i les que li encomani el Govern.

Instal·lacions[modifica | modifica el codi]

L'Àrea d'Aplicacions Interdisciplinàries, l'anomenat Bulevard.

L'ISPC ocupa un recinte de 17 hectàrees, situat en un entorn obert, amb zones arbrades i enjardinades que entrellacen una desena d'edificis.

Les instal·lacions estan disposades al voltant de d'espais centrals: el pati de banderes, la pista poliesportiva i el tir.

L'entrada principal del campus es fa a través de l'edifici K, on també hi ha el registre, un punt d'informació i el cos de guàrdia principal.

La part teòrica de la formació s'imparteix en 100 aules repartides per tot el campus, a més d'un auditori amb cabina de traducció simultània per a conferències i jornades, que es troba a l'edifici B, on també hi ha el Centre de Coneixement de la Seguretat i els diversos serveis administratius de l'ISPC.

Foto aèria de l'ISPC amb tots els seus edificis.

Pels entrenaments pràctics l'institut disposa dels espais especialitzats necessaris: espais esportius com ara un camp d'atletisme i un camp de futbol a les zones exteriors, i a l'edifici E un poliesportiu, un camp de bàsquet i un camp de futbol sala. A l'edifici G hi ha la galeria de tir pels aspirants a policia i també un tatami per a les classes de defensa personal. Un circuit de pràctiques per als agents de trànsit. També compta amb dos espais de simulacions on els futurs agents han de practicar els coneixements adquirits: Un d'ells és l'Àrea d'Aplicacions Interdisciplinàries (edifici E), l'anomenat Bulevard: 2000 m2 on es reprodueixen una cruïlla de carrers en zona urbana, amb un banc, una farmàcia, botigues, voreres, asfalt, una comissaria, una sala de visites judicial... Aquí s'hi fan les pràctiques de carrer (patrulla, identificació...) i les de comissaria, les quals aproximen l'alumne a les condicions reals d'exercici de la professió policial. L'altre espai de simulacions és a l'edifici G: l'Àrea d'Aplicacions per a la Investigació de Delictes, on es reprodueixen tres habitatges (tres pisos: petit, intermedi i dúplex). Aquí s'hi reprodueixen escenaris criminals per fer-hi les pràctiques de policia científica.

Pel que fa a les pràctiques dels bombers la majoria tenen lloc a l'edifici I. Allí hi ha un simulador de fuites, el contenidor per l'entrenament amb extintors, el pou de pràctiques, i un laboratori. També s'hi troba la seu dels Instructors dels Bombers.

A l'edifici F l'Institut compta també amb una residència d'estudiants per a 276 persones i una Unitat d'Assistència Mèdica pels accidents que puguin ocórrer durant els entrenaments. També hi ha un servei de menjador per a l'alumnat i una cafeteria a l'edifici C; així com una copisteria a l'edifici H.

Cal dir que dins de les instal·lacions de l'Institut hi ha la seu de l'Àrea d'Instructors dels Mossos d'Esquadra, l'organisme central de la policia catalana que agrupa el professorat policial. Aquesta àrea així com l'Oficina d'Atenció a l'Alumnat de l'àmbit policial són a l'edifici D.

Pel que fa a la direcció del centre i els principals despatxos d'administració se situen a l'edifici A o edifici de govern.

El Centre de Coneixement de la Seguretat.

El Centre de Coneixement de la Seguretat (CCS)[modifica | modifica el codi]

Situat a l'edifici B hi ha el centre de documentació sobre tots els temes de seguretat, refundat el 2010.[3] Compta amb biblioteca, hemeroteca, cartoteca, recursos digitals, accés a dipòsits cooperatius (RECERCAT, RACO). El CCS disposa d'un fons documental de més de 38.000 documents. Es pot consultar a través del Catàleg de les Biblioteques Especialitzades de la Generalitat (BEG)[4]

Les escoles de l'ISPC[modifica | modifica el codi]

L’Escola de Policia i l’Escola de Bombers i Protecció Civil conformen una part essencial de l’Institut perquè a través seu es programen i es dissenyen la major part d’activitats formatives que s’organitzen.  Les escoles imparteixen la formació especialitzada i específica de policies, bombers i personal de protecció civil, atenent a la singularitat de cadascun d’aquests col·lectius.

El professorat

A través de les escoles també se seleccionen i coordinen els equips de professorat, de caràcter multidisciplinari i tenint en compte la seva especialització acadèmica i/o professional.

Els docents poden procedir de diversos àmbits: Administració de justícia, Administració de la Generalitat, Administració local, Bombers, Experts nacionals i estrangers, Professors i investigadors universitaris, Mossos d'esquadra, Policies locals, Cos Nacional de Policia, Guàrdia Civil, Psicòlegs, Servei d'Emergències Mèdiques, Professors de secundària, Professionals liberals...

Història[modifica | modifica el codi]

Els orígens de l'ISPC es remunten a un primer Centre de Formació situat a l'avinguda Pearson de Barcelona, inaugurat el 12 de juliol del 1983 per tal de formar les primeres promocions del cos de Mossos d'Esquadra en ple procés de refundació. A l'acte d'inauguració no hi van assistir ni el delegat del govern ni els quatre governadors civils, ja que exigien que la Junta de Seguretat de Catalunya havia d'haver aprovat prèviament el programa de formació.[5] El primer director del centre fou Ildefons Valls.[5]

Poc després la Llei 27/1985 va crear oficialment l'Escola de Policia de Catalunya, ja a Mollet del Vallès. En aquell moment tenia per objectiu principal la formació de les futures promocions de Mossos d'Esquadra que havien d'omplir un cos que, fins aquell moment, tenia tan sols uns centenars de membres i era purament simbòlic. També havia de ser l'escola on es formessin els membres de les policies locals catalanes. El següent director de la institució va ser des del desembre del 1988 el polèmic Jesús Maria Rodés.,[6] qui aprofitaria el gran impuls que van significar els Jocs Olímpics del 1992 per fer de l'escola la seu de les proves de tir olímpic i així poder construir les instal·lacions amb l'envergadura necessària per a les futures promocions.[6] Gràcies a la tasca de l'Escola el 1994 va poder començar el desplegament dels Mossos d'Esquadra començant per la comarca d'Osona. Rodés, però, va acabar sent cessat i per aquest motiu el novembre del 1994 el director de l'Escola va passar a ser Francesc Falgueras[7] fins al juliol del 1996.

La Llei d’ordenació del sistema de seguretat pública de Catalunya, aprovada el 2003, suposa un gran salt qualitatiu per la voluntat d’integrar tots els serveis sectorials de la seguretat en un sistema coordinat i únic. En resposta a aquesta voluntat, l’any 2007 les dues escoles van passar a formar part d’un mateix organisme, l’Institut de Seguretat Pública de Catalunya. Aquesta fusió avança en la cohesió i reforça l’articulació del sistema integral de seguretat des dels àmbits de la formació, la recerca i la divulgació del coneixement.

L'Ordre ECO/319/2014, de 15 d'octubre, aprova l'adscripció de l'Institut de Seguretat Pública de Catalunya a la Universitat de Barcelona i la implantació de l'estudi universitari oficial de grau en seguretat. Un sistema propi de formació universitària que desenvolupi les estratègies que les organitzacions requereixen i que responguin a les demandes de personal expert en seguretat.

Publicacions[modifica | modifica el codi]

Des del 1997, en època del llavors director de l'Escola Amadeu Recasens, l'ISPC publica la Revista Catalana de Seguretat Pública. En surten dos números cada any i els articles estan escrits per diversos responsables de la seguretat catalana en tots els àmbits així com experts i professors en aquests camps, tant catalans com estrangers.[8]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Al web de la Generalitat hi ha la Llei 10/2007, de 30 de juliol, de l'Institut de Seguretat Pública de Catalunya
  2. De la Llei 10/2007, de 30 de juliol, de l'Institut de Seguretat Pública de Catalunya
  3. Notícia del 19 de maig del 2010 al lloc web de la Generalitat.
  4. Catàleg online de les Biblioteques Especialitzades de la Generalitat.
  5. 5,0 5,1 Miquel Sellarès : Un pas endavant. La història dels Mossos que mai no s'ha explicat; Raval Edicions SLU, Mina; Barcelona; 2008; ISBN 978-84-96499-97-3; p. 72-73 i 105
  6. 6,0 6,1 Miquel Sellarès : Un pas endavant. La història dels Mossos que mai no s'ha explicat; Raval Edicions SLU, Mina; Barcelona; 2008; ISBN 978-84-96499-97-3; p. 146
  7. Notícia de la Vanguardia del 15 de novembre del 1994.
  8. Índex de tots els números en pdf de la Revista Catalana de Seguretat Pública.


Enllaços externs[modifica | modifica el codi]