Instituts de perfecció hospitalers

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca

Els instituts de perfecció o ordes hospitalers són comunitats religioses i instituts de perfecció catòlics que tenen com a objectiu principal, guiats per un ideal religiós de servei desinteressat al proïsme, l'atenció a malalts, especialment els que no tenen recursos, i a persones en perill, com necessitats, viatgers, pelegrins, etc. Històricament, es desenvoluparen durant l'edat mitjana per atendre hospicis i hospitals als camins, sobretot a les vies de pelegrinatge, on passaven molts pelegrins sense recursos, i a les ciutats, sobretot aquelles on arribaven gran quantitat de pelegrins: Roma, Jerusalem o Santiago de Compostel·la i altres ciutats en les vies que hi duien.

Ordes militars hospitalers[modifica]

El fet que una de les funcions fos la de protegir aquests pelegrins, va fer que els primers instituts d'aquest tipus fossin ordes militars hospitalers, part dels membres dels quals atenien els malalts i necessitats i una altra part, els cavallers, vigilaven els camins i lluitaven contra bandolers o enemics que els posaven en perill.

Així, els primers ordes hospitalers nasqueren a Terra Santa durant les Croades, com a ordes militars:

Estesos per altres llocs d'Europa, donaren lloc a establiments similars, tot i que la funció militar perdé protagonisme, com:

Alguns ordes tingueren una difusió limitada, centrada en el servei a un gran hospital, sovint situat en llocs concorreguts:

Ordes de canonges i confraries laiques[modifica]

Als segles XII-XIII, en diferents estats europeus es fundaren ordes, normalment de canonges regulars, que atenien aquest tipus d'establiments:

En algunes ciutats, hi havia confraries laiques que mantenien establiments d'aquest tipus i on els voluntaris laics, amb clergues, ajudaven en l'assistència als malalts, com els Germans de la Misericòrdia de Siena (1240) o les Darderes a Barcelona en 1731, que atenien l'Hospital de la Santa Creu-

Congregacions i ordes mendicants[modifica]

A partir del segle XVI, comencen a constituir-se congregacions clericals i ordes mendicants dedicades exclusivament a l'atenció a malalts, amb un cert grau d'especialització, que durant segles mantingueren l'assistència gratuïta als malalts, en absència de sistemes públics de sanitat, que només comencen a donar-se a partir del segle xix.

Ordes i congregacions femenins[modifica]

En alguns casos, les malaltes dones eren ateses també per dones, que constituïren branques diferenciades dels instituts originals, com les Germanes de l'Esperit Sant o confraries laiques femenines. A partir del segle xvii començaren a fundar-se ordes i congregacions exclusivament femenines que atenien hospitals i establiments similars, com les Filles de la Caritat de Sant Vicenç de Paül, a París en 1633, esteses per tot el món.

Especialment des del segle xix, una gran quantitat de congregacions religioses, sobretot femenines, es dediquen, en tot o en part, a l'atenció a hospitals: les vedrunes, les Germanes de la Caritat de Santa Anna o les Servidores de Jesús del Cottolengo del Pare Alegre o els Germans Missioners dels Malalts Pobres.

Vegeu també[modifica]

Bibliografia[modifica]

  • Nicole Bériou et Philippe Josserand (dir.), Prier et combattre : dictionnaire européen des ordres militaires au Moyen Âge, Fayard, Paris, 2009, 1029 p. ISBN 978-2-213-62720-5
  • Nicole Lemaître, Marie-Thérèse Quinson et Véronique Sot, Dictionnaire culturel du christianisme (1994), Cerf et Nathan, Paris