Insuficiència renal crònica

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula malaltiaInsuficiència renal crònica
Tipusinsuficiència renal, nefropatia, malaltiaa renal crònica i malaltia Modifica el valor a Wikidata
Especialitatnefrologia Modifica el valor a Wikidata
Clínica-tractament
 Medicació
dihidrotaquisterol, carbonat de calci, hidròxid de magnesi, bumetanida, acetat de calci, colecalciferol, gluceptat de calci, furosemida, àcid etacrínic, magaldrat, carbonat sòdic de dihidroxialumini, torasemide (en) Tradueix, ethacrynate sodium (en) Tradueix, carbonat d'alumini, ió carbonat, lanthanum carbonate (en) Tradueix, epoetin alfa (en) Tradueix, paricalcitol (en) Tradueix, sevelamer (en) Tradueix i methoxy polyethylene glycol-epoetin beta (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Classificació
CIM-11GB61 Modifica el valor a Wikidata
CIM-10N18.9 Modifica el valor a Wikidata
CIM-9585.6 i 585.9 Modifica el valor a Wikidata
Recursos externs
DiseasesDB11288 Modifica el valor a Wikidata
MedlinePlus000471 Modifica el valor a Wikidata
eMedicine238798 Modifica el valor a Wikidata
Patient UKchronic-kidney-disease-chronic-renal-failure Modifica el valor a Wikidata
MeSHD051436 Modifica el valor a Wikidata
UMLS CUIC0403447 Modifica el valor a Wikidata
DOIDDOID:784 Modifica el valor a Wikidata

La insuficiència renal crònica (IRC) és una síndrome caracteritzada per una pèrdua progressiva del filtrat glomerular i que acostuma a tenir un curs irreversible. El nombre de nefrones disminueix a poc a poc i la funció dels ronyons es deteriora gradualment. Quan es dona urèmia ja és una insuficiència en estat terminal i només pot ser revertida mitjançant el trasplantament renal, essent insuficient la diàlisi.

La IRC modifica la farmacodinàmica de molts medicaments metabolitzats pel fetge i pot alterar els seus efectes de forma poc previsible.[1]

Clínica[modifica]

  1. Alteracions hidroelectrolítiques:
    1. Retenció hídrica.
    2. Hipernatrèmia per retenció o hiponatrèmia per pèrdua de sals per nefropatia.
    3. Hiperpotassèmia que es pot incrementar per la ingesta de proteïnes, hemorràgia intestinal…
    4. Acidosi metabòlica.
    5. Retenció de fosfats.
    6. Hipocalcèmia.
  2. Alteracions cardiovasculars: insuficiència cardíaca (per retenció d'aigua i sals), HTA (hipertensió arterial, arterioesclerosi, disfunció miocardíaca…
  3. Alteracions hematològiques: s'alteren totes les sèries hemàtiques (eritròcits, leucòcits i plaquetes).
    1. Anèmia. Principal conseqüència d'una producció disminuïda de l'eritropoetina renal.[2]
    2. Alteracions leucocitàries (risc d'infeccions).
    3. Alteracions plaquetàries (causa de trastorns de la coagulació i malaltia coronària).[3]
  4. Alteracions gastrointestinals:[4]
    1. Factor urèmic.
    2. Anorèxia, nàusees, vòmits.
    3. Hemorràgia digestiva.
  5. Osteodistròfia renal: osteïtis fibroquística, osteomalàcia, osteoesclerosi.[5]
  6. Anormalitats neurològiques:[6]
    1. SNC: insomni, fatiga, asterixi (una tremolor característica que es veu a la mà estesa i que apareix en diferents tipus d'encefalopaties). Problemes cognitius.[7]
    2. Neuropatia perifèrica.
    3. Miopatia proximal.
  7. Alteracions endocrines:
    1. Afectació de la tolerància a la glucosa.
    2. Esterilitat.
    3. Hipotèrmia (no tenen respostes febrils).
    4. Hiperuricèmia.

Estadiatge[modifica]

En funció de l'taxa de filtració glomerular (TFG):

Estadi 1
TFG ≥90 mL/min/1,73 m². La lesió renal es defineix com anormalitats en la sang o orina[8] o en estudis d'imatges.
Estadi 2
IR lleugera, TFG 60–89 mL/min/1,73 m².
Estadi 3
IR moderada, TFG 30–59 mL/min/1,73 m².
Sovint subdividida amb estadi 3a (45-59) i 3b (30-44).[9]
Estadi 4
IR severa, TFG 15–29 mL/min/1,73 m².
Estadi 5
Fracàs renal, TFG <15 mL/min/1,73 m².

La TFG indica el volum de fluid filtrat per unitat de temps des dels capil·lars glomerulars renals cap a l'interior de la càpsula de Bowman i la seva quantificació permet avaluar l'estat de la funció glomerular. Es mesura en mililitres per minut i existeixen diversos criteris i procediments analítics per obtenir-lo.[10]

El grau de proteïnúria és un paràmetre independent amb valor predictiu de la gravetat de la IRC i del risc cardiovascular associat.[11] L'hematúria es considera un factor de mal pronòstic en la progressió de la malaltia.[12]

Referències[modifica]

  1. ↑ Yeung CK, Shen DD, Thummel KE, Himmelfarb J «Effects of chronic kidney disease and uremia on hepatic drug metabolism and transport» (en anglès). Kidney Int, 2014 Mar; 85 (3), pp: 522-528. DOI: 10.1038/ki.2013.399. PMC: 4276411. PMID: 24132209 [Consulta: 28 juny 2018].
  2. ↑ Soriano, S «Anemia en insuficiencia renal crónica» (en castellà). BISEDEN, 1997; 1997 (2), pp: 11-13. ISSN: 2255-3517 [Consulta: 28 juny 2018].
  3. ↑ Altun E, Paydas S, Kaya B, Seydaogulları G «The relationship between inflammation, blood pressure, and mean platelet volume in chronic kidney disease» (en anglès). Saudi J Kidney Dis Transpl, 2016 Jul-Ag; 27 (4), pp: 836-838. DOI: 10.4103/1319-2442.185291. ISSN: 1319-2442. PMID: 27424714 [Consulta: 29 juny 2018].
  4. ↑ Zhang X, Bansal N, Go AS, Hsu CY «Gastrointestinal symptoms, inflammation and hypoalbuminemia in chronic kidney disease patients: a cross-sectional study» (en anglès). BMC Nephrol, 2015 Des 11; 16, pp: 211. DOI: 10.1186/s12882-015-0209-z. PMC: 4676825. PMID: 26651991 [Consulta: 28 juny 2018].
  5. ↑ Astudillo, J; Cocio, R; Ríos, D «Osteodistrofia renal y trastornos del metabolismo y la mineralización ósea asociados a enfermedad renal crónica: manifestaciones en radiología» (en castellà). Rev Chil Radiol, 2016 Gen-Mar; 22 (1), pp: 27-34. DOI: 10.1016/j.rchira.2016.02.002. ISSN: 0717-201X [Consulta: 28 juny 2018].
  6. ↑ Jabbari B, Vaziri ND «The nature, consequences, and management of neurological disorders in chronic kidney disease» (en anglès). Hemodial Int, 2018 Abr; 22 (2), pp: 150-160. DOI: 10.1111/hdi.12587. ISSN: 1542-4758. PMID: 28799704 [Consulta: 28 juny 2018].
  7. ↑ Kurella Tamura M, Yaffe K, Hsu CY, Yang J, et al «Cognitive Impairment and Progression of CKD» (en anglès). Am J Kidney Dis, 2016 Jul; 68 (1), pp: 77-83. DOI: 10.1053/j.ajkd.2016.01.026. PMC: 4921255. PMID: 26972681 [Consulta: 28 juny 2018].
  8. ↑ Lorenzo Sellarés, V «Parámetros Urinarios en la Enfermedad Renal Crónica» (en castellà). Nefrologia. SEN, 2018; Jun 25, pàgs: 10. ISSN: 1989-2284 [Consulta: 28 juny 2018].
  9. ↑ «Consens català sobre atenció a la malaltia renal crònica». CAMFiC.
  10. ↑ Peral-Aguirregoitia J, Lertxundi-Etxebarria U, Saracho-Rotaeche R, Iturrizaga-Correcher S, Martínez-Bengoechea MJ «Estimación de la tasa de filtración glomerular para el ajuste posológico de los fármacos. Reina la confusión» (en castellà). Nefrologia (Madr.), 2012; 32 (1), pp: 115-117. DOI: 10.3265/Nefrologia.pre2011.Dec.11235. ISSN: 1989-2284. PMID: 22294011 [Consulta: 29 juny 2018].
  11. ↑ Montañés Bermúdez R, Gràcia García S, Pérez Surribas D, Martínez Castelao A, et al «Documento de Consenso. Recomendaciones sobre la valoración de la proteinuria en el diagnóstico y seguimiento de la enfermedad renal crónica» (en castellà). Nefrologia (Madr.), 2011; 31 (3), pp: 331-345. DOI: 10.3265/Nefrologia.pre2011.Jan.10807. ISSN: 1989-2284. PMID: 21780317 [Consulta: 29 juny 2018].
  12. ↑ Orlandi PF, Fujii N, Roy J, Chen HY, et al «Hematuria as a risk factor for progression of chronic kidney disease and death: findings from the Chronic Renal Insufficiency Cohort (CRIC) Study» (en anglès). BMC Nephrol, 2018 Jun 26; 19 (1), pp: 150. DOI: 10.1186/s12882-018-0951-0. ISSN: 1471-2369. PMID: 29940877 [Consulta: 28 juny 2018].

Bibliografia[modifica]

  • Lorenzo Sellarés, Víctor. Enfermedad Renal Crónica (en castellà). Nefrologia. Sociedad Española de Nefrología, 2017; Gen 30, pàgs: 31 ISSN 1989-2284 [Consulta: 28 juny 2018]. 
  • Gounden, Verena; Jialal, Ishwarlal. Renal Function Tests (en anglès). StatPearls [Internet]. StatPearls Publishing LLC, 2018 Maig 25; NBK 507821, pàgs: 9 PMID: 29939598 [Consulta: 28 juny 2018]. 

Enllaços externs[modifica]

Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Insuficiència_renal_crònica&oldid=31641651»