Insuficiència renal crònica

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de malaltiaInsuficiència renal crònica
Tipus insuficiència renal i nefropatia
Especialitat nefrologia
Medicació dihydrotachysterol Tradueix, carbonat de calci, Hidròxid de magnesi, bumetanide Tradueix, acetat de calci, Cholecalciferol, Calcium Gluceptate Tradueix, furosemida, ethacrynic acid Tradueix, Magaldrate Tradueix, dihydroxyaluminum sodium carbonate Tradueix, torsemide Tradueix, ethacrynate sodium Tradueix, aluminium carbonate Tradueix, carbonate ion Tradueix, lanthanum carbonate Tradueix, Epoetin alfa Tradueix, paricalcitol Tradueix, sevelamer Tradueix i Methoxy polyethylene glycol-epoetin beta Tradueix
Classificació
CIM-10 N18
CIM-9 585
Recursos externs
DiseasesDB 11288
MedlinePlus 000471
eMedicine article/238798
Patient UK chronic-kidney-disease-chronic-renal-failure
MeSH D007676
UMLS CUI C0022661, C0022661, C1561643 i C0748318
DOID DOID:784
Modifica les dades a Wikidata

La insuficiència renal crònica (IRC) és una síndrome caracteritzada per una pèrdua progressiva del filtrat glomerular i que acostuma a tenir un curs irreversible. El nombre de nefrones disminueix poc a poc i la funció dels ronyons es deteriora gradualment. Quan es dóna urèmia ja és una insuficiència en estat terminal i només pot ser revertida mitjançant el trasplantament renal, essent insuficient la diàlisi.

La IRC modifica la farmacodinàmica de molts medicaments metabolitzats pel fetge i pot alterar els seus efectes de forma poc previsible.[1]

Clínica[modifica]

  1. Alteracions hidroelectrolítiques:
    1. Retenció hídrica.
    2. Hipernatrèmia per retenció o hiponatrèmia per pèrdua de sals per nefropatia.
    3. Hiperkalièmia que es pot incrementar per la ingesta de proteïnes, hemorràgia intestinal…
    4. Acidosi metabòlica.
    5. Retenció de fosfats.
    6. Hipocalcèmia.
  2. Alteracions cardiovasculars: insuficiència cardíaca (per retenció d'aigua i sals), HTA (hipertensió arterial, arterioesclerosi, disfunció miocàrdica…
  3. Alteracions hematològiques: s'alteren totes les sèries hemàtiques (eritròcits, leucòcits i plaquetes).
    1. Anèmia. Principal conseqüència d'una producció disminuïda de l'eritropoetina renal.[2]
    2. Alteracions leucocitàries (risc d'infeccions).
    3. Alteracions plaquetàries (causa de trastorns de la coagulació i malaltia coronària).[3]
  4. Alteracions gastrointestinals:[4]
    1. Factor urèmic.
    2. Anorèxia, nàusees, vòmits.
    3. Hemorràgia digestiva.
  5. Osteodistròfia renal: osteïtis fibroquística, osteomalàcia, osteoesclerosi.[5]
  6. Anormalitats neurològiques:[6]
    1. SNC: insomni, fatiga, asterixis (una tremolor característica que es veu a la estesa i que apareix en diferents tipus d'encefalopaties). Problemes cognitius.[7]
    2. Neuropatia perifèrica.
    3. Miopatia proximal.
  7. Alteracions endocrines:
    1. Afectació de la tolerància a la glucosa.
    2. Esterilitat.
    3. Hipotèrmia (no tenen respostes febrils).
    4. Hiperuricèmia.

Estadiatge[modifica]

En funció de l'índex de filtrat glomerular (IFG):

Estadi 1
IFG ≥90 mL/min/1,73 m2. La lesió renal es defineix com anormalitats en la sang o orina[8] o en estudis d'imatges.
Estadi 2
IR lleugera, IFG 60–89 mL/min/1,73 m2.
Estadi 3
IR moderada, IFG 30–59 mL/min/1,73 m2.
Estadi 4
IR severa, IFG 15–29 mL/min/1,73 m2.
Estadi 5
Fracàs renal, IFG <15 mL/min/1,73 m2.

L'IFG indica el volum de fluid filtrat per unitat de temps des dels capil·lars glomerulars renals cap a l'interior de la càpsula de Bowman i la seva quantificació permet avaluar l'estat de la funció glomerular. Es mesura en mililitres per minut i existeixen diversos criteris i procediments analítics per obtenir-lo.[9]

El grau de proteinúria és un paràmetre independent amb valor predictiu de la gravetat de la IRC i del risc cardiovascular associat.[10] L'hematúria es considera un factor de mal pronòstic en la progressió de la malaltia.[11]

Referències[modifica]

  1. Yeung CK, Shen DD, Thummel KE, Himmelfarb J «Effects of chronic kidney disease and uremia on hepatic drug metabolism and transport» (en anglès). Kidney Int, 2014 Mar; 85 (3), pp: 522-528. DOI: 10.1038/ki.2013.399. PMC: 4276411. PMID: 24132209 [Consulta: 28 juny 2018].
  2. Soriano, S «Anemia en insuficiencia renal crónica» (en castellà). BISEDEN, 1997; 1997 (2), pp: 11-13. ISSN: 2255-3517 [Consulta: 28 juny 2018].
  3. Altun E, Paydas S, Kaya B, Seydaogulları G «The relationship between inflammation, blood pressure, and mean platelet volume in chronic kidney disease» (en anglès). Saudi J Kidney Dis Transpl, 2016 Jul-Ag; 27 (4), pp: 836-838. DOI: 10.4103/1319-2442.185291. ISSN: 1319-2442. PMID: 27424714 [Consulta: 29 juny 2018].
  4. Zhang X, Bansal N, Go AS, Hsu CY «Gastrointestinal symptoms, inflammation and hypoalbuminemia in chronic kidney disease patients: a cross-sectional study» (en anglès). BMC Nephrol, 2015 Des 11; 16, pp: 211. DOI: 10.1186/s12882-015-0209-z. PMC: 4676825. PMID: 26651991 [Consulta: 28 juny 2018].
  5. Astudillo, J; Cocio, R; Ríos, D «Osteodistrofia renal y trastornos del metabolismo y la mineralización ósea asociados a enfermedad renal crónica: manifestaciones en radiología» (en castellà). Rev Chil Radiol, 2016 Gen-Mar; 22 (1), pp: 27-34. DOI: 10.1016/j.rchira.2016.02.002. ISSN: 0717-201X [Consulta: 28 juny 2018].
  6. Jabbari B, Vaziri ND «The nature, consequences, and management of neurological disorders in chronic kidney disease» (en anglès). Hemodial Int, 2018 Abr; 22 (2), pp: 150-160. DOI: 10.1111/hdi.12587. ISSN: 1542-4758. PMID: 28799704 [Consulta: 28 juny 2018].
  7. Kurella Tamura M, Yaffe K, Hsu CY, Yang J, et al «Cognitive Impairment and Progression of CKD» (en anglès). Am J Kidney Dis, 2016 Jul; 68 (1), pp: 77-83. DOI: 10.1053/j.ajkd.2016.01.026. PMC: 4921255. PMID: 26972681 [Consulta: 28 juny 2018].
  8. Lorenzo Sellarés, V «Parámetros Urinarios en la Enfermedad Renal Crónica» (en castellà). Nefrologia. SEN, 2018; Jun 25, pàgs: 10. ISSN: 1989-2284 [Consulta: 28 juny 2018].
  9. Peral-Aguirregoitia J, Lertxundi-Etxebarria U, Saracho-Rotaeche R, Iturrizaga-Correcher S, Martínez-Bengoechea MJ «Estimación de la tasa de filtración glomerular para el ajuste posológico de los fármacos. Reina la confusión» (en castellà). Nefrologia (Madr.), 2012; 32 (1), pp: 115-117. DOI: 10.3265/Nefrologia.pre2011.Dec.11235. ISSN: 1989-2284. PMID: 22294011 [Consulta: 29 juny 2018].
  10. Montañés Bermúdez R, Gràcia García S, Pérez Surribas D, Martínez Castelao A, et al «Documento de Consenso. Recomendaciones sobre la valoración de la proteinuria en el diagnóstico y seguimiento de la enfermedad renal crónica» (en castellà). Nefrologia (Madr.), 2011; 31 (3), pp: 331-345. DOI: 10.3265/Nefrologia.pre2011.Jan.10807. ISSN: 1989-2284. PMID: 21780317 [Consulta: 29 juny 2018].
  11. Orlandi PF, Fujii N, Roy J, Chen HY, et al «Hematuria as a risk factor for progression of chronic kidney disease and death: findings from the Chronic Renal Insufficiency Cohort (CRIC) Study» (en anglès). BMC Nephrol, 2018 Jun 26; 19 (1), pp: 150. DOI: 10.1186/s12882-018-0951-0. ISSN: 1471-2369. PMID: 29940877 [Consulta: 28 juny 2018].

Bibliografia[modifica]

  • Lorenzo Sellarés, Víctor. Enfermedad Renal Crónica (en castellà). Nefrologia. Sociedad Española de Nefrología, 2017; Gen 30, pàgs: 31 ISSN 1989-2284 [Consulta: 28 juny 2018]. 
  • Gounden, Verena; Jialal, Ishwarlal. Renal Function Tests (en anglès). StatPearls [Internet]. StatPearls Publishing LLC, 2018 Maig 25; NBK 507821, pàgs: 9 PMID: 29939598 [Consulta: 28 juny 2018]. 

Enllaços externs[modifica]