Intel·ligència cristal·litzada

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca

La intel·ligència cristal·litzada [1] és un concepte proposat per Raymond Cattell.[2] La intel·ligència cristal·litzada es considera una acumulació de capacitats, estratègies i coneixements, els quals reflecteixen el nivell de l'evolució cognitiva adquirida a través de la història d'aprenentatge de l'individu. Aquesta fa referència a la utilització de les capacitats intel·lectuals, prèviament apresses i està formada per unes aptituds relacionades amb la comprensió verbal, l'establiment de relacions semàntiques, l'avaluació i valorització de l'experiència, l'establiment de judicis i conclusions, els coneixements mecànics o l'orientació espacial.

Està lligada amb l’assoliment de l’aprenentatge i s'oposa a la intel·ligència fluïda. Per tant, un individu aconseguirà un nivell màxim o un nivell mínim depenen de les seves coneixences didàctiques. Cal destacar que, a mesura que passin els anys aquesta pot anar canviant i experimentant una transformació mínima.

En els següents apartats hi haurà informació sobre Raymond Cattell, i també de la seva teoria, seguit de l'origen d'aquesta, la diferència entre intel·ligència cristal·litzada i fluïda, per finalitzar els components de les dues.

Raymond Cattell[modifica]

Raymond Bernard Cattell (20 de març de 1905- 2 de febrer de 1998) va ser un dels psicòlegs i catedràtic més important del segle XX, el qual va proposar per primera vegada els conceptes de la intel·ligència i la personalitat Estudià a la universitat de Londres i va ser professor en varies Universitats. La seva principal contribució va ser és la realització dels tests de personalitat.

És autor de varies obres, de les quals molts autors han utilitzat per fer estudis, les 5 més citades són:

·Cattell, R. B. (1966). The Scree Test for the number of factors. Multivariate Behavioral Research, 1(2), 245-276. (8484 citacions).

·Cattell, R. B., Eber, H. W., & Tatsuoka, M. M. (1988). Handbook for the Sixteen Personality Factor Questionnaire (16 PF). Champaign IL: IPAT. (2895 citacions).

·Cattell, R. B. (1971). Abilities: Their Structure, Growth, and Action. Boston, MA: Houghton Mifflin. (2566 citacions).

·Cattell, R. B. (1963). Theory of fluid and crystallized intelligence: A critical experiment. Journal of Educational Psychology, 54, 1-22. (1965 citacions).

·Cattell, R. B. (1957). Personality and Motivation Structure and Measurement. New York: World Book. (1897 citacions).


És un autor influent, ja que té una llarga carrera professional, el qual Ha treballat com autor o coautor, en 55 llibres i més de 500 articles. Tot i això ha treballat amb 30 proves estandarditzades d’ús freqüent entre els psicòlges.

Cattell junt amb el psicòleg Horn, va introduir la diferència entre la intel·ligènca cristal·litzada i la intel·ligència fluida. Consideren que tot i la dificultat dels estudis dels factors primaris, la intel·ligència fluida y cristal·litzada es situen entre dos grans extrems. Donen a veure tant els factors comuns existents entre les habilitats primaries i les relcions entre capacitats i factors més amplis.

Teoria de la intel·ligència de Raymond Cattell[modifica]

Cattell va arribar a tenir fama per les seves investigacions psicomètriques de la ment humana, que com hem dit anteriorment es centren amb la personalitat i la intel·ligència. A partir d’aquí va extreure dues teories molt influents sobre aquestes conductes.

Origen[modifica]

La paraula intel·ligència, és un substantiu femení el qual prové del llatí i està composta per dos termes; intus (entre) i legere (triar). Per tant significa tenir la capacitat de saber triar o entendre, és a dir saber quina és la millor opció per a determinades situacions o problemes concrets. Però, la paraula composta es refereix als nivells d'aprenentatge, de cultura o educació d'una persona.


Diferència entre intel·ligència cristal·litzada i fluïda[modifica]

Anteriorment ha estat definida la intel·ligència cristal·litzada i esmentada la fluïda. Aquest apartat fara referència a aquestes dues per mostrar les seves diferències. Quan es parla d'intel·ligència fluïda ens dirigim a la capacitat d'un individu que té per a adaptar-se i enfrentar-se a noves situacions de manera ràpida, per tant no se li dona importància a l'aprenentatge anterior.

Components de les intel·ligències[modifica]

La intel·ligència cristal·litzada descriu un tipus d'intel·ligència en sentit ampli i global. És a dir, no fa referència a competències o capacitats específiques, especificant les competències que la persona és capaç d'adquirir a través de l'aprenentatge i de les seves capacitats d'adquirir nous coneixements intel·ligència fluida.


Està formada per sis components els quals són els següents:

·Comprensió del llenguatge -> Un dels elements bàsics de la intel·ligència cristal·litzada són les funcions que adquireix una persona per entendre el significat del llenguatge. Mentre que el més important seria la capacitat d'assimilar aquesta parla. Val a dir que, l'esforç i el temps emprat a l'aprenentatge lingüístic també s'associa amb la capacitat de comprensió de llenguatge que desenvolupi la persona. També, cal destacar que diversos estudis afirmen que la comprensió lingüística pot incrementar el seu desenvolupament fins a etapes tardanes, incloent-hi l'edat adulta.


·Ús de relacions semàntiques ->

·Valoració de l'experiència

·Establiment de judicis i conclusions

·Coneixements mecànics

·Orientació espacial

Referències[modifica]

  1. Boyle, GJ (Boyle, Gregory J.) ; Stankov, L (Stankov, Lazar) ; Martin, NG (Martin, Nicholas G.) ; Petrides, KV (Petrides, K. V.) ; Eysenck, MW (Eysenck, Michael W.) ; Ortet, G (Ortet, Generos). (2016). Hans J. Eysenck and Raymond B. Cattell on intelligence and personality. PERSONALITY AND INDIVIDUAL DIFFERENCES, 103, 40-47. 7/12/2017, Web of Science Base de datos.
  2. Cattell, R. B. (1971). Abilities: Their structure, growth, and action. New York: Houghton Mifflin. ISBN 0-395-04275-5.

Horn, J. L., y Cattell, R. B. (1967). Diferencias de edad en inteligencia fluida y cristalizada. Acta Psychologica, 26, 107-129.

Rice, Philips F. et al. (1997): Desarrollo humano, Pearson.