Intel·ligència electrònica

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca

La intel·ligència electrònica (en anglèsELectronic INTelligence) (ELINT) significa adquisició d'informació per mitjans electrònics. Les dades normalment obtingudes són els de els sistemes de defensa del rival, especialment dels equips electrònics com a radars, sistemes de míssils terra aire, aeronaus, etc. La recol·lecció d'informació pot fer-se des d'estacions en terra, prop del territori de l'oponent, des de bucs prop de la seva costa, des d'avions prop del seu espai aeri, o des de satèl·lits. Es considera que els EUA són el major expert mundial en ELINT. Se sap que recullen dades de Rússia, Corea del Nord i Xina. Hi ha hagut diversos incidents amb bucs o aeronaus que s'han desviat cap a aigües o espai aeri hostils, i un especialment greu quan un caça Shenyang J-11 xinès va col·lidir en vol amb un avió de reconeixement EP-3I de l'Armada dels EUA, que va ser obligat a aterrar a l'illa de Hainan, a la Xina.

L'objectiu més important de la ELINT és aconseguir les dades que seran de gran utilitat en cas de conflicte. El coneixement d'on es troben els míssils SAM i l'Artilleria Antiaèria significa que els atacs aeris poden programar-se evitant les zones millor defensades i programar els vols amb un perfil que donarà als avions atacants les majors possibilitats per evitar el foc antiaeri i les patrulles de caces. També permet pertorbar o enganyar a la xarxa de defensa enemiga per mitjà de la Guerra Electrònica.

La ELINT també adquireix dades de vaixells de guerra, centres de comandament i control, sistemes de míssils i qualsevol altre recurs que pugui tenir l'enemic, per poder així neutralitzar-los en cas de guerra. Una bona intel·ligència electrònica és necessària per a les operacions aèries, ja que els avions stealth no són totalment indetectables i han de saber que zones han d'evitar. Igualment, els avions convencionals han de saber on es troben els sistemas de defensa antiaèria fixes i mòbils per així poder atacar-los o evitar-los.

La combinació d'altres fonts d'informació i la ELINT permet dur a terme un anàlisi del tràfic de les emissions electròniques que contenen missatges humans codificats. El mètode d'anàlisi és diferent de la SIGINT en el sentit que no s'analitza el missatge, sinó la seva emissió electrònica. El que es busca és el tipus d'emissió i la seva localització. Per exemple, durant la Batalla de l'Atlàntic en la Segona Guerra Mundial la SIGINT no estava sempre disponible perquè no sempre es podia desxifrar el tràfic de radio dels submarins alemanys, però els aparells d'alta freqüència HF-DF (també coneguts com a Huff-Duff) eren capaços de determinar on estaven els submarins alemanys U-Boot analitzant aquestes transmissions i triangulant-les. D'aquesta manera, l'Almirallat va poder utilitzar aquesta informació per proporcionar rutes als combois que els allunyessin de les zones amb alta concentració de submaris U-Boot.