Intel·ligència fluïda

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca

Història[modifica]

La intel·ligència ha sigut objecte d’estudi científic des dels inicis del segle XX. Hi ha moltes teories sobre el què és i què engloba aquesta.

Podem entrendre la intel·ligència com el resultat d’una activitat cerebral i conceptualitzar-la de forma biològica.

Per realizar la recerca de la millora de la intel·ligència, ens hem guiat pel Model de la Teoria dels tres estrats de J.B Carroll, per ser el més utilitzat avui en dia, integra tots els models i és exhaustiva, i utilitza una perspectiva més científica.

Carroll es va basar en el model jerarquic de la Intel·ligència que s'estructura en :

  • Aptituds primàries de rendiment
  • Intel·ligència Fluïda i Cristal·litzada
  • Intel·ligència en general

Teoria dels tres estrats de J. B. Carroll teoritza la intel·ligència, basant-se en :

  • Estudis anteriors sobre el factor “G” de Spearman, (model bifactorial G i S)
  • Les aptituds mentals primàries de Thurstone, (13 aptituds: Comprensió verbal, fluïdesa verbal, numérica, raonament, memoria, espacial i velocitat perceptiva i 6 sense identificar)
  • La intel·ligència fluïda de Cattell basada en la jerarquía de factors Gc i Gf; i divideix aquesta en tres estrats.

Primer ordre: És el més concret i específic on s’inclouen un gran nombre d’aptituds mentals primàries.

Segon ordre: Corresponen a factors que tenen un major grau de generalitat que els del primer estrat.

Intel·ligència Fluïda: És la més biològica i fa referència a la capacitat de la persona per adaptar-se i afrontar situacions noves de forma àgil, sense que l’ aprenentatge previ, l'experiència o el coneixement adquirit suposin una ajuda determinant per la seva manifestació.

La Intel·ligència fluïda està formada per:

  • La capacitat de raonar amb continguts abstractes.
  • El raonament lògic.
  • La capacitat d'establir relacions

Intel·ligència Cristal·litzada: És el conjunt de capacitats, estratègies i coneixements que constitueixen el grau de desenvolupament cognitiu aconseguit mitjançant la història d’aprenentatge d’una persona, i la interacció amb l'entorn.

La Intel·ligència cristal·litzada està formada per:

  • Memòria
  • Aprenentatge.
  • Percepció Visual.
  • Percepció Auditiva
  • Capacitat de Recuperació

Tercer ordre: És el més general i es refereix a un únic factor d’intel·ligència general, denominat 3G, al qual representa i apareix junt amb els altres factors de segon ordre, però sobretot amb els de intel·ligència fluïda i cristal·litzada.

Millorar la intel·ligència fluïda[modifica]

2.1 Les perspectives de l'entrenament de la memòria de treball per millorar el raonament deductiu- Erin L. Beatty, Oshin Vartanian. (2015 ).

Dins de la intel·ligència fluida, hi trobem el raonament deductiu, fent que si millorem aquest, estem millorant la intel·ligència fluïda de forma visible en els QIs

Per contra, encara no hi ha evidències consistents per saber si aquest increment en la intel·ligència fluida dura per sempre. Tot i que hi ha evidències de que si l’entrenament és visuoespacial, l’increment sí que té una durada llarga en el temps.

De forma teòrica, s’ha demostrat que les intervencions que milloren la capacitat de memòria de treball (WM) poden millorar també el raonament deductiu. Analitzant les diferències individuals en la memòria de treball, trobem que l’activitat de raonament deductiu, que depèn de la supressió del sistema heurístic (sistema 1) per respondre amb el sistema analític (sistema 2), és necessari per resoldre problemes on hi ha credibilitat de les conclusions, i aquestes tenen validesa lògica, fent així un ús de la capacitat de memòria de treball (WM).


Experiment d'Ariës (2014)

Ariës va investigar l’efecte combinat entre el raonament deductiu i la memòria de treball a una escola.

Context: Individus amb nivell baix a la ESO en classes d’història durant 6 setmanes.

  1. T-test de resultats independents per el pre-test resultats per grup.
  • Grup control: van estar ensenyats utilitzant un mètode conservador i havien de respondre a preguntes de raonament dels textos que havien llegit, aquests incloïen la introducció de nous subjectes.
  • Grup experimental: cursen la mateixa matèria que els del grup control però utilitzant memòria de treball en deures: “el senar cap a fora”.

En “el senar cap a fora”: quatre paraules d’història o fotos es presentaven successivament a una pantalla, tres d’elles estaven relacionades, i una no ho estava. El participant havia de mantenir en tots quatre estímuls la seva memòria de treball per triar aquella foto o paraula que no estava relacionada. A més, els experimentadors van entrenar el raonament deductiu utilitzant modificacions en el mètode de millora. Aquesta intervenció és dissenyada per ensenyar l’estructura de raonament i treballs per entendre els problemes, relacionant similituds entre els problemes, aplicant estratègies per resoldre problemes…

Resultat: Finalment el grup experimental van mostrar millores significatives en el rendiment escolar oficial, respecte el grup control.

Per tant, amb aquest experiment, combinant el raonament deductiu i la memòria de treball es va obtenir un resultat satisfactori en el que es van poder observar millores en el rendiment escolar gràcies a la utilització la memòria del treball (WM) en l'escola.

.

Experiment 2 d’Ariës

Context: Nens que cursaven el nivell alt a les classes d’història de la ESO, van rebre classes on es potenciava el raonament deductiu, per comparar-ho amb el rendiment escolar.

Resultats: Amb els resultats d’aquests dos experiments es pot demostrar que els nens que tenen relativament una habilitat més baixa, la combinació de l’entrenament de la memòria de treball i el raonament deductiu pot ser satisfactori per millorar la intel·ligència fluïda.

Pels estudiants que tenien un nivell més alt pot ser que la memòria de treball es pugui millorar menys o que no tingui tanta importància per millorar el rendiment, ja que el tenen més elevat.

Tot i que el resultat dels dos experiments no poden ser comparats directament per la seva diferència en la composició, els dos suggereixen que les diferències en l’habilitat base s’ha de tenir en compte mentre s’avaluen els efectes transferits.

. Incrementar la Intel·ligència fluïda és possible després de tot- Sternberg, R. S. J. (2008).

Aquest article és un metaanàlisi on compara diferents estudis sobre la millora de la intel·ligència fluïda, que pel que fa a aquesta variable, només hi havia una prova per mesurar-la, que són problemes de matrius geomètriques i proves similars.

Aquests problemes són considerats excel·lents per mesurar la intel·ligència fluïda quantitativament. Els tests per mesurar la intel·ligència fluïda tendeixen a estar altament correlacionats els uns amb els altres, per això la generalització d’aquests resultats probablement apareixerà.

Dintre d’aquest estudi metaanalític, observem que s’enllacen molts estudis, com introduccions de la intel·ligència genètica, els factors socioeconòmics modifiquen el QI en els joves, conductes instrumentals que també augmenten el desenvolupament dels nens i nenes...

A continuació explicarem un dels articles que surt citat en aquest estudi.

Experiment 1:Els participants havien de fixar-se en dues sèries d'estímuls que es van presentar sincronitzadament a raó de 3 segons per estímul. Una sèrie d'estímuls consistia en lletres individuals mentre que l'altre consistia en localitzacions espacials que estaven marcades en una pantalla. La tasca consistia en decidir per a cada cadena si l’estímul actual coincidia amb el que es presentaven n elements de la sèrie.

El valor de n varia d'un bloc d'assajos a una altra, amb els ajustos fets contínuament per a cada participant basat en el rendiment. Si el rendiment millorava, n s'incrementava. Si empitjorava, no disminuïa. Per tant, la tasa canvia de forma adaptiativa a cada participant. Aquesta manera de presentar els estímuls és necessària per a la gestió de dues tasques simultànies, on es requereixen processos executius a cada una d’elles.

Les anàlisis fetes dels resultats revelen que tots el grups van millorar la seva memòria de treball fent la tasca.

Resultats: Com a l'article anterior observem que la intel·ligència fluïda pot millorar, amb un entrenament constant. Tot i això, no sabem si aquesta millora perdura molt en el temps o si quan es deixa d'entrenar, també decreix. Veiem que tot i que el QI és hereditari, gràcies als hàbits i experiències que tinguem, podem aconseguir fer-lo créixer o decréixer.

Conclusions[modifica]

Amb l'article Les perspectives de l'entenament de la memòria del treball per millorar el raonament deductiu i l'experiment realitzat, es poden observar millores en el rendiment mitjançant la memòria de treball i el raonament deductiu en les tasques escolars.

Per altra banda, valorant l'article Incrementar la Intel·ligència fluïda és possible després de tot, es pot extreure que hi ha mètodes útils per millorar aquest tipud d'intel·ligència, utilitzant-lo de manera constant, encara que no se sap quant de temps perdura.

Referències[modifica]