Alçament de Badalona
Guerres Carlines  | |||
|---|---|---|---|
  Alçament de Badalona Alçament de Badalona (Catalunya) | |||
 Els guàrdies civils que resistiren l'atac dels carlins a la caserna de Badalona. | |||
| Tipus | rebel·lió | ||
| Data | 28 d'octubre de l'any 1900 | ||
| Coordenades | 41° 24′ N, 2° 12′ E / 41.4°N,2.2°E | ||
| Lloc | Badalona | ||
| Estat | Espanya | ||
| Resultat | Victòria governamental | ||
| Conseqüència | Finalització de l'aixecament | ||
| Operació | Aixecaments carlins del segle XIX | ||
| Bàndols | |||
| |||
| Comandants | |||
| |||
| Forces | |||
| |||
.svg){kind=small}
.svg){kind=small}
Desembarcaments carlins | |
|---|---|
Sant Carles de la Ràpita (1860) - Badalona (1900) |
Guerres Carlines | |
|---|---|
Primera Guerra Carlina (1833-1840) · Guerra dels Matiners (1846-1849) · Tercera Guerra Carlina (1872-1876) |
L'Alçament de Badalona fou un intent d'insurrecció carlina que tingué lloc en aquesta ciutat el 28 d'octubre de l'any 1900 avançant-se a un hipotètic alçament generalitzat de carlins a Catalunya. El seu fracàs va aturar definitivament la insurrecció més generalitzada del moviment.[1]
Antecedents[modifica]
El sistema estanc de la Restauració borbònica havia entrat en crisi el 1898 amb l'enèsima pèrdua de colònies espanyoles a conseqüència de la derrota contra els EUA a la Guerra hispano-estatunidenca.[1] El carlisme va voler aprofitar la conjuntura per imposar-se a un govern i un sistema àmpliament qüestionat mitjançant una revolta general dels carlins per prendre el poder,[1] però uns quants carlins catalans liderats per Salvador Soliva va fer els seus propis preparatius independentment de la planificació general.[2] Com que el pretendent Carles de Borbó va dubtar en donar l'ordre d'inici, finalment els conjurats sortiren al carrer pel seu compte, però amb l'aprovació de certs càrrecs del partit.[1]
L'alçament de Badalona[modifica]
El 28 d'octubre del 1900 una partida d'una seixantena d'homes comandada per Josep Torrents va iniciar l'atac a la caserna de la Guàrdia Civil a Badalona. Els assaltants, vestits amb brusa blava, boina roja, cinturó i tirants,[3] es van presentar davant de la caserna de la Guàrdia Civil armats amb trabucs, carabines Remington i escopetes,[4] donant lloc a un intens tiroteig entre els revoltats i els carabiners, que tancaren les portes i van disparar des de les finestres.[5] Després de diversos minuts, els carlins van fugir i foren perseguits pels cossos de policia que habitaven en la caserna.[6] Els ferits foren diversos i Torrents hi perdé la vida.[1]
També s'alçaren carlins a Piera, Castelldefels, el Lluçanès, Gironella i alguns indrets del País Valencià, però foren controlats sense massa problemes per les forces d'ordre públic.[2] La revolta carlina a Gironella, dirigida per Josep Grandia i amb el suport d'obrers de les fàbriques de la zona, es va mantenir durant mig mes a les muntanyes de Berga.,[7]
Dominada la rebel·lió, el govern de Práxedes Mateo Sagasta respongué amb una campanya de repressió contra el carlisme: l'estructura militar fou desarticulada i es prohibiren els seus periòdics, els locals on es reunien els cercles i altres organismes del partit carlí.[1]
Referències[modifica]
- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 1,5 Mestre i Campi, Jesús (director). Diccionari d'Història de Catalunya. Edicions 62, 1998, p. 84, entrada: "Badalona, alçament de". ISBN 84-297-3521-6.
- ↑ 2,0 2,1 Canal i Morell, Jordi. El carlisme català dins l'Espanya de la Restauració. Eumo, 1998, p. 301. ISBN 8476022433.
- ↑ «Captura importante». La Opinión, 03-11-1900, pàg. 2.
- ↑ Canal i Morell, Jordi. Banderas blancas, boinas rojas: una historia política del carlismo, 1876-1939 (en castellà). Marcial Pons Historia, 2006, p. 33. ISBN 9788496467347.
- ↑ «Partidas carlistas: Nuevas escaramuzas. En Badalona - Restos de la partida - La defensa del cuartel - El Jefe carlista muerto - Noticias estupendas». El Liberal, 30-10-1900, pàg. 1.
- ↑ «El orden público en Barcelona: Lo de Badalona». La Época, 30-10-1900, pàg. 1.
- ↑ González Calleja, Eduardo. La razón de la fuerza: orden público, subversión y violencia política en la España de la Restauración (1875-1917) (en castellà). Txalaparta, 2013, p. 210. ISBN 84-00-07778-4.