Interferent endocrí

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Una comparació de les estructures de l'hormona natural estradiol (esquerra) i un dels nonilfenols (dreta), un interferent endocrí

Un interferent endocrí o disruptor endocrí[1] és una substància o mescla exògena que altera la funció del sistema endocrí i, per tant, causa efectes adversos sobre la salut en un organisme intacte, o en la seva progènie, o en la població (segons l'Organització Mundial de la Salut (OMS) ha establert una definició OMS/IPCS, 2002). Aquests trastorns poden causar tumors cancerosos, defectes de naixement i altres trastorns del desenvolupament.[2] Recentment la Endocrine Society va emetre un comunicat llistant diferents patologies o sistemes on els interferents endocrins podrien tenir un paper rellevant: l'obesitat, la diabetis, la reproducció femenina, la reproducció masculina, els càncers sensibles a les hormones en les dones, el càncer de pròstata en els homes, la tiroide, i els sistemes de desenvolupament neurològic i neuroendocrins.[3]

Hi ha hagut controvèrsia sobre els interferents endocrins, amb alguns grups que demanaven una acció ràpida dels reguladors per eliminar-los del mercat, i els reguladors i altres científics que demanen més estudis. Alguns interferents endocrins s'han identificat i retirat del mercat (per exemple, un medicament anomenat dietilestilbestrol), però no se sap si alguns interferents endocrins en el mercat en realitat perjudiquen els éssers humans i la vida silvestre a les dosis a la qual la vida silvestre i els éssers humans estan exposats. A més, un document científic clau, publicat a la revista Science, que va ajudar a llançar el moviment dels que s'oposen als interferents endocrins, es va retractar i el seu autor havia comès frau científic.[4]

Els interferents endocrins interfereixen en la funció endocrina de tres maneres possibles:[5]

  • Imitant l'acció d'una hormona natural, com ara la testosterona, i d'aquesta manera posant en marxa reaccions químiques similars en el cos.
  • Blocant els receptors hormonals de les cèl·lules i impedint l'acció normal de les hormones.
  • Influint sobre la síntesi, el transport, el metabolisme i l'excreció d'hormones i, per tant, alterant la concentració natural d'hormones.

A través dels aliments s'ingereixen substàncies amb efecte hormonal, com ara la testosterona que es troba de forma natural a la carn o les flavones que conté la soja. Aquestes substàncies presents en els aliments no s'acumulen, són metabolitzades ràpidament per l'organisme humà i no causen efectes adversos.

Classificació[modifica | modifica el codi]

Els interferents endocrins no són un grup uniforme de substàncies. Segons l'origen de la contaminació en l'aliment, els podem classificar en quatre grups:[5]

  1. Contaminants naturals: micoestrògens, com ara la zearalenona, elaborats per fongs del gènere Fusarium, que contaminen els aliments.
  2. Contaminants ambientals: bifenil policlorat, dioxines, benzopirè, components de productes domèstics ordinaris i metalls pesants (Pb, Cd, Hg).
  3. Contaminants de procés: bisfenol A, ftalats.
  4. Residus de la producció agrícola: productes fitosanitaris.

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Interferent endocrí Modifica l'enllaç a Wikidata

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. «disruptor endocrí». TermCat. [Consulta: 23 març 2014].
  2. Staff. «Endocrine Disruptors». NIEHS, 05-06-2013.
  3. «Executive Summary to EDC-2: The Endocrine Society's Second Scientific Statement on Endocrine-Disrupting Chemicals». Endocrine Reviews, vol. 36, 6, December 2015, pàg. 593–602. DOI: 10.1210/er.2015-1093. PMID: 26414233.
  4. «Findings of scientific misconduct». NIH Guide Grants Contracts, October 2001, pàg. NOT–OD–02–003. PMID: 12449946.
  5. 5,0 5,1 Agència Catalana de Seguretat Alimentària «Substàncies amb activitat endocrina». Butlletí acsa brief, gener 2011.