Interpretatio romana

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Isis, a la dreta, donant la benvinguda a Io, en una pintura a Pompeia

La interpretatio romana és el costum romà d'assimilar amb divinitats pròpies els déus locals dels pobles conquerits o veïns, les divinitats dels quals consideraven simples variants regionals dels seus déus. Aquest sincretisme permetia fusionar atributs de diferents religions i respectar els cultes locals imposant però una cosmovisió romana i uniforme a tots els territoris romanitzats.

Es considera un dels atributs del politeisme de la regió, ja que els grecs practicaven la mateixa assimilació i de fet els déus principals romans eren sovint una variant del panteó olímpic grec amb trets etruscos. El que es mantenia invariable era un seguit de símbols o atributs divins que podien ser adscrits a diferents déus, diversos noms de cultures variades.[1][2]

Referències[modifica]

  1. Moses the Egyptian: The Memory of Egypt in Western Monotheism (Harvard University Press, 1997), pp. 44–54 (quotation p. 45), as cited by Smith, God in Translation, p. 39.
  2. Pliny, Natural History 2.5.15.