Interseccionalitat

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Interseccionalitat: opressions i privilegis.

La interseccionalitat és un terme encunyat el 1989 per l'activista i acadèmica Kimberlé Williams Crenshaw. Tot i que hi ha primeres mostres d’aquest perspectiva provenen de l’activisme feminista, concretament des del col·lectiu feminista The Combahee River Collective Statement, col·lectiu de dones negres lesbianes de Boston. Amb un primer manifest en què es parla dels diferents sistemes d’opressió que es relacionen entre ells i que creen una sèrie de desigualtats.

La interseccionalitat és l'estudi de les identitats socials encavalcades o intersectades i els seus respectius sistemes d'opressió, dominació o discriminació. La teoria suggereix i examina com diverses categories biològiques, socials i culturals com l'edat, el gènere, l'ètnia, la classe, la discapacitat, l'orientació sexual, la religió, la casta, l'edat, la nacionalitat i altres eixos d'identitat interaccionen en múltiples i sovint simultanis nivells. La teoria proposa que cal pensar cada element o tret d'una persona com inextricablement unit amb tots els altres elements per poder comprendre de forma completa la pròpia identitat.[1] Aquest marc pot usar-se per comprendre com ocorre la injustícia sistemàtica i la desigualtat social des d'una base multidimensional.[2]

La interseccionalitat manté que les conceptualitzacions clàssiques d'opressió en la societat –com el racisme, el sexisme, el capacitisme, la lesbofòbia, l'homofòbia, la transfòbia, la xenofòbia i tots els prejudicis basats en la intolerància– no actuen de manera independent, sinó que aquestes formes d'exclusió estan interrelacionades, i en certs contextos socials creen un sistema d'opressió que reflecteix la intersecció de múltiples formes de discriminació.[3]

La interseccionalitat és un paradigma important en l'àmbit acadèmic, ampliant els contextos de justícia social o demografia, encara que, al seu torn, dificulta l'anàlisi en incloure múltiples conceptualitzacions que expliquen la manera amb què es construeixen categories socials i la seva interacció per formar una jerarquia social.[4] Per exemple, la intersecionalitat sosté que no hi ha cap experiència singular pròpia d'una identitat. En lloc d'entendre la salut de les dones només a través del gènere, és necessari considerar altres categories socials, com la classe, la discapacitat, la nacionalitat o l'ètnia per entendre per complet la gamma de problemes de salut de les dones.

La teoria de la interseccionalitat també suggereix que el que semblen ser formes discretes d'expressió i opressió estan modelades per una altra mútuament coconstitutiva (com a negre/blanc, dona/home o homosexual/heterosexual).[5][6] De manera que per comprendre la racialització dels grups oprimits, s'ha d'investigar les maneres en les quals les estructures racialitzadores, els processos socials i les representacions socials (o les idees implicades a representar grups i els membres dels grups en la societat) estan conformades pel gènere, la classe, la sexualitat, etc.[7] Tot i que la teoria va començar com una exploració de l'opressió de les dones de color en la societat estatunidenca, avui l'anàlisi té el potencial de ser aplicada a totes les categories, inclosos aquells estatus que solen ser vists com a dominants o autònoms.

Metàfores de la intersecció[modifica]

Diverses autores i autors han utilitzat metàfores per explicar la interseccionalitat. Kimberlé Williams Crenshaw parlava d’una intersecció entre diverses carreteres, les quals eren l'analogia al patriarcat, el racisme, el masclisme i, una persona al mig que patia un accident i els danys patits venien d’aquestes relacions entre eixos.

Per altra banda, el doctor en sociologia Lucas Platero Méndez i autor de Intersecciones. Cuerpos y sexualidades en la encrucijada, entén l’interseccionalitat com un embull tridimensional de fils, els quals estan connectats uns amb els altres i aquests fils corresponen a cadascun dels eixos (edat, sexe, gènere, expressió de gènere, orientació, classe social, etc.

Marta Jorba i Maria Rodó de Zárate, utilitzen les perruques com a metàfora. Els cabells de les perruques tindrien una sèrie de característiques que serien atribuïdes als diferents eixos. El gènere equivaldria a la forma del cabell, l’ètnia a la llargada i el color a l’edat. Cada persona tindria un tipus de cabell depenent de les característiques. La diferència amb la resta de metàfores és que sempre passés el que passés es tindria una forma, un color i una llargada, és a dir, les persones sempre estarien creuades pels diferents eixos i no seria tan sols un accident momentani en què es creuen com passa amb la resta de metàfores.

Referències[modifica]

  1. (en anglès) DeFrancisco, Victoria P.; Palczewski, Catherine H. Gender in Communication. Thousand Oaks, California: Sage, 2014, p. 9. ISBN 978-1-4522-2009-3. 
  2. (en anglès) Crenshaw, Kimberle «Demarginalizing the Intersection of Race and Sex: A Black Feminist Critique of Antidiscrimination Doctrine, Feminist Theory and Antiracist Politics». The University of Chicago Legal Forum, 140, 01-01-1989, pàg. 139–167.
  3. (en anglès) Knudsen, Susanne V. Intersectionality – a theoretical inspiration in the analysis of minority cultures and identities in textbooks. 
  4. (en anglès) Browne, Irene; Misra, Joya «The intersection of gender and race in the labor market». Annual Review of Sociology. Annual Reviews, 29, pàg. 487–513.
  5. (en anglès) Somerville, Siobhan B. Queering the Color Line. Duke University Press, 1 octubre 2012. 
  6. Lo normal no tiene nombre.
  7. (en anglès) Meyer, Doug «An intersectional analysis of lesbian, gay, bisexual, and transgender (LGBT) people's evaluations of anti-queer violence». Gender & Society. SAGE Publications, 26, 6, desembre 2012., pàg. 849–873.

Selecció bibliogràfica[modifica]

  • Intersecciones. Cuerpos y sexualidades en la encrucijada, Raquel (Lucas) Platero editora. Varias autoras. Ed. Bellaterra, 2013.
  • Race, Class and Gender: An Anthology, ISBN 0-534-52879-1, co-edited by Patricia Hill Collins and Margaret Andersen, 1992, 1995, 1998, 2001, 2004, 2007
  • Black Feminist Thought: Knowledge, Consciousness and the Politics of Empowerment, ISBN 0-415-92484-7, by Patricia Hill Collins, 1990, 2000
  • Crenshaw, Kimberlé W. (1991). Mapping the Margins: Intersectionality, Identity Politics, and Violence against Women of Color, Stanford Law Review, Vol. 43, No. 6., pp. 1241–1299.
  • Collins, P.H. (2000). Gender, Black Feminism, and Black Political Economy. Annals of the American Academy of Political and Social Science, 568. 41-53.
  • Collins, P.H. (1986). Learning From the Outsider Within: The Sociological Significance of Black Feminist Thought. Social Problems, 33 (6). S14-S32.
  • Collins, P.H. (1998). The tie that binds: race, gender, and US violence. Ethnic and Racial Studies, 21 (5).
  • Mann, S.A. & Kelley, L.R. (1997). Standing at the Crossroads of Modernist Thought: Collins, Smith, and the New Feminist Epistemologies. Gender and Society, 11(4). 391-408.
  • Mann, S.A & Huffman, D.J. (2005). The Decentering of Second Wave Feminism and the Rise of the Third Wave. Science and Society, 69 (1). 56-91.
  • Ritzer, G. (2007). Contemporary Sociological Theory and Its Classical Roots: The Basics. Boston: McGraw-Hill.
  • Siltanen, J. & A. Doucet (2008) Gender Relations in Canada: Intersectionality and Beyond. Toronto: Oxford University Press

Vegeu també[modifica]

Enllaços externs[modifica]