Introgressió

De Viquipèdia
Jump to navigation Jump to search

La introgressió, també coneguda com a hibridació introgressiva, en genètica (particularment de plantes), és el moviment d'un gen (flux gènic) d'una espècie cap al conjunt de gens d'una altra per mitjà del creuament repetit entre un híbrid interespecífic i un espècimen d'una espècie relacionada. La introgressió provocada és un procés a llarg termini, ja que poden ser necessàries moltes generacions d'híbrids abans que acabi el procés complet.

És una font important de diversitat genètica en poblacions naturals i la principal causa d'especiació d'una zona. Pot tenir efectes importants sobre la dinàmica de zones híbrides, l'especiació i la radiació adaptativa.[1] Hi ha proves que la introgressió és un fenomen ubic en plantes, animals,[2][3] i fins i tot en humans,[4] on es pot haver introduït l'al·lel D microcefalina.[5]

La introgressió és diferent de la simple hibridació. La introgressió dóna a lloc a barreges complexes de gens parentals, mentre que la simple hibridació produeix una barreja més uniforme, en la qual la primera generació serà una barreja uniforme de les dues espècies parentals. La introgressió natural no té intervenció humana directe, mentre que la introgressió exòtica és induïda intencionadament, en el cas d'un organisme modificat genèticament, o involuntària, quan té lloc degut a l'efecte que produeixen les activitats humanes.

Un exemple és el traspas d'un gen d'una planta transgènica a una planta silvestre com a resultat d'una hibridació feta amb èxit, la qual dóna lloc a una contaminació genètica intencionada o involuntària. Un altre exemple important va ser estudiat el 1993 per Arnold & Bennett 1993: les espècies d'iris del sud de Louisiana.[6]

Una línia d'introgressió, en biologia molecular de plantes, és una línia de cultiu d'espècies que conté material genètic derivat d'una espècie similar, per exemple d'un parent "salvatge". Un exemple d'aquest fenomen és l'ús de fragments de cromosoma de Solanum pennellii (una varietat salvatge de tomàquet) introduïts a l'espècie Solanum lycopersicum (el tomàquet de cultiu). Les línies d'una col·lecció de línies d'introgressió cobreix generalment el genoma complet del donant. A més, aquestes línies permeten l'estudi del QTL (en català, loci d'un caràcter quantitatiu), encara que també permet la creació noves varietats introduint caràcters biològics exòtics.

Vegeu també[modifica]

Referències[modifica]

  1. Grant, P.R.; Grant, B.R.; Petren, K «Hybridization in the Recent Past». The American Naturalist, n.166, 2005, pp.56–67. (anglès)
  2. Dowling, T. E.; Secor, C. L «The role of hybridization and introgression in the diversification of animals». Annual Review Ecology and Systematics, vol.28, 1997, pp.593–619. DOI: 10.1146/annurev.ecolsys.28.1.593. (anglès)
  3. Bullini, L «Origin and evolution of animal hybrid species». Trends in Ecology and Evolution, vol.9, n.11, 1994, pp.422–426. DOI: 10.1016/0169-5347(94)90124-4. PMID: 21236911. (anglès)
  4. Holliday, T. W «Species concepts, reticulations, and human evolution». Current Anthropology, vol.44, n.5, 2003, pàg. 653–673. DOI: 10.1086/377663. (anglès)
  5. Evans, Pd; Mekel-Bobrov, N; Vallender, Ej; Hudson, Rr; Lahn, Bt «Evidence that the adaptive allele of the brain size gene microcephalin introgressed into Homo sapiens from an archaic Homo lineage». Proceedings of the National Academy of Sciences of the United States of America, vol.103, n.48, novembre 2006, pàg. 18178–83. Bibcode: 2006PNAS..10318178E. DOI: 10.1073/pnas.0606966103. ISSN: 0027-8424. PMC: 1635020. PMID: 17090677. (anglès)
  6. Arnold, M. L; Bennett, B. D. «Natural Hybridization in Louisiana irises: genetic variation and ecological determinants». A: Harrison, R. G. (ed.). Hybrid Zones and Evolutionary Process. New York: Oxford University Press, 1993, pp.115-139. ISBN 978-0195069174.  (anglès)

Bibliografia[modifica]

  • Arnold, M. L.. Evolution through Genetic Exchange. New York: Oxford University Press, 2007. ISBN 0-19922-903-1.  (anglès)
  • Anderson, E. 1949. Introgressive Hybridization. Wiley, New York. (anglès)
  • Eyal Friedman et al., "Zooming In on a Quantitative Trait for Tomato Yield Using Interspecific Introgressions", Science vol.305 pag.1786-1798 (2004) (anglès)
  • Rieseberg, L. H. & Wendel, J. F. (1993). "Introgression and its consequences in plants". In: Harrison, R. G. (ed.) Hybrid Zones and Evolutionary Process, pp. 70–109. Oxford University Press, New York. ISBN 978-0195069174 (anglès)
  • Martinsen G. D., Whitham R. J. Turek, Keim P. «Hybrid populations selectively filter gene introgression between species». Evolution, vol.55, n.7, 2001, pp.1325–1335. PMID: 11525457. (anglès)