Invasió de Mateu I de Foix
| Tipus | invasió  | ||
|---|---|---|---|
| Interval de temps | octubre 1396 - 1398 | ||
| Lloc | Principat de Catalunya Regne d'Aragó | ||
| Causa | Conflicte per la successió de Joan el Caçador | ||
| Resultat | Victòria de Martí l'Humà | ||
| Bàndols | |||
| |||
| Comandants | |||
| |||
| Forces | |||
| |||
La Invasió de Mateu I de Foix fou un intent de prendre el tron de la Corona d'Aragó.
Antecedents
[modifica]Joan el Caçador morí sobtadament el 29 de juliol de 1396 sense descendència masculina i Martí l'Humà esdevení l'hereu de la Corona.[1][2] Quan succeïx la mort del rei, Martí encara no havia acabat de sufocar la revolta a Sicília per reinstaurar-hi la reina Maria i deixar al seu fill una illa més pacificada.[3] Mentre Martí s'estava a Sicília un any més abans de no tornar a la península, Maria de Luna, que tenia el suport del Consell de Cent i de la Diputació del General, es va haver d'encarregar de la regència[4][3][5] i de fer front a les demandes de Mateu I de Foix, casat amb Joana, filla del recentment mort rei Joan.
La guerra
[modifica]Les tropes de Mateu I de Foix intentaren una invasió de Catalunya l'octubre de 1396[6] amb cinc mil homes, principalment de cavalleria, a través de la vall de la Noguera Pallaresa i fins a Conca de Tremp, tot passant per la vall del Segre fins a Camarasa, on els va sortir al pas Pere II d'Urgell, que els va perseguir per l'Aragó i Navarra fins a expulsar-los a Bearn.[7]
La defensa de la Vall d'Aran, on alguns escamots entraren el 1396, va ser organitzada per Hug Roger II de Pallars Sobirà, Francesc de Santcliment i Galceran de Vilanova.[8]
Una nova expedició el 1398 també fracassà.[7]
Conseqüències
[modifica]Els béns de Joana d'Aragó i d'Armanyac al Principat foren confiscats,[9] Andorra inclosa,[10] i vídua des del 1398 i sense fills, tornà a la cort catalana, després de renunciar als seus drets.[11] Els seus béns foren restituïts el 1400, llevat de Martorell i Castellví de Rosanes.[9]
Referències
[modifica]- ↑ Ferrer i Mallol, 1978, p. 146.
- ↑ Vilar i Batlle, 1988, p. 189.
- ↑ 3,0 3,1 Ferrer i Mallol, 2001, p. 65.
- ↑ Mestre i Campi, 1998, p. 658-659.
- ↑ Ferrer i Mallol, 2001, p. 66.
- ↑ Ferrer i Mallol, Maria Teresa. «El Piero da Rabat cartelano, corsaro crudelíssimo». A: La cultura catalana en projecció de futur: homenatge a Josep Massot i Muntaner. Universitat Jaume I, 2004, p. 218. ISBN 8480215003.
- ↑ 7,0 7,1 Rovira i Virgili, Antoni. Història Nacional de Catalunya. vol.V. Ed. Pàtria, 1928, p. 408.
- ↑ Boix i Sin, Blanca. Arties, una vila aranesa a l ́antic règim. Blanca Boix Sin, p. 81. ISBN 8484094685.
- ↑ 9,0 9,1 El món urbà a la Corona d'Aragó del 1137 als decrets de nova planta: XVII Congrés d'Història de la Corona d'Aragó. Edicions Universitat Barcelona, 2003, p. 304. ISBN 8447527417.
- ↑ Marín González, Gelu. Atlas de Europa: la Europa de las lenguas, la Europa de las naciones (en castellà). AKAL, 2000, p. 64. ISBN 8470903950.
- ↑ «Invasió de Mateu I de Foix». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
Bibliografia
[modifica]- Ferrer i Mallol, Maria Teresa. «Els darrers sobirans del Casal de Barcelona: Joan I i Martí l'Humà». A: Història de Catalunya (PDF). Barcelona: Editorial Salvat, 1978, p. 142-150.
- Ferrer i Mallol, Maria Teresa. «El rei Martí I l'Humà (1396-1410)». A: Llibre de Tona (PDF). Tona: Sant Jordi, 2001, p. 65-71.
- Mestre i Campi, Jesús (Dir.). Diccionari d'Història de Catalunya. Edicions 62, 1998, p. 658-659, entrada: «Martí I». ISBN 84-297-3521-6.
- Vilar, Pierre (Dir.); Batlle, Carme. Història de Catalunya. Volum III. Barcelona: Edicions 62, 1988. ISBN 84-297-2784-1.