Invasió de Mateu I de Foix

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Battle icon gladii.svgInvasió de Mateu I de Foix
Data 1396-1398
Casus belli Conflicte per la successió de Joan el Caçador
Resultat Victòria de Martí l'Humà
Bàndols
Mateu I de Foix Martí l'Humà
Comandants en cap
Pere II d'Urgell
Hug Roger II de Pallars
Francesc de Santcliment
Galceran de Vilanova
Forces
5.000 homes

La Invasió de Mateu I de Foix fou l'intent d'aquest de prendre el tron de la Corona d'Aragó.

Antecedents[modifica]

Joan el Caçador moria sobtadament el 29 de juliol de 1396 sense descendència masculina, convertint Martí l'Humà en l'hereu de la Corona.[1][2] Quan succeïx la mort del rei, Martí encara no havia acabat de sufocar la revolta a Sicília per reinstaurar a la reina Maria i deixar al seu fill una illa més pacificada.[3] Mentre Martí s'estava a Sicília un any més abans de tornar a la península, es va encarregar de la regència la reina consort, Maria de Luna, que no obstant les diverses dificultats que trobar-se en iniciar el regnat,[4] va veure's recolzada per la ciutat de Barcelona, la Diputació del General i altres persones i institucions que s'havien oposat al rei Joan als darrers anys del seu regnat.[3][5] Una de les principals dificultats van ser les demandes per obtenir la corona de Mateu I de Foix, casat amb Joana, filla del recentment mort rei Joan.

La guerra[modifica]

Les tropes de Mateu I de Foix van intentar una invasió de Catalunya l'octubre de 1396[6] amb cinc mil homes, fonamentalment de cavalleria, a través de la vall de la Noguera Pallaresa arribant fins a Conca de Tremp, passant a la vall del Segre fins a Camarasa, on els va sortir al pas Pere II d'Urgell, i va defugir la batalla, endinsant-se a l'Aragó per Montsó i Barbastre, retirant-se a Navarra per Ayerbe i d'allà al Bearn, perseguits per Pere II d'Urgell fins que la host va abandonar la Corona.[7]

La defensa de la Vall d'Aran, on alguns escamots entraren en 1396 la dugueren a terme Hug Roger II de Pallars Sobirà, Francesc de Santcliment i Galceran de Vilanova.[8]

Una nova expedició en 1398 també fracassà, prenent la vall del riu Tiernas, d'on foren ràpidament expulsats.[7]

Conseqüències[modifica]

Els béns de Joana d'Aragó i d'Armanyac al Principat foren confiscats,[9] incloent Andorra,[10] i vídua des del 1398 i sense fills, tornà a la cort catalana, després de renunciar als seus drets,[11] i els seus béns foren restituïts tret de Martorell i Castellví de Rosanes[9] en 1400.

Referències[modifica]

  1. Ferrer i Mallol, 1978, p. 146.
  2. Vilar; Batlle, 1988, p. 189.
  3. 3,0 3,1 Ferrer i Mallol, 2001, p. 65.
  4. Mestre i Campi, 1998, p. 658-659.
  5. Ferrer i Mallol, 2001, p. 66.
  6. Ferrer i Mallol, Maria Teresa. «El Piero da Rabat cartelano, corsaro crudelíssimo». A: La cultura catalana en projecció de futur: homenatge a Josep Massot i Muntaner. Universitat Jaume I, 2004, p. 218. ISBN 8480215003. 
  7. 7,0 7,1 Rovira i Virgili, Antoni. Història Nacional de Catalunya. vol.V. Ed. Pàtria, 1928, p. 408. 
  8. Boix i Sin, Blanca. Arties, una vila aranesa a l ́antic règim. Blanca Boix Sin, p. 81. ISBN 8484094685. 
  9. 9,0 9,1 El món urbà a la Corona d'Aragó del 1137 als decrets de nova planta: XVII Congrés d'Història de la Corona d'Aragó. Edicions Universitat Barcelona, 2003, p. 304. ISBN 8447527417. 
  10. Marín González, Gelu. Atlas de Europa: la Europa de las lenguas, la Europa de las naciones (en castellà). AKAL, 2000, p. 64. ISBN 8470903950. 
  11. «Joana d’Aragó». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.

Bibliografia[modifica]

  • Ferrer i Mallol, Maria Teresa. «Els darrers sobirans del Casal de Barcelona: Joan I i Martí l'Humà». A: Història de Catalunya (PDF). Barcelona: Editorial Salvat, 1978, p. 142-150. 
  • Ferrer i Mallol, Maria Teresa. «El rei Martí I l'Humà (1396-1410)». A: Llibre de Tona (PDF). Tona: Sant Jordi, 2001, p. 65-71. 
  • Mestre i Campi, Jesús (Dir.). Diccionari d'Història de Catalunya. Edicions 62, 1998, p. 658-659, entrada: «Martí I». ISBN 84-297-3521-6. 
  • Vilar, Pierre (Dir.); Batlle, Carme. Història de Catalunya. Volum III. Barcelona: Edicions 62, 1988. ISBN 84-297-2784-1.