Invasió de Panamà
guerra contra les drogues i Guerra Freda  | |||
|---|---|---|---|
 | |||
| Tipus | invasió | ||
| Data | Inici: 20 de desembre de 1989 Final: 3 de gener de 1990 | ||
| Lloc | Panamà | ||
| Estat | Panamà | ||
| Resultat | Ocupació de Panamà Detenció de Manuel Noriega | ||
| Bàndols | |||
| |||
| Comandants | |||
| |||
| Forces | |||
| |||
| Baixes | |||
| |||
La invasió de Panamà va ser una operació militar de l'Exèrcit dels Estats Units d'Amèrica, durant l'administració del president George H. W. Bush, el 20 de desembre de 1989. L'objectiu era capturar al general i dictador panameny Manuel Noriega, que actuava com a comandant en cap de les forces de defensa de la República de Panamà, i que fou acusat per la justícia dels EUA de tràfic de drogues. La invasió va ser anomenada pel comandament militar dels Estats Units Operation Just Cause (en català; "Operació causa justa").[1]
L'Assemblea General de les Nacions Unides, l'Organització dels Estats Americans i el Parlament Europeu van condemnar la invasió com una violació del dret internacional.[2][3]
El dictador fins aleshores sostingut pels Estats Units Manuel Noriega era un agent de la CIA, que havia facilitat les seves activitats de narcotràfic a favor de les xarxes amb què finançava les seves operacions,[4] i l'havia ajudat a pujar al poder,[5] com havien revelat documents desclassificats de la mateixa agència.[6] Noriega estava també implicat en l'afer Iran/Contra col·laborant amb l'agressió dels Estats Units contra Nicaragua mitjançant la Contra, que es finançava també amb el narcotràfic .[7][8][5] El govern de George H.W. Bush justificà la invasió per "protegir la vida dels nord-americans residents a Panamà, i atacar el narcotràfic lliurant Noriega a la justícia nord-americana".
En la invasió participaren 26.000 soldats dels cossos especials dels Estats Units, l'exèrcit, la marina, els marines, la força aèria i la guàrdia costanera dels Estats Units. La invasió causà entre centenars i milers de morts (514 segons les tropes invasores, 3000 segons l'ex-fiscal general dels Estats Units Ramsey Clark i milers segons altres fonts)[9] entre militars i civils panamenys. Unes 20.000 persones van perdre les cases i es van convertir en refugiades a conseqüència dels combats urbans. La destrucció fou especialment intensa al barri d'El Chorrillo, als voltants de la comandància de les forces armades panamenyes. Moltes víctimes mai van poder ser identificades.[10]
La Comissió Interamericana de Drets Humans (CIDH) va condemnar la invasió el 2018 i va exigir als EUA rescabalar les víctimes i iniciar una investigació completa. Les famílies de les víctimes han demanat infructuosament dècades que es fessin investigacions i es donessin reparacions.[11][12]
L'Exèrcit nord-americà bombardejà el quarter militar d'El Chorrillo, seu de les forces armades, i esperà tres dies abans d'entrar a la ciutat de Panamà, quan els pillatges i caos s'havien estès per l'absència de forces panamenyes. Després de refugiar-se a la nunciatura (ambaixada del Vaticà), Noriega es va rendir el 3 de gener de 1990.
Després d'aquella intervenció, les forces militars panamenyes, que disposaven de 15.000 soldats van ser dissoltes.
Referències
[modifica]
- ↑ www.news.bbc.uk/
- ↑ «Effects of the military intervention by the United States of America in Panama on the situation in Central America» (en anglès). Assemblea General de les Nacions Unides, 29-12-1989.
- ↑ «Texts adopted by the European Parliament - Resolution on the situation in panama p.73-74 in: Minutes of the sitting of Thursday, 18 January 1990 OJ C 38, p. 62–129, Official Journal of the European Communities. eur-lex.europa.eu.» (en anglès). Parlament Europeu, 18-02-1990.
- ↑ «A Tangled Web: A History of CIA Complicity in Drug International Trafficking. INTELLIGENCE AUTHORIZATION ACT FOR FISCAL YEAR 1999 (House of Representatives - May 07, 1998)». Federation of American Scientists. Institute for Policy Studies., 07-05-1999.
- 1 2 «Robert Gates and Manuel Noriega: The Untold Story» (en anglès).
- ↑ «Invasión de EE.UU. a Panamá en 1989: cómo la "Operación Causa Justa" llevó a la caída de Noriega y la desaparición del ejército en el país centroamericano» (en castellà). BBC, 20 desembre 2019.
- ↑ «[https://nsarchive2.gwu.edu/NSAEBB/NSAEBB2/index.html The Contras, Cocaine, and Covert Operations. National Security Archive Electronic Briefing Book No. 2]» (en anglès). National Security Archive. George Washington University..
- ↑ Webb, Gary. Dark Alliance: CIA, the Contras and the Crack Cocaine Explosion. Estats Units: even Stories Press. ISBN ISBN 13: 9781888363685.
- ↑ «¿Cuántos murieron por "Causa Justa"?» (en ccastellà). BBV Mundo, 16 desembre 2009.
- ↑ «Panama exhumes body looking for victims of 1989 US invasion» (en anglès). The Independent, 16 abril 2021.
- ↑ «Rights group calls for US reparations over 1989 Panama invasion». Radio France International, 17 novembre 2018.
- ↑ «For families of victims of the U.S. invasion of Panama, the fight for justice continues» (en anglès). https://english.news.cn/, 18 setembre 2024.