Invasió russa d'Ucraïna del 2022

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Aquest article es refereix a esdeveniments derivats de la crisi russo-ucraïnesa de 2021-2022.
Infotaula de conflicte militarInvasió russa d'Ucraïna del 2022
guerra russo-ucraïnesa Modifica el valor a Wikidata
2022 Russian invasion of Ukraine.svg
  Control ucraïnès
  Control rus
Последствия удара ракеты по Голосеевскому району киева (6).jpg
Danys a Kíiv provocats per un míssil, 24 de febrer. Modifica el valor a Wikidata
Tipusguerra, operació militar, ofensiva militar, invasió, intent i guerra no declarada Modifica el valor a Wikidata
Data24 de febrer de 2022 - present
PeríodeRússia sota el govern de Vladímir Putin, història contemporània i govern de Denís Xmigal Modifica el valor a Wikidata
LlocUcraïna Modifica el valor a Wikidata
EstatUcraïna, República Popular de Luhansk, República Popular de Donetsk, Rússia, Bielorússia, Estat de Kherson i Estat de Zaporíjia Modifica el valor a Wikidata
Objectiudesnazificació, desmilitarització i desatanització Modifica el valor a Wikidata
Causadret a la legítima defensa col·lectiva Modifica el valor a Wikidata
Conseqüènciareaccions internacionals a la invasió russa d'Ucraïna de 2022, crisi de refugiats ucraïnesos de 2022, impacte econòmic de la invasió russa d'Ucraïna de 2022, concerts benèfics per Ucraïna, mobilització russa de 2022, Truca Rússia, referèndums del 2022 sobre l'annexió a Rússia de la Ucraïna ocupada i amenaces nuclears durant la invasió russa d'Ucraïna de 2022 Modifica el valor a Wikidata
Morts24.000 Modifica el valor a Wikidata
Bàndols
Russia Rússia

República Popular de Donetsk República Popular de Donetsk
República Popular de Luhansk República Popular de Luhansk
Amb el suport de:
Bielorússia Bielorússia (part de les forces russes provenen del territori bielorús)[1]

Síria Síria (enviament de soldats)[2]
Ucraïna Ucraïna

Amb el suport de:

OTAN OTAN (enviament de material militar, armament i munició)
Forces
Russia Rússia:

900.000 (Forces armades)
554.000 (Paramilitars)
2.000.000 (Reservistes)
República Popular de Donetsk RP de Donetsk:
20.000
República Popular de Luhansk RP de Luhansk:

14.000
Ucraïna Ucraïna:

209.000 (Forces Armades)
102.000 (Paramilitars)
900.000 (Reservistes)

20.000 voluntaris internacionals (entre els quals bielorussos, txetxens i tàtars de Crimea)
Mèdia
Vídeo de Voice of America amb escenes d'Ucraïna Oriental a l'inici de la invasió.

Vladímir Putin anuncia la invasió d'Ucraïna (subtítols automàtics en català)

Declaracions de Joe Biden el 24 de febrer (subtítols automàtics en català).

«Sentiments oposats en el costat rus de la frontera ucraïnesa per una possible guerra», un reportatge de vídeo de Voice of America (subtitulat en català)

"Tensió a Kíev davant l'avanç de les forces russes" - reportatge de vídeo de Voice of America (subtitulat en català) Modifica el valor a Wikidata
Cronologia

La invasió russa d'Ucraïna del 2022 és un enfrontament armat que comença el 24 de febrer del 2022, quan Rússia inicia accions militars contra Ucraïna. La campanya va començar després d'una acumulació militar prolongada i el reconeixement rus de les repúbliques autoproclamades de Donetsk i Luhansk els dies anteriors a la invasió, seguit de l'entrada de les Forces Armades de Rússia a la regió de Donbass a l'est d'Ucraïna el 21 de febrer de 2022.

Cap a les 06:00 hora de Moscou (UTC+3), el president rus Vladímir Putin va anunciar una «operació militar especial» a l'est d'Ucraïna; minuts més tard, hi hagueren atacs amb míssils a diversos punts del país, inclosa la capital Kíiv.[3] El Servei Estatal de Guàrdia Fronterera d'Ucraïna va declarar que les zones frontereres amb Rússia i Bielorússia havien estat atacades.[1] Diversos països, entre ells de la Unió Europea,[4] han condemnat els atacs a Ucraïna i la seva invasió, i han imposat severes sancions contra l'economia russa i bielorussa,[5] que van fer desplomar el ruble[6] i de retruc han fet caure les borses europees.[7]

La invasió, amb més de tres milions d'ucraïnesos que han fugit de la guerra i sortit del país, ha generat la crisi més important de refugiats a Europa d'ençà de la Segona Guerra Mundial.[8][9][10] Una gran part dels exiliats han estat acollits als països veïns inicialment, sobretot a Polònia (gairebé 2 milions de persones), Romania (uns 450.000 individus) i Moldàvia (més de 300.000 refugiats).[11] Tot i que el Kremlin es va comprometre a no bombardar infraestructures civils, l'OMS xifrava el 16 de març en 43 els atacs a establiments sanitaris i amb més intensitat encara a Khàrkiv i a la ciutat assetjada de Mariúpol, al sud del país.[12]

Rerefons[modifica]

Després de la dissolució de la Unió Soviètica el 1991, Ucraïna i Rússia van continuar mantenint estrets llaços. L'any 1994, Ucraïna va acordar abandonar el seu arsenal nuclear i va signar el Memoràndum de Budapest sobre garanties de seguretat amb la condició que Rússia, el Regne Unit i els Estats Units emeteren una garantia contra les amenaces o l'ús de la força contra la integritat territorial o la independència política de Ucraïna. Cinc anys més tard, Rússia va ser un dels signants de la Carta per a la Seguretat Europea, on «va reafirmar el dret inherent de tots i cadascun dels estats participants a ser lliures d'escollir o modificar els seus acords de seguretat, inclosos els tractats d'aliança, a mesura que evolucionen».[13]

Tot i ser un país independent reconegut des de 1991, com a república constituent de l'antiga URSS, Ucraïna continuava essent percebuda pel lideratge de Rússia com a part de la seua esfera d'influència. El 2008, el president rus Vladímir Putin es va pronunciar en contra de la possible adhesió d'Ucraïna a l'Organització del Tractat de l'Atlàntic Nord (OTAN).[14] L'any 2009, l'analista romanès Iulian Chifu i els seus coautors van opinar que pel que fa a Ucraïna, Rússia ha perseguit una versió actualitzada de la Doctrina Bréjnev, que dicta que la sobirania d'Ucraïna no pot ser més gran que la dels estats membres del Pacte de Varsòvia. Abans de l'enfonsament de l'esfera d'influència soviètica a finals dels huitanta i principis dels noranta.[15] El punt de vista es basa en la premissa que les accions de Rússia per aplacar Occident a principis dels anys noranta s'haurien d'haver rebut amb reciprocitat d'Occident, sense l'expansió de l'OTAN al llarg de la frontera de Rússia.

Després de setmanes de protestes com a part del moviment Euromaidan (2013-2014), el president ucraïnés prorus, Víktor Ianukòvitx, i els líders de l'oposició parlamentària d'Ucraïna van signar el 21 de febrer de 2014 un acord que demanava eleccions anticipades. L'endemà, Ianukòvitx va fugir de Kíiv per a refugiar-se a Rússia abans d'una votació de destitució que el va fer fora com a president.[16] Els líders de les regions orientals d'Ucraïna, de parla russa, van continuar reconeixent Ianukòvitx,[17] provocant les Protestes prorusses a Ucraïna de 2014.[18] Els disturbis van ser seguits per l'annexió de Crimea per Rússia el març de 2014 i la Guerra al Donbass, que va començar l'abril de 2014 amb la creació dels quasi-estats de les Repúbliques Populars de Donetsk i Luhansk.[19]

El 14 de setembre de 2020, el president ucraïnés, Volodímir Zelenski, va aprovar la nova estratègia de seguretat nacional d'Ucraïna, «que preveu el desenvolupament d'una associació distintiva amb l'OTAN amb l'objectiu de ser membre de l'OTAN».[20] El 24 de març de 2021, Zelensky va signar el Decret núm. 117/2021 pel qual s'aprova l'«estratègia de desocupació i reintegració del territori temporalment ocupat de la República Autònoma de Crimea i la ciutat de Sebastòpol».[21]

El juliol de 2021, Putin va publicar un assaig titulat Sobre la unitat històrica de russos i ucraïnesos, en què va reafirmar la seua opinió que els russos i els ucraïnesos eren «un sol poble».[22] L'historiador nord-americà Timothy D. Snyder va descriure les idees de Putin com a imperialisme.[23] El periodista britànic Edward Lucas ho va descriure com a revisionisme històric.[24] Altres observadors han observat que el lideratge rus té una visió distorsionada de la Ucraïna moderna i la seua història.[25]

El govern rus ha considerat que una possible adhesió d'Ucraïna a l'OTAN i l'ampliació de l'OTAN en general amenacen la seua seguretat nacional.[26] Al seu torn, Ucraïna i altres països europeus veïns de Rússia han acusat Putin d'intentar l'irredemptisme rus i de dur a terme polítiques militaristes agressives.[27]

Preludi de la invasió[modifica]

El conflicte va començar amb una important logística militar, inicialment de març a abril de 2021, i després d'octubre de 2021 a febrer de 2022. Durant la segona acumulació militar, Rússia va emetre demandes als Estats Units i l'OTAN, avançant dos esborranys de tractats que contenien sol·licituds pel que va denominar «garanties de seguretat», inclosa una promesa legalment vinculant que Ucraïna no s'incorporaria a l'OTAN així com una reducció de les tropes de l'OTAN i del material militar estacionats a Europa de l'Est,[28] i amenaçaven amb una resposta militar no especificada si l'OTAN continuava amb una «línia agressiva».[29]

Acusacions russes de genocidi[modifica]

El 9 de desembre de 2021, el president rus Vladimir Putin va parlar de la discriminació contra els parlants de rus fora de Rússia i va dir: «He de dir que la russofòbia és un primer pas cap al genocidi. Tu i jo sabem què està passant a Donbass. Sens dubte s'assembla molt al genocidi».[30] Rússia també va condemnar la política lingüística a Ucraïna.[31] El 15 de febrer de 2022, Putin va dir a la premsa: «El que està passant al Donbass és exactament un genocidi».[32] Els mitjans de comunicació van assenyalar que, malgrat l'acusació de genocidi de Putin contra els parlants nadius de rus, el president ucraïnés Volodímir Zelenski és ell mateix un parlant nadiu de rus.[33]

Diverses organitzacions internacionals, com ara l'Oficina de l'Alt Comissariat de les Nacions Unides per als Drets Humans, la Missió especial de vigilància de l'OSCE a Ucraïna i el Consell d'Europa, no van trobar cap prova que recolze les afirmacions russes.[34] Les acusacions de genocidi han estat rebutjades per la Comissió Europea com a desinformació russa.[35]

L'ambaixada estatunidenca a Ucraïna va descriure l'afirmació del genocidi rus com a «falsedat reprovable»,[36] mentre que el portaveu del Departament d'Estat dels EUA, Edward Price, va dir que Moscou estava fent estes afirmacions com a excusa per envair Ucraïna.[32] El 18 de febrer, l'ambaixador de Rússia als EUA, Anatoli Antónov, va respondre a una pregunta sobre els funcionaris estatunidencs, que dubtaven del genocidi dels russos al Donbass, publicant una declaració a la pàgina de Facebook de l'Ambaixada de Rússia a Washington DC que deia: «Els nord-americans prefereixen no només ignorar els intents d'Assimilació cultural forçada dels russos a Ucraïna, però també aprovar-los fermament amb suport polític i militar».[37]

El 21 de febrer, Putin també va acusar la societat ucraïnesa d'haver-se nazificat.[38] El president d'Ucraïna, Volodímir Zelenski, és d'origen jueu,[38] i el seu avi va ser soldat d'infanteria a l'Exèrcit Roig durant la Segona Guerra Mundial.[39]

Enfrontaments al Donbass[modifica]

La Guerra al Donbass van augmentar significativament a partir del 17 de febrer de 2022. Si bé el nombre diari d'atacs durant les sis primeres setmanes del 2022 va oscil·lar entre dos i cinc,[40] l'exèrcit ucraïnés va informar de 60 atacs el 17 de febrer. Els mitjans estatals russos també van informar de més de 20 atacs d'artilleria contra posicions separatistes el mateix dia.[40] Per exemple, el govern ucraïnés va acusar als independentistes de bombardejar una llar d'infants a Stanytsia Luhanska amb artilleria, ferint tres civils. La República Popular de Luhansk afirmà que les forces havien sigut atacades pel govern ucraïnés amb morters, llançagranades i foc de metralladora.[41]

El sendemà, les autoproclamades República Popular de Donetsk i la República Popular de Lugansk van ordenar evacuacions obligatòries de civils de les seues respectives capitals, tot i que s'ha observat que les evacuacions completes no es podrien completar fins que passaren alguns mesos.[42] Els mitjans ucraïnesos van informar d'un fort augment dels bombardejos d'artilleria per part dels militants liderats per Rússia al Donbass com a intents de provocar a l'exèrcit ucraïnés.[43]

El 21 de febrer, el Servei Federal de Seguretat (FSB) de Rússia va anunciar que els bombardejos ucraïnesos havien destruït una instal·lació fronterera del FSB a 150 metres de la frontera entre Rússia i Ucraïna a la Província de Rostov.[44] Per separat, el servei de premsa del Districte Militar del Sud va anunciar que les forces russes havien matat aquell dia al matí un grup de cinc sabotejadors prop del poble de Mityakinskaya, província de Rostov, que havia penetrat la frontera des d'Ucraïna en dos vehicles de combat d'infanteria, havent estat destruïts els vehicles.[45] Ucraïna va negar haver estat implicada en els dos incidents i els va qualificar d'operació de bandera falsa.[46] A més, es va informar que dos soldats ucraïnesos i un civil van morir per bombardeigs al poble de Zaitseve, a 30km al nord de Donetsk.[47]

Diversos analistes, incloent-hi el lloc web d'investigació Bellingcat, van publicar proves que molts dels presumptes atacs, explosions i evacuacions al Donbass van ser realitzats per Rússia.[48]

El 21 de febrer, la central tèrmica de Luhansk a la República Popular de Luhansk va ser bombardejada per forces desconegudes.[49] Segons fonts ucraïneses, la central hauria hagut de tancar com a conseqüència.[50]

Invasió[modifica]

Impacte d'un atac amb míssils de Rússia a Kíiv

24 de febrer[modifica]

Poc abans de les 05:00 hora d'Ucraïna (UTC+2) (06:00 Hora de Moscou, UTC+3) del 24 de febrer, Putin va anunciar que havia pres la decisió de llançar una operació militar a l'est d'Ucraïna.[51] En el seu discurs, Putin va dir que no hi havia plans per ocupar el territori d'Ucraïna i va afirmar que donava suport al dret dels pobles d'Ucraïna a l'autodeterminació.[38] Putin també va afirmar que Rússia buscava la «desmilitarització» i «desnazificació» d'Ucraïna i va demanar als soldats ucraïnesos que deixessin les armes.[52]

Pocs minuts després de l'anunci de Putin, es van registrar explosions a Kíiv, Khàrkiv, Odessa i el Donbas.[53] Els funcionaris ucraïnesos van dir que Rússia va desembarcar tropes a Odessa i Mariúpol i va llançar míssils de creuer i balístics als aeròdroms, quarters generals militars i dipòsits militars a Kíiv, Khàrkiv i Dniprò.[54] Més tard, l'exèrcit ucraïnés va negar informació sobre el desembarcament de l'exèrcit rus a Odessa.[55]

Vehicles militars russos van entrar a Ucraïna per Senkivka en el punt on Ucraïna es troba amb Bielorússia i Rússia cap a les 6:48, hora local.[56] Segons Anton Heraixxenko, el ministre d'Estat ucraïnès, just després de les 06:30 UTC+2, les forces russes estaven envaint per terra prop de la ciutat de Khàrkiv[57] i es van informar desembarcaments amfibis a gran escala a les ciutats de Mariúpol i Odessa; Heratxenko va confirmar els desembarcaments prop d'Odessa.[58] A les 07:40, la BBC va citar altres fonts per dir que les tropes també estaven entrant al país des de Bielorússia.[59] La Força Fronterera d'Ucraïna va informar d'atacs a Luhansk, Sumi, Khàrkiv, Txernígov, Jitòmir i des de Crimea.[60] El Ministeri de Defensa de Rússia va afirmar que les forces frontereres ucraïneses no van oposar resistència.[61] El ministeri de l'Interior ucraïnés va informar que les forces russes havien capturat els pobles d'Horodixtxe i Milove a Luhansk.[62]

Després d'una hora sense connexió, el Ministeri de Defensa d'Ucraïna va afirmar que havia abatut cinc avions i un helicòpter a Luhansk.[63] Poc abans de les 07:00 (UTC+2), el president Zelenski va anunciar la introducció de la llei marcial a Ucraïna.[64] A la vista de la sol·licitud del Ministeri de Defensa de Rússia demanant a les unitats de control de trànsit aeri d'Ucraïna que aturin els vols, l'espai aeri sobre l'est d'Ucraïna va quedar restringida al trànsit aeri civil, i l'Agència Europea de Seguretat Aèria considerà que tota la zona és una zona de conflicte activa. (EASA).[65]

Als tancs i vehicles russos es van vore marques fetes amb pintura blanca, que representaven la lletra zeta, en combinació amb altres símbols com quadrats o triangles,[66] emprades com a marques tàctiques de les Forces Armades de Rússia per a evitar foc amic.[67] En aquest context de propaganda de l'imperialisme, la zeta es coneix com a ezvàstica.[68]

Arran de la invasió, ciutadans ucraïnesos abandonaren el país, col·lapsant els accessos a Kíiv.[69] El govern eslovac va obrir la frontera als ciutadans ucraïnesos i es produïren cues a les fronteres amb Polònia, Eslovàquia, Hongria i Romania.[70]

Una unitat militar a Podilsk va ser atacada per forces russes, fet que va resultar en sis morts, set ferits i déneu persones desaparegudes.[71] Una altra persona va ser morta en la ciutat de Mariúpol. Una casa a Txuguiv va ser danyada per l'artilleria russa; els seus ocupants van ser ferits i un xic va morir.[72] Dihuit persones van ser mortes per un bombardeig rus en el poble de Lipetsle (Província d'Odessa).[73]

A les 10:00 (UTC+2), durant la sessió informativa de l'administració presidencial d'Ucraïna es va informar que les tropes russes havien envaït Ucraïna des del nord (fins a 5 km al sud de la frontera). Es deia que les tropes russes estaven actives a la província de Khàrkiv, a la província de Txernihiv i prop de Sumi.[74] El servei de premsa de Zelenski també va informar que Ucraïna havia rebutjat un atac a la província de Volínia.[75] A les 10:30 (UTC+2), el Ministeri de Defensa d'Ucraïna va informar que les tropes russes a la província de Txernihiv s'havien aturat, que hi havia una batalla important a prop de Khàrkiv i que Mariúpol i Xtxàstia havien estat totalment recuperades.[76] L'exèrcit ucraïnès va afirmar que van ser destruïts sis avions russos, dos helicòpters i desenes de vehicles blindats.[76] Rússia va negar haver perdut cap avió o vehicle blindat. El comandant en cap ucraïnès, Valerii Zaluzhnyi, va publicar fotos de dos soldats russos capturats dient que eren del 423è regiment de fusells de motor de la Guàrdia Yampolsky (unitat militar 91701).[77] La 74a Brigada de Rifles Motoritzats de Rússia es va rendir a prop de Txerníhiv.[78]

Helicòpter militar rus a Minsk (Bielorússia), poques hores abans de la invasió. Tenia la marca blanca de 'V', que també es va veure en els vehicles russos que atacaven des de Bielorússia.

Bielorússia va permetre el pas a les tropes russes per a envair Ucraïna des del nord. A les 11:00 (UTC+2), guàrdies fronterers ucraïnesos van reportar una ruptura de la frontera per Vilcha (Província de Kíiv), i la guarda fronterera de la Província de Jitòmir va ser bombardejada per llançadors de coet russos (presumiblement BM-21 Grad).[73] Un helicòpter sense identificacions va bombardar Slavutych des de Bielorússia.[79] A les 11:30 (UTC+2), una segona ona de bombardejos de míssils russos va apuntar les ciutats de Kíiv, Odessa, Khàrkiv, i Lviv. Es reportaren enfrontaments armats terrestres al Donetsk i Luhansk. Activistes de drets civils en Polònia van reportar un augment en l'arribada de migrants des de Bielorússia a Polònia. Bielorússia és considerada un aliat de Rússia i podria estar utilitzant els migrants com a arma, com ha ocorregut amb la crisi migratòria entre Bielorússia i la Unió Europea de 2021-2022. Sobre les 12:04 (UTC+2), les tropes russes van avançar des de Crimea cap a la ciutat de Nova Kakhovka de la Província de Kherson.[80] Més tard aquell dia, les tropes russes van entrar la ciutat de Kherson i van controlar el Canal de Crimea del Nord, el qual els permetria reprendre abastaments d'aigua a la península.[81]

A les 13.00 (UTC+2), mitjans de comunicació d'Ucraïna confirmaven que vehicles de combat s'aproximaven a 50 quilòmetres de la capital, Kíiv, procedents de Bielorússia.[82] A més, els guàrdies fronterers i les Forces Armades d'Ucraïna van informar de dos nous enfrontaments, la batalla de Sumi («en direcció a Konotop») i la Batalla de Starobilsk.[83] Posteriorment, a les 16.00 (UTC+2), el president ucraïnés Zelensky va informar que s'estaven produint combats en la Zona d'exclusió de Txernòbil, on les tropes russes intentaven prendre la Central nuclear de Txernòbil defensada per tropes de la Guarda Nacional d'Ucraïna, un bastió fonamental a 150 quilòmetres de Kíiv. Dues hores després, el propi govern ucraïnés va confirmar la captura de la central per part de l'exèrcit rus després d'intensos combats.[84] En concordança amb la batalla de Txernòbil, l'exèrcit rus va prendre l'aeroport Antonov a 40 quilòmetres de Kíiv.[85] La mateixa vesprada, l'alcalde de la capital, Vitali Klitxkó, va proclamar un toc de queda de 22.00 a 7.00, romanent el metro obert 24 hores per a servir de refugi. Després de l'èxit en la Batalla de l'Aeroport Antonov, els ucraïnesos van recuperar el control de la infraestructura.[85]

Al capvespre, els combats se succeïen en diversos punts del país. Poc després de les 22.00 (UTC+2), les forces russes van capturar l'Illa de les Serps, situada en la Mar Negra a 45 quilòmetres de les costes d'Ucraïna i Romania, pressumptament matant els tretze guàrdies ucraïnesos presents a l'illa que es van negar a rendir-se[86] –4 dies més tard es va saber que no havien mort i que eren presoners.[87]

L'artilleria russa va continuar bombardejant les posicions ucraïneses a la batalla de Khàrkiv i la batalla de Mariúpol, alhora que continuaven produint-se intensos combats al nord-est del país en Sumi i al sud en Kherson.[88] Després del setge de Sumi, les forces russes es van dirigir cap a Konotop amb l'objectiu final d'assetjar Kíiv. Finalment, els ucraïnesos aconseguiren imposar-se a la Batalla de Konotop.[89] Al final del dia, el ministre de Sanitat ucraïnès Oleh Liaskò va confirmar la mort de 59 persones i 169 ferits durant el primer dia d'invasió, amb morts de civils reportades en Mariúpol, Khàrkiv i el sud del país. En un nou balanç, el president Volodímir Zelenski va elevar el número total de víctimes ucraïneses a 137 durant la primera jornada de guerra. El Ministeri de Defensa de Rússia també va informar que les Forces Armades de Rússia havien inhabilitat 74 instal·lacions d'infraestructura militar d'Ucraïna, entre elles 11 aeròdroms, 3 llocs de comandament importants i 18 estacions de radar en edificis de defensa antiaèria.[90]

25 de febrer[modifica]

Bloc d'apartaments a Kíiv (Carrer Oleksandr Koshyts) després de ser bombardejat el 25 de febrer.

A les 01.24 (UTC+2), el president Volodímir Zelenski ordenava la mobilització total de l'exèrcit ucraïnés durant 90 dies i la prohibició d'eixir del país per als homes entre 18 i 60 anys. A les 4.00 (UTC+2), Kíiv va ser sacsejada per dos explosions. El funcionari del Ministeri de l'Interior d'Ucraïna, Anton Herashchenko, va transmetre a través de Telegram que les explosions eren míssils balístics i de creuer dirigits a Kíiv. El mateix ministre va precisar també que un caça Sukhoi Su-27 havia estat derrocat per sistemes antiaeris sobre Kíiv. L'avió va acabar caient sobre un edifici residencial en el barri de Darnytsky, que va cremar.

El matí del 25 de febrer, Zelenskyi va acusar Rússia d'haver atacat llocs civils i militars en un discurs televisat.[91] El representant del Ministeri de l'Interior ucraïnés, Vadym Denysenko, va dir que 33 edificis civils havien estat afectats en les 24 hores anteriors.[92]

Al llarg de la matinada i el matí, continua l'ofensiva sobre Kíiv alhora que les tropes russes prenen finalment la ciutat de Melitòpol en el sud del país. Durant les primeres hores del dia es van continuar reportant combats en Hostomel, a 15 quilòmetres de Kíiv, i en la rodalia de Kherson, on les tropes ucraïneses van llançar una contraofensiva contra les tropes russes que intentaven creuar el pont cap al nord. Les columnes russes que avançaven des de Crimea s'estaven intentant dividir per a envoltar i tancar a les forces ucraïneses que lluiten en el front del Donbas, obligant-les a abandonar les seues posicions fortificades i lluitar en camp obert.

Segons Ukrinform, durant la matinada, membres de les unitats aerotransportades ucraïneses que s'estaven enfrontant a tropes russes en la batalla d'Ivankiv van volar un pont del riu Tèteriv per a detindre una columna de tancs russos que avançaven cap a Kíiv després de prendre Txernòbil.[93] Poc abans de les 10.00 (UTC+2), les autoritats ucraïneses van confirmar que les tropes russes havien entrat en el nord de Kíiv pel districte d'Obolon, cridant la població a preparar còctels molotov i usar-los contra els atacants.[94] Davant la proximitat de les tropes russes amb el palau presidencial, el president Zelensky és traslladat a un búnquer secret de màxima seguretat. Mentrestant, Putin va demanar a les forces armades ucraïneses que enderrocaren al govern, al qual acusà de ser «una banda de drogoaddictes i neonazis». Per a oposar resistència a la ciutat, les autoritats ucraïneses van repartir 18.000 armes entre els civils que es presentaven voluntaris per a lluitar en les Unitats de Defensa Territorial d'Ucraïna al costat dels reservistes de l'exèrcit per a defensar la capital. Al mateix temps que Zelensky reapareix en un vídeo al costat d'altres membres del govern per a anunciar a la població que continuen a Kíiv i instant Putin a organitzar una trobada per a la negociació. Segons el portaveu del Kremlin, Dmitri Peskov, les autoritats ucraïneses van rebutjar la proposta del govern rus de dur a terme les negociacions a Minsk, sempre que l'exèrcit ucraïnés deposara les armes. Aproximadament a les 12.00 (UTC+2), Ucraïna va llançar un atac amb míssils a la base aèria de Mil·lerovo, situada en ls Província de Rostov, Rússia, destruint 2 Su-30.

En les últimes hores del dia, la batalla més important es continuava lliurant pel control de Kíiv. Des del migdia, les tropes ucraïneses defensaven el Pont de l'Havana, a tot just tres quilòmetres del cor del país, la Rada Suprema i de la plaça del Maidan Nezaléjnosti.[95] El Ministeri de Defensa també va anunciar que tots els civils ucraïnesos eren elegibles per oferir-se voluntaris per al servei militar independentment de la seua edat.[96]

L'alcalde d'Horlivka, a la República Popular de Donetsk, recolzada per Rússia, va informar que un míssil disparat per l'exèrcit ucraïnés va colpejar un edifici d'una escola local i va matar dos professors.[97]

Zelenskyy va indicar que el seu govern no tenia «por de parlar d'un estatus neutral».[98] El mateix dia, el president Putin va indicar al President de la República Popular de la Xina Xi Jinping que «Rússia està disposada a dur a terme negociacions d'alt nivell amb Ucraïna».[99]

A la nit es reportaven també combats en l'oest de la ciutat i diferents impactes d'artilleria. En la resta del país, continuaven els combats a Kherson, Melitòpol, Khàrkiv i Odessa. A la vesprada, el Consell de la Unió Europea havia decidit llançar un segon paquet de sancions a Rússia que afectava especialment el president rus Vladímir Putin i al seu ministre d'exteriors Serguei Lavrov, als quals se'ls congelaven els seus actius, els possibles comptes que tots dos pogueren tindre en entitats comunitàries, però no impedir la seua entrada en territori comunitari. La resposta del govern rus a la Unió Europea vingué per part del seu portaveu, Maria Zakhàrova, que en declaracions per a la televisió russa afirmava que «les sancions contra el president i el ministre de Relacions Exteriors són un exemple i una demostració de la total impotència de la vostra pròpia política exterior», alhora que va amenaçar l'entrada en l'OTAN de Finlàndia i Suècia amb «greus conseqüències militars i polítiques que requeririen que el nostre país prengui mesures recíproques». Al final del dia, en un discurs televisat en directe, Volodimir Zelenski afirmava que l'exèrcit rus intentaria prendre la totalitat de Kíiv aquella mateixa nit, alhora, assegurava que seria molt més intensa que el dia i que les pròximes ciutats que rebrien un atac rus serien Txernígov, Sumi i Khàrkiv.[100]

26 de febrer[modifica]

Bloc d'apartaments a Kíiv (Avinguda Valeriy Lobanovskyi) danyat per un míssil rus, 26 de febrer.

A les 00.00 (UTC+2), es va informar d'intensos combats al sud de Kíiv, prop de la ciutat de Vassilkiv.[101] A la 01.30 (UTC+2), l'Estat Major ucraïnés afirmà que un avió de combat Sukhoi Su-27 ucraïnés va derrocar un Ilyushin Il-76 rus que transportava paracaigudistes prop de Vassilkiv.[102] Al voltant de les 03.00 (UTC+2), es van informar més de 48 explosions en 30 minuts a Kíiv, ja que es va informar que l'exèrcit ucraïnès estava lluitant prop de la central elèctrica CHP-6 en el veïnat del nord de Troieshchyna.[103] Segons la BBC, l'atac pot ser un intent de tallar l'electricitat a la ciutat. Es va informar d'intensos combats al voltant de la base aèria de Vassilkiv, així com prop del parc zoològic de Kíiv i el barri de Shuliavka. Mentrestant, Ucraïna va afirmar haver repel·lit un assalt rus a la ciutat de Mikolaiv en la Mar Negra.[104]

Associated Press va informar de centenars de víctimes durant els combats nocturns a Kíiv, i també que els bombardeigs havien destruït un edifici d'apartaments, ponts i escoles. El Ministeri de Defensa de Rússia va informar que havia capturat Melitòpol, prop del mar d'Azov,[105] encara que el ministre britànic James Heappey va qüestionar-ho.[106]

Aquell mateix matí al voltant de les 08:00 (UTC+2), el president Volodímir Zelenski compareixia per informar sobre com havia transcorregut la nit. Va afirmar que Kíiv al final no va resultar ser envaïda per l'exèrcit rus, ja que les tropes ucraïneses havien aconseguit protegir gairebé tot el perímetre de la ciutat.[107] Així mateix, va apuntar que no tenia cap intenció d'abandonar el país, com li havia proposat el govern dels Estats Units.[108] A les 11:00, l'Estat Major d'Ucraïna va informar que la seua aviació havia realitzat 34 sortides en les últimes 24 hores, de manera que Rússia continuava sense aconseguir la superioritat aèria.[109]

L'artilleria russa va bombardejar la ciutat durant més de 30 minuts.[110] Paral·lelament, les forces ucraïneses van repel·lir un atac a una central elèctrica al barri nord-est de Troieshchyna; la BBC va suggerir que l'atac podria haver estat un «esforç per privar la ciutat d'electricitat».[111] També es van produir forts combats a prop del Zoo de Kíiv al barri central de Shuliavka, on les forces ucraïneses van defensar una base de l'exèrcit a Prospect Peremohy.[112] També es van produir batalles a altres carrers de Kíiv. El toc de queda es va ampliar de les 5 de la vesprada a les 8 del matí de dilluns i els infractors havien de ser considerats com a «grups de saboteig o de reconeixement russos».[113] Reuters va informar que les connexions a Internet es van interrompre a algunes parts d'Ucraïna, especialment al sud i l'est.[114] Segons el ministeri de Defensa del Regne Unit, el gruix de les forces russes es trobava a 19 milles del centre de Kíiv.[115]

El representant del Ministeri de l'Interior ucraïnés, Vadym Denysenko, va declarar que les forces russes havien avançat més cap a Enerhodar i la Central nuclear de Zaporíjia. Va declarar que estaven desplegant míssils Grad allà i va advertir que podrien atacar la planta.[116]

Un vaixell de càrrega de propietat japonesa amb 20 membres de la tripulació a bord va ser colpejat per un míssil rus la Mar Negra. Un vaixell moldau, MV Millennial Spirit, també va ser bombardejat per un vaixell de guerra rus, causant ferides greus.[117]

Ramzan Kadírov, el cap de la República Txetxena, va confirmar que les Kadírovtsi, unitats lleials a Txetxènia, també s'havien desplegat a Ucraïna per a lluitar amb el bàndol rus.[118]

La CNN va obtenir imatges d'un sistema rus TOS-1, que porta armes termobàriques, a prop de la frontera amb Ucraïna.[119] The Daily Telegraph va informar que els funcionaris occidentals van advertir que les armes provocarien violència indiscriminada.[120]

Un infant de sis anys va morir i molts més van resultar ferits quan el foc d'artilleria va colpejar l'Hospital Infantil Okhmatdyt de Kíiv.[121] L'exèrcit ucraïnés va afirmar haver fet volar un comboi de 56 camions cisterna a la Província de Txerníhiv que transportaven gasoil per a les forces russes.[122]

Al final del dia, les forces russes havien fracassat en els seus intents d'encerclar i aïllar Kíiv, malgrat els atacs mecanitzats i aerotransportats.[123] L'Estat Major d'Ucraïna va informar que Rússia havia compromés la seua reserva operativa al nord, composada per 17 grups tàctics de batalló (BTG) després que les forces ucraïneses aturaren l'avanç de 14 BTG al nord de Kíiv.[109] Rússia va abandonar temporalment els intents d'apoderar-se de Txerníhiv i Khàrkiv després que es repel·liren els atacs per part de les forces ucraïneses, i va passar per alt les ciutats per continuar cap a Kíiv.[123] L'Institut per a l'Estudi de la Guerra (ISW) va assenyalar que Ucraïna podria veure's prompte forçada a decidir entre cedir bona part de la part oriental del país o retirar les seues forces del Donbas per evitar l'encerclament. Al sud, Rússia va prendre Berdiansk i va amenaçar d'encerclar Mariúpol.[109] L'ISW també va dir que la mala planificació i execució portava a problemes morals i logístics per a l'exèrcit rus al nord d'Ucraïna.[123] Funcionaris nord-americans i britànics van informar que les forces russes s'enfrontaven a l'escassetat de gasolina i dièsel, fet que va provocar que els tancs i els vehicles blindats s'aturaven i frenaren el seu avanç.[124] També van aparéixer vídeos en línia de tancs russos i vehicles blindats de transport de personal (APC) encallats a la vora de la carretera.[125] Rússia va continuar sense utilitzar tot el seu arsenal; l'ISW va dir que això probablement evitaria les conseqüències diplomàtiques i de relacions públiques de les víctimes massives de civils, així com per evitar la creació de runes que impediren l'avanç de les seues pròpies forces.[109]

El ministre d'interior informà al final del dia que s'havien repartit a les forces irregulars ucraïneses 25.000 rifles d'assalt, 10 milions de municions, i llançagranades.[126]

27 de febrer[modifica]

Refugiats a les fronteres occidentals d'Ucraïna.

Durant la nit, es va informar que un gasoducte fora de Khàrkiv havia estat volat per un atac rus,[127] mentre que un dipòsit de petroli al poble de Kriatxki, a prop de Vassilkiv, va ser incendiat després de ser impactat per míssils.[128] Els intensos combats a prop de la base aèria de Vassilkiv van impedir que els bombers apagaren el foc.[129] L'oficina presidencial va afirmar que l'aeroport internacional de Kíiv també va ser bombardejat.[130] Les autoritats recolzades per Rússia a la província de Luhansk van afirmar que una terminal petroliera a la ciutat de Róvenki va ser colpejada per un míssil ucraïnés.[131]

El Servei d'Emergències Estatal d'Ucraïna va rescatar 80 persones d'un edifici residencial de nou pisos a Khàrkiv després que l'artilleria russa va colpejar l'edifici, danyant-lo considerablement i matant una dona.[132] L'alcalde de Nova Kakhovka, Vladímir Kovalenko, va declarar que les tropes russes havien ocupat la ciutat i les va acusar d'haver destruït els assentaments de Kazatski i Vesseli.[133] Les tropes russes també van entrar a Khàrkiv, amb combats als carrers de la ciutat, inclòs al centre de la ciutat.[134] Al mateix temps, els tancs russos van començar a avançar cap a Sumi.[135] Mentrestant, el Ministeri de Defensa rus va anunciar que les forces russes havien envoltat completament Kherson i Berdiansk, a més de capturar Henítxesk,[136] i l'aeroport internacional de Kherson a Txernobàievka.[137]

28 de febrer[modifica]

Delegacions d'Ucraïna i Rússia van trobar-se en un punt de la frontera entre Ucraïna i Bielorússia, sense arribar a cap acord més enllà de tornar a reunir-se més endavant.[138] Turquia va anunciar que tancava el pas de navilis militars de totes les banderes al Bòsfor, tret dels que tenen la seva base a la mar Negre en aplicació de la Convenció de Montreux.[139]

1 de març[modifica]

Mentre una gran columna de vehicles militars s'acostava a Kíiv, Rússia va anunciar un atac sobre llocs estratègics de la ciutat, i el bombardeig a la torre de telecomunicacions va provocar que la ciutat es quedés sense senyal de televisió. El ministeri de Defensa rus va afirmar que controlava tota la costa del mar d'Azov i s'esperava encerclar completament Mariúpol i Melitòpol, per acabar amb la resistència al Donbass i establir un corredor amb Crimea.[140]

2 de març[modifica]

Després d'una setmana de guerra, Mariúpol, el port ucraïnès al mar d'Azov encara resisteix, completament encerclada i constantment bombardejada, Kherson, estava a punt de caure, a Khàrkiv segueixen els bombardeigs i es combat casa per casa, continua la batalla de Zaporíjia pel control de la Central nuclear de Zaporíjia, i Kíiv segueix pendent de ser encerclada per una gran columna de blindats.[141]

3 de març[modifica]

Es du a terme una segona ronda de negociacions, aquest cop a Bielavièjskaia Puixtxa, Bielorússia, en la que delegació de Rússia, encapçalada per Vladímir Medinski demana la desmilitarització del país, que Ucraïna reconegui la sobirania russa sobre Crimea i de les repúbliques del Donbass, i que no entri a l'OTAN, mentre que Ucraïna, encapçalada per Mikhailo Podoliak demana l'alto el foc immediat, un armistici, corredors humanitaris per a l'evacuació de civils de pobles/ciutats destruïts o constantment bombardejats”, ha escrit Podoliak a les xarxes socials. S'hi va acordar la formació de passos segurs per a l'evacuació de civils en localitats destruïdes o sota el foc.[142] Les autoritats ucraïneses van informar que Kherson estava en control rus.[143]

5 de març[modifica]

El Ministeri de Defensa de Rússia va anunciar un alto el foc a partir de les 10.00 hora de Moscou per a l'obertura de corredors humanitaris per a la sortida de civils de Mariúpol i Volnovakha.[144]

Retirada russa de Kíiv[modifica]

Article principal: Batalla de Kíiv (2022)

Després dels reeixits contraatacs ucraïnesos de finals de març, Rússia va anunciar que retiraria les seves forces de les regions de Kíiv i Txernígov el 29 de març per reagrupar-les i centrar els seus esforços a l’est del país[145] Prendre Kíev havia estat considerat com un objectiu clau i el seu fracàs es va veure com un revés per a la campanya en general. L'1 d'abril, la presidenta del Parlament de la UE, Roberta Metsola, va visitar Kíev, convertint-se en el primer alt funcionari de la UE a viatjar a Ucraïna des de la invasió de Rússia. El 2 d'abril, les autoritats ucraïneses van afirmar que tota la regió de Kíiv havia estat reconquistada.[146]

Ofensiva de l'est d'Ucraïna[modifica]

Article principal: Ofensiva de l'est d'Ucraïna

L'Ofensiva de l'est d'Ucraïna és el teatre d'operacions dels tres oblasts de l'est d'Ucraïna: l'oblast de Donetsk i l'oblast de Lugansk (col·lectivament el Donbass) i l'oblast de Khàrkiv, en una escalada de la guerra al Donbass que es duia a terme entre Ucraïna i separatistes prorussos des del 2014. És un dels principals escenaris de l'ofensiva, i es considera la segona fase estratègica de la invasió russa.

Les tropes han progressat de l'est cap al centre i l'oest del país, i malgrat la resistència ucraïnesa, han anat caient la ciutat de Mikolaiv, i els ports de Kherson i Mariúpol. El 3 de juliol de 2022 després de la batalla de Lissitxansk, Rússia, LPR i DPR havien capturat les ciutats de Mariúpol, Sievierodonetsk, Rubijne, Lissitxansk i Izium entre altres. El 30 de juliol, mentre es combatia a Bakhmut, bastió clau per al control sobre la part de la regió de Donetsk que segueix en mans ucraïneses, Avdiivka i Pisky, el govern ucranià va decretar l'evacuació obligatòria a les zones de Donetsk que Rússia no controla.[147]

Setge de Mariúpol[modifica]

Article principal: Batalla de Mariúpol (2022)

Les forces russes van bombardejar la ciutat amb artilleria el 24 de febrer i el 25 de febrer van avançar cap a Mariupol des del territori de la RPD en l'est, trobant-se amb els ucraïnesos en una batalla a prop del llogaret de Pavlopil.[148] El 15 d'abril la situació era crítica i els combats ferotges. La fàbrica d'acer d'Azovstal, el cor d'una de les bosses de resistència restants, estava ben defensada i descrita com una "fortalesa dins d'una ciutat", ja que la planta siderúrgica era un complex enorme que dificultava la localització de les forces ucraïneses i tenia tallers que eren difícils de destruir des de l'aire. A més, el complex contenia un sistema de túnels subterranis, que faria que la neteja de tot el complex fos difícil. El 16 d'abril les forces russes van capturar la base de la 12a Brigada Operativa de la Guàrdia Nacional d'Ucraïna a l'oest de Mariupol[149] i el setge va acabar el 16 de maig de 2022, després de la rendició del batalló Azov a la Siderurgia Azovstal.

Contraofensiva ucraïnesa a Khàrkiv[modifica]

El 6 de setembre de 2022, les forces ucraïneses van llançar una contraofensiva sorpresa a la regió de Khàrkiv,[150] començant prop de Balakliia a la zona en la contraofensiva més reeixida des de l'inici dels atacs russos,[151] arribant a Liman l'1 d'octubre, un enclavament de gran valor estratègic, ja que és la porta d'entrada a la Província de Lugansk.[152]

Contraofensiva ucraïnesa a Kherson[modifica]

El 29 d'agost, Zelenskyi va prometre l'inici d'una contraofensiva a gran escala al sud-est. Primer va anunciar una contraofensiva per recuperar el territori ocupat pels russos al sud concentrant-se a la regió de Kherson-Mykolaiv, una afirmació que va ser corroborada pel parlament ucraïnès i pel Comandament Operacional Sud.[153] Tanmateix, no va ser fins al 12 de setembre quan les forces ucraïneses van aconseguir una retirada parcial russa al nord del Dnièper, en un total de 6.000 quilòmetres quadrats de territori ocupat.[154] Durant el mes d'octubre seguirien els combats recuperant un miler de quilòmetres quadrats addicionals,[155] fins que el 9 de novembre el ministre de defensa rus Sergei Shoigu va ordenar la retirada oficial de totes les tropes al nord del riu.[156]

Mobilització russa[modifica]

El 21 de setembre de 2022, Vladimir Putin va anunciar una mobilització parcial[157] anunciant que el seu país utilitzarà "tots els mitjans" per "defensar-se". Més tard aquell dia, el ministre de defensa Sergei Shoigu va declarar que 300.000 reservistes serien convocats de manera obligatòria.[158]

Annexió de Donetsk, Lugansk, Kherson i Zaporíjia[modifica]

Després d'unes majories aclaparadores a favor de l'annexió a Rússia en els corresponents referèndums, del 97% a Kherson, 98% a Zaporíjia, 98% a Donetsk i 98% a Lugansk,[159] el 30 de setembre de 2022 Vladimir Putin va signar els tractats d'annexió a Rússia acompanyat dels presidents de les quatre regions ucraïneses ocupades: Denís Puixilin (Donetsk), Leonid Pàssetxnik (Lugansk), Vladímir Saldo (Kherson) i Ievgueni Balitski (Zaporíjia). La incorporació de Donetsk i Lugansk ho és amb les fronteres del 2014, però les fronteres exactes de Kherson i Zaporíjia s'han de determinar. La signatura de l'annexió és el pas previ a la seva ratificació a la Duma i al Senat el 4 d'octubre.[160]

Reaccions internacionals[modifica]

  Països que han condemnat la invasió
  Països que han mantingut una postura neutral
  Països que donen suport a les accions de Rússia
  Sense dades

  Rússia
  Ucraïna
Votació de la Resolució ES-11/1 de l'Assemblea General, en la qual es condemna la invasió d'Ucraïna i s'exigeix la retirada total de les tropes russes.
  A favor
  En contra
  Abstenció
  Absent
  No membre

Els dies posteriors a l'inici de la invasió, el degoteig de reaccions d'estats, entitats supranacionals, partits polítics i societat civil va ser constant. L'Associació de Nacions del Sud-est Asiàtic, l'Organització de les Nacions Unides, el G-7, l'Organització dels Estats Americans, la Unió Africana, Consell de Seguretat de les Nacions Unides, la Unió Europea van condemnar la invasió.[161][162][163][164][165][166]

L'atac també va ser condemnat per la major part de la comunitat internacional:[167] Albània,[168] Ghana, el Gabon, Kenya, Mèxic i Noruega o d'altres com Andorra, l'Argentina, Austràlia, Corea del Sud, Costa Rica, Geòrgia, Israel, el Japó, Singapur o Xile.

Polònia, Romania, Lituània, Letònia i Estònia van iniciar les consultes de seguretat de l'OTAN en virtut de l'article 4.[169][170]

En canvi, diversos països hi van donar suport: Bielorússia,[171] Corea del Nord,[172] Cuba,[173] Eritrea,[172] l'Iran,[174] Kirguizistan,[171] Myanmar, Nicaragua,[175] Síria i Veneçuela.[173]

Finalment, l'Afganistan,[176] Bolívia,[177] Emirats Àrabs Units,[178] l'Índia,[178] la Xina,[178] Sud-àfrica[179] i Uzbekistan[180] van mantenir posicions neutrals.

Alemanya va augmentar les despeses de defensa en aproximadament 100.000 milions de dòlars, segons algunes estimacions, convertint-se en el tercer amb més despesa militar del món.[181]

Després de la invasió, el Papa Francesc va fer diferents gestos per tal de promoure la pau.[182] Entre d'altres, va enviar dos cardenals a Ucraïna amb ajuda humanitària (Michael Czerny i Konrad Krajewski).[183][184] Aquesta missió, que va constar de diferents viatges, va ser considerada com a una iniciativa gens habitual dins la diplomàcia vaticana.[185] El 25 de març, va consagrar Rússia i Ucraïna a la Mare de Déu.[186]

Suport militar[modifica]

Tot i que l'OTAN i la UE han adoptat una política estricta de no posar personal sobre el terreny,[187] Ucraïna ha buscat activament voluntaris d'altres països i creant la Legió Internacional de Defensa Territorial d'Ucraïna,[188] i fins al 6 de març uns 20.000 estrangers de 52 països s'havien ofert per lluitar.[189] Most of these volunteers joined the newly created International Legion of Territorial Defense of Ukraine.[189] El 3 de març, el portaveu del Ministeri de Defensa rus, Igor Konashenkov, va advertir que els mercenaris no tenen dret a la protecció en virtut dels Convenis de Ginebra, i els combatents estrangers capturats no serien considerats presoners de guerra, sinó processats com a criminals.

L'11 de març, Moscou va anunciar que 16.000 voluntaris de l'Orient Mitjà estaven preparats per unir-se a altres combatents estrangers prorussos al costat dels separatistes del Donbas.[190]

El 5 de maig, un funcionari nord-americà va confirmar que els EUA van donar intel·ligència, incloent informació sobre el camp de batalla en temps real per ajudar en l'enfonsament del creuer rus Moskvà.[191]

A finals de juliol de 2022 s'havien lliurat a Ucraïna els primers llançacoets múltiples autopropulsats MARS II, i s'havien rebut recepció de quatre nous sistemes de llançament de coets HIMARS, enviats pels EUA.[147] Diversos països com Lituània,[192] Estats Units, Portugal i Espanya han lliurat transports blindats de personal M113.[193] Alemanya va enviar canons antiaeris autopropulsats Flakpanzer Gepard,[194] i Polònia dos centenars de tancs T-62.[195] El govern espanyol va fer marxa enrere en el lliurament de 10 carros de combat Leopard 2 degut al seu mal estat,[196] i no va rebre la preceptiva autorització alemanya.[197]

Sancions[modifica]

Els països occidentals i altres van imposar sancions a Rússia quan va reconèixer la independència del Donbass. Amb l'inici dels atacs el 24 de febrer, un gran nombre d'altres països van començar a aplicar sancions amb l'objectiu de paralitzar l'economia russa. Les sancions van ser d'ampli abast, dirigides a persones, bancs, empreses, intercanvis monetaris, transferències bancàries, exportacions i importacions:[198]

  • UE Unió Europea: En el matí del 24 de febrer, la presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, va anunciar l'adopció de sancions «massives» per part de la UE. Assenyala que aquestes sancions aniran dirigides a les transferències tecnològiques, els bancs russos i els actius russos.[199]
  • Austràlia Austràlia: El primer ministre Scott Morrison va anunciar prohibicions de viatge i sancions financeres selectives contra vuit membres del Consell de Seguretat Nacional de Rússia.[200]
  • Estats Units Estats Units: El president Joe Biden va declarar: «Estem aplicant sancions de bloqueig total a dues grans institucions financeres russes: V.E.B. (Vnesheconombank) i el seu banc militar». I va afegir: «Mentrestant, els Estats Units continuarà prestant assistència defensiva a Ucraïna».[201]
  • Japó Japó: Després de les sancions que va imposar a Rússia arran del reconeixement rus de les repúbliques populars de Donetsk i Luhansk —l'emissió i el comerç de nous bons sobirans russos al Japó—, el 25 de febrer, el primer ministre Fumio Kishida va anunciar un segon paquet de sancions contra el país invasor. Es va tractar de la congelació d'actius dels bancs russos Promsvyazbank, Bank Rossiya i el banc de desenvolupament econòmic de Rússia VEB, controls d'exportació de productes d'alta tecnologia com els semiconductors i la suspensió de l'emissió de visats per a determinades persones i entitats russes.[202]
  • Letònia Letònia: El regulador dels mitjans de comunicació de Letònia, el Consell Nacional de Mitjans de comunicació Electrònics de Letònia (NEMMC), va prohibir l'emissió dels tres canals de televisió russos que continuaven emetent al país perquè suposava una «amenaça a la seguretat nacional». Segons un comunicat, va prohibir per cinc anys l'emissió de la cadena estatal russa Rossiya RTR, per quatre anys la de Rossiya 24 i per tres anys la de TV Centri International (TVCI). També va instar «tots els països de la UE a utilitzar les proves reunides pel NEMMC i a seguir l'exemple de Letònia restringint la retransmissió d'aquests programes».[203]
  • Nova Zelanda Nova Zelanda: La primera ministra Jacinda Ardern i la ministra d'Afers exteriors Nanaia Mahuta van anunciar la suspensió dels compromisos diplomàtics d'alt nivell amb Rússia i la prohibicions de viatge dels membres del govern i altres relacionats amb la invasió i la prohibició d'exportació de béns a les forces militars i de seguretat russes.[204]
  • Regne Unit Regne Unit: El primer ministre Boris Johnson va anunciar una sèrie de sancions en resposta a la invasió. Aquestes inclouen la congelació d'actius de 100 noves persones i entitats, un límit de dipòsits per als russos en comptes bancaris del Regne Unit i l'exclusió de tots els principals bancs russos del sistema financer britànic, inclòs el VTB Bank.[205]
  • República de la Xina República de la Xina (Taiwan): El primer ministre Su Tseng-chang va anunciar que el seu país s'uniria als països democràtics per imposar sancions a Rússia.[206]
  •  Suïssa: En línia amb la Unió Europea, el govern suís va congelar els actius de 360 russos i quatre entitats jurídiques en una llista negra de sancions de la Unió Europea i també se'ls prohibirà entrar al país.[207]

SWIFT[modifica]

  Rússia
  Ucraïna
  Territoris en disputa
  Països que han tancat l'espai aeri als avions russos en resposta a la invasió

Els ministres d'Afers exteriors dels estats bàltics, de Polònia i d'Ucraïna van demanar que s'exclogués Rússia del SWIFT, l'intermediari mundial per a les transaccions financeres dels bancs.[208] Tot i que molts altres països membres de la Unió Europea i el Regne Unit s'hi van mostrar a favor, alguns socis comunitaris hi van ser reticents, tant perquè els prestadors europeus posseïen la major part dels gairebé 30.000 milions de dòlars d'exposició dels bancs estrangers a Rússia com perquè la Xina ha desenvolupat una alternativa a SWIFT anomenada CIPS; una militarització de SWIFT donaria un major impuls al desenvolupament de CIPS, la qual cosa al seu torn afebliria a SWIFT, així com el control d'Occident sobre les finances internacionals.[209] El dia abans de la invasió, els Estats Units ja va confirmar que no formaria part del primer paquet de sancions que aplicaran a Rússia, però van advertir que no ho descartaven del tot.[210]

En el segon dia de la invasió, Alemanya i Itàlia, els principals països que s'oposaven a excloure a Rússia del SWIFT, es van retractar de les seves postures i es van mostrar oberts a aplicar-lo tal com ho van anunciar el ministre de Finances d'Alemanya, Christian Lindner, i el ministre d'Afers exteriors d'Itàlia, Luigi Di Maio.[211]

En el dia 26, el ministre de Finances de Xipre, Constantinos Petrides, també va anunciar en un tuit que donava suport a la mesura, tot assegurant que mai s'hi van oposar a cap mena de sanció europea.[212] Hongria va ser l'únic país europeu que s'hi va oposar.[212] El mateix dia, l'administració estatunidenca de Biden va anunciar que ho estaven valorant «seriosament».[213] A la nit, la presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, va anunciar el segon paquet de sancions contra Rússia per la invasió que s'implementaria en els «propers dies» en coordinació amb els Estats Units, el Regne Unit i el Canadà. Aquest paquet es tractaria de la expulsió d'algunes entitats financeres russes del sistema SWIFT, congelaria els actius del Banc Central Rus i en restringirà les seves operacions i prohibirà la possibilitat de comprar nacionalitats pels russos perquè no puguin esdevenir ciutadans d'altres països i evadir les sancions.[214] Les sancions també incloïen la congelació d'actius al Banc Central de Rússia, que té 630.000 milions de dòlars en reserves de divises,[215] per evitar que compensi l'impacte de les sancions[216] i va implicar el gasoducte Nord Stream 2.[217] L'1 de març, la quantitat total d'actius russos congelats per sancions ascendia a 1 bilió de dòlars.[218]

Tancament d'empreses i bloqueig comercial[modifica]

Les principals empreses multinacionals, des d'Apple, Ikea, totes les cadenes del sector de la moda passant per ExxonMobil o General Motors, van decidir aplicar sancions a Rússia, actuant com a encarregats de fer complir la llei internacional en nom dels estats. Els governs ucraïnesos i occidentals han instat explícitament el sector privat global a ajudar a fer complir la llei internacional, i la UE, el Regne Unit i Austràlia també van demanar-ho a les plataformes digitals globals que eliminessin publicitat russa. Multitud d'empreses es van desvincular de Rússia per complir amb les sancions i restriccions comercials imposades pels estats d'origen, però també per si mateixes, més enllà del que exigeix la llei, per evitar els riscos econòmics i reputacionals associats al manteniment de vincles comercials amb Rússia.[219]

Diversos països històricament neutrals, com Suïssa i Singapur,[220] van acceptar sancions.[221] Alguns països també van aplicar sancions a organitzacions i individus bielorussos, com ara el president Alexander Lukashenko, a causa de la participació de Bielorússia en la invasió.[222]

Alemanya havia mantingut una política anomenada Ostpolitik, escollint dependre de l'energia de Rússia per mantenir relacions pacífiques amb Rússia i integrar-la a Europa, i permetent estalviar en despesa militar.[181] En resposta a la invasió, el canceller d'Alemanya, Olaf Scholz, va decidir suspendre Nord Stream 2 i va anunciar una nova política d'independència energètica de Rússia admetent que l'Ostpolitik havia estat un fracàs.

El 27 de febrer, Putin va respondre a les sancions, i al que va anomenar "declaracions agressives" dels governs occidentals, ordenant que les "forces de dissuasió" del país —que incloien les seves forces nuclears— es posessin en «règim especial de combat». Aquest nou terme va provocar certa confusió sobre què estava canviant exactament, però els funcionaris estatunidencs van admetre l'escalada de les tensions.[223]

Els EUA van instituir controls d'exportació, una nova sanció centrada a restringir l'accés rus a components d'alta tecnologia, tant de maquinari com de programari, amb propietat intel·lectual dels EUA. La sanció requeria que qualsevol persona o empresa que volgués vendre tecnologia, semiconductors, programari d'encriptació, làsers o sensors a Rússia sol·licités una llicència, que per defecte es denegava.

Com a efecte de les sancions, les elits russes van traslladar fons per valor de centenars de milions de dòlars dels països sancionadors, com el Regne Unit i Suïssa, a països que no han imposat sancions, com els Emirats Àrabs Units.[224]

Espai aeri[modifica]

El 25 i 26 de febrer, Bulgària, Eslovènia, Estònia, Letònia, Lituània, el Regne Unit, la República Txeca, Romania i Polònia foren els primers països en prohibir l'entrada d'avions russos al seu espai aeri, cosa que va provocar la cancel·lació de nombrosos vols. En els següents dos dies, s'hi van unir la resta dels països de la Unió Europea, Albània, el Canadà, Islàndia, Noruega i Suïssa.[225][226][227]

En resposta, Rússia també va prohibir l'entrada dels avions de tots els països que l'hi van tancar l'espai aeri com a mesura recíproca.[228]

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 «Russia attacks Ukraine», 24-02-2022. Arxivat de l'original el 24 febrer 2022.
  2. «Russia Drafting Thousands in Syria for Ukraine War – Monitor».
  3. Bustos, Àlex. «El discurs de Putin en què ha declarat la guerra: “Desarmarem i desnazificarem Ucraïna”». ara.cat, 24-02-2022. [Consulta: 25 febrer 2022].
  4. «La UE anuncia noves sancions: “Són les hores més dures per a Europa des del final de la Segona Guerra Mundial”». Vilaweb. [Consulta: 24 febrer 2022].
  5. «World leaders condemn Russian invasion of Ukraine; EU promises 'harshest' sanctions - live updates», 24-02-2022. Arxivat de l'original el 24 febrer 2022.
  6. Escriche, Elisabet. «El ruble es desploma per les sancions a Rússia». [Consulta: 1r març 2022]. |editor=Ara Balears |data=28 febrer 2021}}
  7. Escriche, Elisabet. «Caiguda generalitzada de les borses europees després de les sancions econòmiques a Rússia». Ara Balears, 28-02-2021. [Consulta: 1r març 2022].
  8. Blake, Daniel Keane, Elly. «What is the Homes for Ukraine refugees scheme and how do you apply?», 15-03-2022.
  9. «Ukrainian exodus could be Europe's biggest refugee crisis since World War II». El Pais, 03-03-2022.
  10. «Situation Ukraine Refugee Situation».
  11. «How many refugees have fled Ukraine and where are they going?». BBC, 15-03-2022.
  12. «L'OMS xifra en 43 els atacs a infraestructures sanitàries d'Ucraïna des de l'inici de la guerra». BBC, 16-03-2022.
  13. «Istanbul Document 1999». Organization for Security and Co-operation in Europe, 19-11-1999. Arxivat de l'original el 1 juny 2014. [Consulta: 21 juliol 2015].
  14. «Putin warns Nato over expansion». The Guardian, 04-04-2008. «The Russian president, Vladimir Putin, today repeated his warning that Moscow would view any attempt to expand NATO to its borders as a 'direct threat'.»
  15. «Russia–Georgia War of August 2008: Ukrainian Approach». A: The Russian Georgian War: A trilateral cognitive institutional approach of the crisis decision-making process. Bucarest: Editura Curtea Veche, 2009, p. 181. ISBN 978-973-1983-19-6. 
  16. «Was Yanukovych's Ouster Constitutional?». Radiofreeeurope/Radioliberty. Radio Free Europe/Radio Liberty, 23-02-2014.
  17. «Ukraine parliament removes Yanukovich, who flees Kiev in "coup"». Reuters. Thomson Corporation [Kíiv], 22-02-2014. «Underscoring Ukraine's regional divisions, leaders of Russian-speaking eastern provinces loyal to Yanukovich voted to challenge anti-Yanukovich steps by the central parliament.»
  18. Fisher, Max. «Everything you need to know about the Ukraine crisis» (en anglès). Vox Media, 03-09-2014. Arxivat de l'original el 22 gener 2022. [Consulta: 24 gener 2022].
  19. «Armed pro-Russian insurgents in Luhansk say they are ready for police raid». Kyiv Post. Businessgroup LLC [Luhansk], 12-04-2014. «... their top aim is federalization of the country through all-Ukrainian referendum, one step from secession from the nation. 'It should be a federation in the borders of Ukraine, but with the right to separate if people demand this,' Kariakin said, confident that 85 percent of people in Luhansk Oblast, Ukraine's seventh most populous with 2.2 million people, support him.»
  20. «Relations with Ukraine». OTAN. NATO, 11-01-2020.
  21. «Zelensky enacts strategy for de-occupation and reintegration of Crimea». Ukrinform. Govern d'Ucraïna, 24-03-2021.
  22. «Article by Vladimir Putin 'On the Historical Unity of Russians and Ukrainians'». Govern de Rússia, 12-07-2021. Arxivat de l'original el 25 gener 2021.
  23. Snyder, Timothy D. «How to think about war in Ukraine». Thinking about... (newsletter). Substack, 18-01-2022. Arxivat de l'original el 19 gener 2022. [Consulta: 25 gener 2021].
  24. Lucas, Edward. «Why Putin's history essay requires a rewrite». The Times. Times Newspapers, 15-09-2020. Arxivat de l'original el 25 gener 2022. [Consulta: 25 gener 2022].
  25. Roth, Andrew. «Putin's Ukraine rhetoric driven by distorted view of neighbour». The Guardian, 07-12-2021. Arxivat de l'original el 7 desembre 2021. [Consulta: 25 gener 2021].
  26. «Ukraine: NATO's original sin». Politico. Axel Springer SE, 23-11-2021.
  27. Agencies. «Putin wants to destroy Ukraine and restore Soviet Union, says Yatseniuk». The Guardian, 13-09-2014. Arxivat de l'original el 25 gener 2022.
  28. «Russia demands NATO roll back from East Europe and stay out of Ukraine» (en anglès). Reuters, 17-12-2021.
  29. «Putin warns of unspecified military response if U.S. and NATO continue 'aggressive line'» (en anglès). The Globe and Mail, 21-12-2021.
  30. «Putin Says Conflict in Eastern Ukraine 'Looks Like Genocide'». AFP. The Moscow Times, 10-12-2021.
  31. «New law stokes Ukraine language tensions». France 24, 01-04-2021.
  32. 32,0 32,1 «US accuses Moscow of creating Ukraine invasion pretext with 'genocide' claims». AFP. France 24, 15-02-2021.
  33. «Russians accuse Ukrainians of genocide as they pave way for potential invasion». The Telegraph, 19-02-2022.
  34. «Report on the human rights situation in Ukraine». OHCHR, 15-06-2014. Arxivat de l'original el 14 febrer 2022. [Consulta: 23 febrer 2022].
  35. (24 gener 2022). "DISINFORMATION ABOUT THE CURRENT RUSSIA-UKRAINE CONFLICT – SEVEN MYTHS DEBUNKED" (en en). Nota de premsa.
  36. «United States: Russia's claim of 'genocide in Ukraine' is reprehensible falsehood». Ukrinform, 17-02-2022.
  37. «US condones forceful assimilation of Russians in Ukraine – Russian ambassador to US». TASS, 18-02-2021.
  38. 38,0 38,1 38,2 «Putin says he is fighting a resurgence of Nazism. That's not true». NBC News, 24-02-2022.
  39. «Ukrainian President Zelensky says Putin has ordered invasion as country prepares for war» (en anglès), 24-02-2022. Arxivat de l'original el 24 febrer 2022.
  40. 40,0 40,1 «Putin orders snap nuclear drill». The Globe and Mail, p. A3.
  41. «Ukraine: How big is Russia's military build-up?». BBC News, 17-02-2022. Arxivat de l'original el 23 febrer 2022. [Consulta: 23 febrer 2022].
  42. Light, Felix. «In the Closest Russian City to Ukraine's Separatist Region, There Are Few Signs of Refugees». The Moscow Times, 20-02-2022. Arxivat de l'original el 20 febrer 2022. [Consulta: 20 febrer 2022].
  43. «47 shelling incidents leave 5 injured in Donbas». Kyiv Independent, 18-02-2022. Arxivat de l'original el 17 febrer 2022. [Consulta: 18 febrer 2022].
  44. «ФСБ сообщила о попадании снаряда в погранпункт на границе с ДНР» (en rus). [Consulta: 24 febrer 2022]. «выпущенным с Украины снарядом полностью разрушен российский пограничный пункт в Ростовской области в 150 метрах от границы, пострадавших нет, сообщили РБК в ФСБ. [At 9:50 a.m., a projectile fired from Ukraine completely destroyed a Russian border checkpoint in the Rostov region, 150 meters from the border, there were no casualties, the FSB told RBC.]»
  45. «Российские военнослужащие уничтожили пять диверсантов с Украины при нарушении границы». , 21-02-2022.
  46. «Russia Says Border Facility Near Ukraine Destroyed in Shell Attack». The Moscow Times, 21-02-2022.
  47. «Two Ukraine soldiers, civilian killed in shelling» (en anglès). Al-Arabiyah, 21-02-2022. Arxivat de l'original el 21 febrer 2022. [Consulta: 22 febrer 2022].
  48. «'Dumb and lazy': the flawed films of Ukrainian 'attacks' made by Russia's 'fake factory'». The Guardian, 21-02-2022. Arxivat de l'original el 21 febrer 2022. [Consulta: 22 febrer 2022].
  49. Mazneva, Elena. «Ukraine Power Plant Damaged During Two Days of Shelling». Bloomberg, 22-02-2022. Arxivat de l'original el 23 febrer 2022. [Consulta: 23 febrer 2022].
  50. Gerasimova, Tanya. «Luhansk TPP Suspends Work Due To Militants Shelling» (en anglès). ukranews_com, 21-02-2022. Arxivat de l'original el 22 febrer 2022. [Consulta: 23 febrer 2022].
  51. «Путин принял решение о проведении операции по денацификации и демилитаризации Украины» (en rus). TASS, 24-02-2022.
  52. «Ukraine conflict: Russia announces special military operation in Donbas», 24-02-2022. Arxivat de l'original el 24 febrer 2022.
  53. «Putin announces 'special military operation' in Ukraine» (en anglès americà). POLITICO, 24-02-2022. Arxivat de l'original el 24 febrer 2022. [Consulta: 24 febrer 2022].
  54. «Russian forces invade Ukraine with strikes on major cities». Reuters, 23-02-2022.
  55. «Генштаб ВС Украины отрицает информацию о высадке российской армии в Одессе» (en rus), 24-02-2022. Arxivat de l'original el 24 febrer 2022. [Consulta: 24 febrer 202 2].
  56. «Russia launches military attack on Ukraine with reports of explosions and troops crossing border». CNN, 24-02-2022.
  57. «Ukraine-Russia crisis: Live updates». Cnn, 01-01-2000. Arxivat de l'original el 24 febrer 2022. [Consulta: 24 febrer 2022].
  58. ; MacFarquhar, Neil «Ukraine Live Updates: Russia Begins Invasion From Land and Sea» (en anglès). The New York Times, 23-02-2022.
  59. «Ukraine: Troops moving in from Belarus». bbc.com. BBC, 24-02-2022. Arxivat de l'original el 24 febrer 2022. [Consulta: 24 febrer 2022].
  60. «Украинские пограничники сообщили об атаке границы со стороны России и Белоруссии». Interfax, 24-02-2022. Arxivat de l'original el 24 febrer 2022. [Consulta: 24 febrer 2022].
  61. «Военные РФ заявили, что погранслужба Украины не оказывает сопротивления». Interfax, 24-02-2022.
  62. ; MacFarquhar, Neil «Ukraine Live Updates: Russia Begins Invasion From Land and Sea» (en anglès). The New York Times, 23-02-2022.
  63. «KyivPost, Twitter» (en anglès). Arxivat de l'original el 24 febrer 2022.
  64. «Russia-Ukraine crisis live news: Putin has launched 'full-scale invasion', says Ukrainian foreign minister – latest updates | World news». The Guardian, 16-07-2018. Arxivat de l'original el 24 febrer 2022. [Consulta: 24 febrer 2022].
  65. «Operations in Flight Information Regions: FIR LVIV (UKLV), FIR KYIV (UKBV), FIR DNIPROPETROVSK (UKDV), FIR SIMFEROPOL (UKFV), FIR ODESA (UKOV)» (en anglès). EASA. Arxivat de l'original el 24 febrer 2022. [Consulta: 24 febrer 2022].
  66. Patteson, Callie. «World War ‘Z’? Russian tanks with mysterious marking enter Ukraine» (en anglès americà). New York Post, 23-02-2022. [Consulta: 24 febrer 2022].
  67. «Russian tanks: What do the ‘Z’ and other emblems on military vehicles mean» (en anglès). The Independent, 24-02-2022. [Consulta: 24 febrer 2022].
  68. Serra, M. «La nova esvàstica». La Vanguardia, 23 març 2022. [Consulta: 19 juny 2022].
  69. «[VÍDEO EN DIRECTE Col·lapse a les sortides de Kíiv pels ciutadans que fugen de l'atac rus]». Vilaweb, 24-02-2022. [Consulta: 24 febrer 2022].
  70. «[EN DIRECTE Guerra entre Ucraïna i Rússia - Última hora del conflicte]». Vilaweb. [Consulta: 24 febrer 2022].
  71. «Ukraine-Russia invasion: Russia launches attack on Ukraine from several fronts». BBC News. Arxivat de l'original el 21 febrer 2022. [Consulta: 24 febrer 2022].
  72. «Россия обстреляла жилой дом в Чугуеве Харьковской области: видео последствий» (en rus). Current Time TV. Arxivat de l'original el 24 febrer 2022. [Consulta: 24 febrer 2022].
  73. 73,0 73,1 «Російсько-українська війна (текстовий онлайн)» (en ucraïnès). Hromadske, 24-02-2022. Arxivat de l'original el 24 febrer 2022. [Consulta: 24 febrer 2022].
  74. «Войска России на севере Украины продвинулись вглубь до пяти километров – Арестович» (en rus). Unian. Arxivat de l'original el 24 febrer 2022. [Consulta: 24 febrer 2022].
  75. «President has made all necessary decisions to defend the country, the Armed Forces are actively resisting Russian troops – Adviser to the Head of the Office of the President». president.gov.ua. Arxivat de l'original el 24 febrer 2022. [Consulta: 24 febrer 2022].
  76. 76,0 76,1 «General Staff of the Armed Forces of Ukraine: Operative information as of 10.30». Ministry of Defence (Ukraine), 24-02-2022. Arxivat de l'original el 24 febrer 2022. [Consulta: 24 febrer 2022].
  77. «Военные взяли в плен первых российских оккупантов, которые сегодня вторглись в Украину (фото)» (en rus). Unian. Arxivat de l'original el 26 febrer 2022. [Consulta: 24 febrer 2022].
  78. «Russia's 74th Motorised Rifle Brigade recon platoon surrenders to Ukraine's army». 112.international. Arxivat de l'original el 24 febrer 2022. [Consulta: 25 febrer 2022].
  79. «Со стороны Беларуси вертолет без опознавательных знаков обстрелял район перед КПП "Славутич"» (en rus). Unian, 24-02-2022. Arxivat de l'original el 24 febrer 2022. [Consulta: 24 febrer 2022].
  80. «Russian troops moving towards town of Nova Kakhovka in Kherson Oblast.». Arxivat de l'original el 24 febrer 2022. [Consulta: 24 febrer 2022].
  81. (en rus) RIA Novosti, 24-02-2022.
  82. Santos-Olmo, Carlota E. Ramírez, Lara Lema, Aurora. «Las tropas rusas cruzan la frontera en la región de Kiev». ElDiario.es, 23-02-2022. [Consulta: 24 febrer 2022].
  83. «Ukrainian soldiers give worthy rebuff to Russia on outskirts of Starobilsk (Luhansk region) – JFO». Interfax-Ukraine. [Consulta: 25 febrer 2022].
  84. «Rússia pren el control de Txernòbil en un moviment que Zelenski veu com una "declaració de guerra a Europa"». El Punt Avui, 24-02-2022. [Consulta: 28 febrer 2022].
  85. 85,0 85,1 «Ucraïna intenta d'evitar l'encerclament de Kíev: per què l'aeroport Antónov és clau per a la defensa de la ciutat?». Vilaweb, 25-02-2022. [Consulta: 28 febrer 2022].
  86. «Ukraine's Snake Island under attack, border guards took up defense». UATV, 24-02-2022. [Consulta: 24 febrer 2022].
  87. Lendon, Brad; Tim Lister; Josh Pennington. «Soldiers on Snake Island reacted with defiant words to threats from Russian warship» (en anglès). CNN, 28-02-2022. [Consulta: 28 febrer 2022].
  88. «Uso masivo de artillería de misiles rusa contra las posiciones ucranianas al norte de Kharkov».
  89. «Konotop is under control of Ukraine». Arxivat de l'original el 25 febrer 2022. [Consulta: 25 febrer 2022].
  90. «Las Fuerzas Armadas de Rusia inhabilitan 74 instalaciones de la infraestructura militar de Ucrania, informa el Ministerio de Defensa ruso». RT en Español. [Consulta: 25 febrer 2022].
  91. «Ukraine invasion: Zelenskiy strikes defiant tone as explosions ring out in Kyiv». , 25-02-2022.
  92. «Ukraine ministry says Russia hit 33 civilian sites in last 24 hrs -Interfax». Reuters/Interfax.
  93. Gazeta.ua. «Українські військові під Києвом зупинили колону російських танків». Gazeta.ua, 25-02-2022. [Consulta: 25 febrer 2022].
  94. «A los residentes de Kiev se les dice que hagan bombas molotov mientras esperan el asalto ruso» (en castellà). Euronews, 26-02-2022. [Consulta: 26 febrer 2022].
  95. «Ukraine-Russia invasion: Ukraine says Russian rockets hit Kyiv overnight». BBC News. Arxivat de l'original el 25 febrer 2022. [Consulta: 25 febrer 2022].
  96. «Russian forces invade Ukraine with strikes on major cities». , 23-02-2022.
  97. «Sorting fact, disinformation after Russian attack on Ukraine». , 26-02-2022.
  98. «Zelensky Says Russia Is Striking Military and Civilian Targets». Wall Street Journal.
  99. «Putin tells Xi that Russia willing to hold high-level talks with Ukraine -China's CCTV». financialpost.com. Arxivat de l'original el 26 febrer 2022. [Consulta: 25 febrer 2022].
  100. «Президент заявив, що ця ніч буде важчою, ніж день» (en ucraïnès). 24 Канал. [Consulta: 25 febrer 2022].
  101. «Heavy fighting reported to the south of Kyiv». CNN, 25-02-2022. [Consulta: 25 febrer 2022].
  102. «Помста за Луганськ 2014: біля Василькова збили ІЛ-76 із ворожими десантниками». www.unian.ua. [Consulta: 26 febrer 2022].
  103. «Multiple explosions rock Kyiv as Russian forces target city». Washington Post, 25-02-2022. [Consulta: 26 febrer 2022].
  104. «Heavy fighting reported around Kyiv». BBC News, 25-02-2022. [Consulta: 26 febrer 2022].
  105. , 26-02-2022.
  106. , 26-02-2022.
  107. Reuters «Ukraine military says it repels Russian troops' attack on Kyiv base» (en anglès). Reuters, 26-02-2022.
  108. Garcia, Maria Miret. «Volodímir Zelenski insiste en que se queda y no dejará la capital» (en castellà), 26-02-2022. [Consulta: 26 febrer 2022].
  109. 109,0 109,1 109,2 109,3 Clark, Mason. «Russia-Ukraine Warning Update: Russian Offensive Campaign Assessment, febrer 26» (en anglès). Institute for the Study of War, 26-02-2022. [Consulta: 27 febrer 2022].
  110. https://www.washingtonpost.com/world/2022/02/25/ukraine-invasion-russia-news/#link-TAIGHCFPGRBUVBQRFBISDQJSL4
  111. «Ukraine live updates: Heavy fighting reported around Kyiv» (en anglès britànic). BBC News. [Consulta: 26 febrer 2022].
  112. Reuters «Ukraine military says it repels Russian troops' attack on Kyiv base» (en anglès). Reuters, 26-02-2022.
  113. , 26-02-2022.
  114. , 26-02-2022.
  115. «Russians push toward Kyiv, residents take cover; ‘We will win,’ Zelenskyy says». nydailynews.com. [Consulta: 26 febrer 2022].
  116. «Wojna na Ukrainie. Rosjanie blisko elektrowni atomowej. Jest ryzyko, że zostanie ostrzelana» (en polonès). , 26-02-2022.
  117. Vogt, Adrienne. «Japanese-owned cargo ship hit by a missile off Ukrainian coast» (en anglès). CNN, 26-02-2022. [Consulta: 26 febrer 2022].
  118. «Chechen leader, a Putin ally, says his forces deployed to Ukraine» (en anglès). Al Jazeera, 26-02-2022. [Consulta: 26 febrer 2022].
  119. «Russian army deploys its TOS-1 heavy flamethrower capable of vaporizing human bodies near Ukrainian border, footage shows» (en anglès). , 26-02-2022.
  120. Mendick, Robert. «Vladimir Putin poised to unleash terrifying new weapon in battle for Kyiv». The Daily Telegraph, 26-02-2022. [Consulta: 26 febrer 2022].
  121. Vogt, Adrienne. «Six-year-old boy killed in Kyiv clashes, several more Ukrainian civilians wounded» (en anglès). CNN, 26-02-2022. [Consulta: 27 febrer 2022].
  122. «Ukrainian troops defending Chernihiv blow up 56 tanks of diesel fuel». , 26-02-2022.
  123. 123,0 123,1 123,2 «Ukraine Conflict Update 9: febrer 26, 2022». Critical Threats. Institute for the Study of War, 26-02-2022. [Consulta: 27 febrer 2022].
  124. «UK says Russian advance has slowed, likely caused by logistical problems, resistance» (en anglès). , 27-02-2022.
  125. «U.S., British Officials Say Russia Slowed By Logistics, 'Viable Ukrainian Resistance'». , 26-02-2022.
  126. «'Weapons to anyone': Across Ukraine, militias form as Russian forces near» (en anglès). Washington Post, 26-02-2022.
  127. , 27-02-2022.
  128. , 27-02-2022.
  129. (en ucraïnès) Unian, 27-02-2022.
  130. «Russia hits Ukraine fuel supplies, airfields in new attacks». Associated Press, 27-02-2022. [Consulta: 27 febrer 2022].
  131. (en anglès) , 27-02-2022.
  132. Vogt, Adrienne. «Russian aircraft banned from German airspace» (en anglès). CNN, 26-02-2022. [Consulta: 27 febrer 2022].
  133. «Новая Каховка полностью под контролем российских оккупантов - мэр» (en ucraïnès). Korrespondent.
  134. «Russian troops enter Ukraine's Kharkiv -Ukrainian official» (en anglès). Reuters, 27-02-2022.
  135. «A large column of Russian vehicles is pushing into the city of Sumy from the side of Khimprom» (en anglès americà). The Kyiv Independent, 27-02-2022. [Consulta: 27 febrer 2022].
  136. , 27-02-2022.
  137. «В Минобороны сообщили об уничтожении 975 военных объектов Украины» (en rus), 27-02-2022.
  138. «Ucraïna i Rússia obren converses però continuen caient bombes». CCMA, 28-02-2022. [Consulta: 1r març 2022].
  139. «Turquia tanca el Bòsfor al pas de vaixells de guerra de tots els països». Àpunt, 28-02-2022. [Consulta: 1r març 2022].
  140. «Una columna de tancs de 60 km s'acosta a Kíiv, cada cop més encerclada». CCMA, 01-03-2022. [Consulta: 1r març 2022].
  141. Vargas Martin, Jairo. «Los siete días de invasión que han puesto en jaque al mundo» (en castellà). Público, 02-03-2022. [Consulta: 4 març 2022].
  142. «Rússia i Ucraïna acorden obrir corredors humanitaris per evacuar civils». El Punt Avui, 03-03-2022. [Consulta: 4 març 2022].
  143. «Autoridades ucranianas confirman caída de Kherson en manos del ejército ruso» (en castellà). La Tercera, 03-03-2022. [Consulta: 4 març 2022].
  144. Solé Ingla, Alba. «Rússia anuncia un alto el foc temporal i l'obertura de dos corredors humanitaris». El Nacional, 05-03-2022. [Consulta: 5 març 2022].
  145. «Ucraïna creu que la retirada russa està dissenyada per “enganyar”». El Punt Avui, 30-03-2022. [Consulta: 24 juny 2022].
  146. «Kyiv region liberated from Russian invaders - Defense Ministry». Ukrinform, 02-04-2022. [Consulta: 24 juny 2022].
  147. 147,0 147,1 Guerra, Alessandro. «Empitjoren els combats a Donetsk, mentre Kíiv insisteix a evacuar la regió». El Punt Avui, 01-08-2022. [Consulta: 3 agost 2022].
  148. «Battle ongoing near Mariupol – mayor» (en anglès). www.ukrinform.net. [Consulta: 25 febrer 2022].
  149. «Russian Offensive Campaign Assessment» (en anglès). ISW, 16-04-2022. [Consulta: 21 juny 2022].
  150. Sauer, Pjotr; Koshiw, Isobel. «Ukraine launches surprise counterattack in Kharkiv region» (en anglès). The Guardian, 08-09-2022. [Consulta: 10 setembre 2022].
  151. «L'exèrcit ucraïnès avança gairebé sense oposició al nord-est i agafa Rússia a contrapeu» (en anglès). 324, 12-09-2022. [Consulta: 1r octubre 2022].
  152. «Nova desfeta militar russa a Ucraïna». El Punt Avui, 02-10-2022. [Consulta: 2 octubre 2022].
  153. «Ukraine's south is on the line as a major counteroffensive appears to be underway» (en anglès). NBC News, 31-08-2022.
  154. «Ukraine war: We've retaken 6,000 sq km from Russia, says Zelensky» (en anglès). BBC News, 13-09-2022.
  155. Reuters «Ukraine says it recaptured 1,200 sq km of Kherson region in ongoing counteroffensive» (en anglès). Reuters, 09-10-2022.
  156. «Russian troops ordered to retreat from Kherson in face of Ukrainian advance» (en anglès), 09-11-2022. [Consulta: 4 desembre 2022].
  157. Scott-Geddes, Arthur. «Putin calls up 300,000 reservists in 'partial mobilisation'» (en anglès). The Daily Telegraph, 21-09-2022. [Consulta: 21 setembre 2022].
  158. «Putin calls up reservists, warns Russia will use 'all means' for defence» (en anglès). France 24, 21-09-2022. [Consulta: 21 setembre 2022].
  159. Garrido, Núria. «Putin ja té el “sí” dels seus referèndums a l’Ucraïna ocupada». Ara, 27-09-2022. [Consulta: 1r octubre 2022].
  160. «Putin declara que quatre regions ucraïneses ocupades "ja són Rússia"». CCMA, 30-09-2022. [Consulta: 1r octubre 2022].
  161. «ASEAN Urges Maximum Restraint, De-escalation of Russia-Ukraine Tensions – Draft Statement». VOA, 24-02-2022.
  162. «'We will hold the Kremlin accountable': International anger as Russia attacks Ukraine» (en anglès). TheJournal.ie.
  163. «El G7 condena la invasión rusa y promete "solidaridad inquebrantable" a Ucrania» (en castellà). Agencia EFE. [Consulta: 24 febrer 2022].
  164. «Comunicado de la Secretaría General de la OEA sobre ataque ruso a Ucrania» (en castellà).
  165. «Statement from Chair of the African Union, H.E President Macky Sall and Chairperson of the AU Commission H.E Moussa Faki Mahamat, on the situation in Ukraine | African Union». Arxivat de l'original el 25 febrer 2022.
  166. «World leaders react to Russia’s attack on Ukraine: ‘A dark day for Europe’», 24-02-2022. Arxivat de l'original el 24 febrer 2022.
  167. «La comunitat internacional en bloc demana que s'aturin els atacs a Ucraïna», 24-02-2022. [Consulta: 24 febrer 2022].
  168. «War In Ukraine: US, Albania Call for UN Vote On Resolution Condemning Russia: Diplomats» (en anglès), 25-02-2022. [Consulta: 25 febrer 2022].
  169. «Poland and Baltic countries trigger consultations under NATO article 4» (en anglès), 23-02-2022. Arxivat de l'original el 24 febrer 2022.
  170. RTVA, Andorra Difusió. «El Govern condemna l'atac a Ucraïna i treballa per a la repatriació dels andorrans | Andorra Difusió». [Consulta: 25 febrer 2022].
  171. 171,0 171,1 «World Reaction to the Invasion of Ukraine | Wilson Center» (en anglès). [Consulta: 25 febrer 2022].
  172. 172,0 172,1 «Només Corea del Nord, Eritrea, Síria i Bielorússia fan costat a Rússia a l'ONU». [Consulta: 3 març 2022].
  173. 173,0 173,1 Centenera, Elías Camhaji, Alonso Moleiro, Naiara Galarraga, Mar. «Rusia encuentra el respaldo en sus aliados latinoamericanos tras invadir Ucrania» (en castellà), 24-02-2022. [Consulta: 25 febrer 2022].
  174. Welle (www.dw.com), Deutsche. «Reacciones en el mundo al ataque de Rusia contra Ucrania | DW | 24.02.2022» (en espanyol europeu). [Consulta: 25 febrer 2022].
  175. «Russian invasion of Ukraine 'justified', says Myanmar junta». Arxivat de l'original el 25 febrer 2022.
  176. O'Neil, Tyler. «Afghanistan's Taliban government calls for 'restraint' in Ukraine-Russia war» (en anglès americà), 25-02-2022. [Consulta: 25 febrer 2022].
  177. «Bolivia no condena el ataque a Ucrania, pero hace un 'llamado de paz' a las partes en conflicto» (en castellà). Página Siete [La Paz], 24-02-2022. «Bolivia, como Estado pacifista, promueve el derecho de los pueblos a vivir en paz, por lo cual la prioridad debe ser proteger la vida, en el marco del respeto al Derecho Internacional, de los Derechos Humanos y el Derecho Internacional Humanitario.»
  178. 178,0 178,1 178,2 «Rússia veta a l'ONU una resolució contra la seva invasió a Ucraïna, la Xina s'absté», 26-02-2022. [Consulta: 26 febrer 2022].
  179. https://www.timeslive.co.za/authors/kyle-zeeman. «'Which South Africa?' — Government urged not to get involved in deadly Russia and Ukraine conflict» (en anglès). [Consulta: 25 febrer 2022].
  180. «Russia attempts to contrive appearance of support from Central Asian allies | Eurasianet» (en anglès). [Consulta: 27 febrer 2022].
  181. 181,0 181,1 Nast, Condé. «How Putin’s Invasion of Ukraine Upended Germany» (en anglès americà), 11-03-2022. [Consulta: 21 març 2022].
  182. Pullella, Philip «Departing from protocol, pope goes to Russian embassy over Ukraine» (en anglès). Reuters, 25-02-2022.
  183. Savio, Irene. «La diplomàcia silenciosa». Diari de Girona, 14-03-2022. [Consulta: 26 abril 2022].
  184. Bastante, Jesús. «El Papa pone en marcha la maquinaria diplomática vaticana para abrir otra vía de diálogo con Rusia» (en castellà), 09-03-2022. [Consulta: 26 abril 2022].
  185. «Pope Francis dispatches 2 cardinals to Ukraine» (en anglès). POLITICO. [Consulta: 26 abril 2022].
  186. «El Papa consagra Rusia y Ucrania a la Virgen pidiéndole "el fin de la guerra insensata" - Vatican News» (en castellà), 25-03-2022. [Consulta: 26 abril 2022].
  187. LeBlanc, Paul. «Why the US isn't sending troops into Ukraine» (en anglès). CNN, 28-02-2022. [Consulta: 20 abril 2022].
  188. ; Taylor, Adam; Cheng, Amy «Ukraine is asking foreigners to help fight Russia. Some are heeding the call, despite enormous risks.» (en anglès). The Washington Post, 01-03-2022 [Consulta: 12 març 2022].
  189. 189,0 189,1 Abend, Lisa. «Meet the Foreign Fighters Risking Their Lives in Ukraine» (en anglès). Time, 07-03-2022. [Consulta: 9 març 2022].
  190. Lemon, Jason. «Russia Vows Prosecution of Foreign Fighters After 16K Join Ukraine» (en anglès). Newsweek, 03-03-2022. [Consulta: 4 març 2022].
  191. «Did US intelligence-sharing with Ukraine cross a line?» (en anglès). Deutsche Welle, 14-05-2022.
  192. Malyasov, Dylan. «Ukraine to get more M113 armored personnel carriers from Lithuania» (en anglès). Defence Blog, 25-05-2022. [Consulta: 3 agost 2022].
  193. Navarro García, José Mª. «Las claves del envío a Ucrania de 10 carros Leopard y 20 M113 del Ejército de Tierra» (en castellà). Defensa.com, 19-07-2022. [Consulta: 3 agost 2022].
  194. Malyasov, Dylan. «Ukraine receives first batch of German Gepard air defense systems» (en anglès). Defence Blog, 25-07-2022. [Consulta: 3 agost 2022].
  195. Drew Hinshaw, Natalia Ojewska. «Poland Has Sent More Than 200 Tanks to Ukraine» (en anglès). Wall Street Journal, 29-04-2022. [Consulta: 3 agost 2022].
  196. Campo, Ramon J. «Defensa desecha la posibilidad de llevar los 53 tanques de Casetas a Ucrania» (en castellà). Heraldo, 23-06-2022. [Consulta: 3 agost 2022].
  197. «Alemania bloquea a España el envío de tanques Leopard a Ucrania, según el diario alemán Der Spiegel». El Diario, 12-06-2022. [Consulta: 3 agost 2022].
  198. «EU targets Russian economy after 'deluded autocrat' Putin invades Ukraine | Reuters», 26-02-2022. Arxivat de l'original el 2022-02-26. [Consulta: 21 març 2022].
  199. «'Massive' EU sanctions to target Putin's war chest» (en anglès), 24-02-2022. Arxivat de l'original el 24 febrer 2022.
  200. «Live Updates: Ukraine Says Russia Has Begun Its Invasion – The New York Times» (en anglès). The New York Times, 24-02-2022.
  201. «Remarks by President Biden Announcing Response to Russian Actions in Ukraine» (en anglès americà), 22-02-2022. Arxivat de l'original el 23 febrer 2022.
  202. Author, No. «Japan announces more sanctions on Russia after Ukraine invasion» (en anglès americà), 25-02-2022. [Consulta: 25 febrer 2022].
  203. «Electronic Mass Media Council bans broadcasts of Rossiya RTR and Rossiya 24 in Latvia». [Consulta: 25 febrer 2022].
  204. «Aotearoa New Zealand condemns Russian invasion of Ukraine» (en anglès). [Consulta: 26 febrer 2022].
  205. «Ukraine conflict: UK sanctions target Russia banks and oligarchs». BBC News, 24-02-2022.
  206. «Taiwan vows to join ‘democratic countries’ in sanctioning Russia» (en anglès). [Consulta: 25 febrer 2022].
  207. Shields, Michael; Carrel, Paul «Swiss freeze bank accounts of Russians on EU sanctions list» (en anglès). Reuters, 25-02-2022.
  208. Sánchez, Sònia. «L'ocupació total d'Ucraïna i la instauració d'un govern titella de Moscou, l'escenari més probable». ara.cat, 25-02-2022. [Consulta: 25 febrer 2022].
  209. «The hidden costs of cutting Russia off from SWIFT». The Economist, 18-12-2021. ISSN: 0013-0613.
  210. Sancho, Víctor. «Biden: "Putin ha escollit aquesta guerra i haurà d'assumir-ne les conseqüències"». ara.cat, 24-02-2022. [Consulta: 25 febrer 2022].
  211. «Germany open to cutting Russia off SWIFT but must weigh consequences - fin min» (en anglès). Financial Post, 25-02-2022.
  212. 212,0 212,1 Reuters «Cyprus has never opposed SWIFT ban on Russia -finance minister» (en anglès). Reuters, 26-02-2022.
  213. «Bloomberg - Are you a robot?». [Consulta: 26 febrer 2022].
  214. «Occidente pone en marcha la expulsión de algunos bancos rusos del sistema Swift» (en castellà). ElMundo, 26-02-2022. [Consulta: 26 febrer 2022].
  215. «Ghostarchive». Arxivat de l'original el 2022-03-01. [Consulta: 21 març 2022].
  216. Pop, Valentina «EU leaders agree more Russia sanctions, but save some for later». Financial Times, 25-02-2022.
  217. «Ghostarchive». Arxivat de l'original el 2022-02-27. [Consulta: 21 març 2022].
  218. Business, Analysis by Charles Riley, CNN. «Analysis: The West's $1 trillion bid to collapse Russia's economy». [Consulta: 21 març 2022].
  219. Sanger, Andrew. «Piercing the State’s Corporate Veil: Using Private Actors to Enforce International Norms» (en anglès), 17-03-2022. [Consulta: 21 març 2022].
  220. «Ghostarchive». Arxivat de l'original el 2022-03-01. [Consulta: 21 març 2022].
  221. «Ukraine invasion: Singapore to impose unilateral sanctions on Russia in ‘almost unprecedented’ move | South China Morning Post», 28-02-2022. Arxivat de l'original el 2022-02-28. [Consulta: 21 març 2022].
  222. «Ghostarchive». Arxivat de l'original el 2022-03-01. [Consulta: 21 març 2022].
  223. «What Just Happened With Putin’s Nuclear Forces? Here’s What Experts Say» (en anglès). [Consulta: 21 març 2022].
  224. Saba, Yousef; Chatterjee, Sumeet; Sayegh, Hadeel Al; Cornwell, Alexander «Russia's rich look to stash wealth in Dubai» (en anglès). Reuters, 10-03-2022.
  225. «Russian airlines to be banned from most European airspace» (en anglès), 27-02-2022. [Consulta: 27 febrer 2022].
  226. Reuters «Albania closes its airspace for Russian airlines» (en anglès). Reuters, 27-02-2022.
  227. «Russia shuts airspace to Switzerland, air transport agency says». [Consulta: 1r març 2022].
  228. Lampert, Allison; Shepardson, David «Europe and Canada move to close skies to Russian planes» (en anglès). Reuters, 27-02-2022.

Vegeu també[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Invasió russa d'Ucraïna del 2022

Enllaços externs[modifica]