Jo sóc l'amor

De Viquipèdia
(S'ha redirigit des de: Io sono l'amore)
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de pel·lículaJo sóc l'amor
Io sono l'amore
Tilda Swinton 66ème Festival de Venise (Mostra) 3.jpg
Fitxa tècnica
Direcció Luca Guadagnino
Protagonistes
Producció Tilda Swinton
Luca Guadagnino
Francesco Melzi d'Eril
Marco Morabito
Alessandro Usai
Massimiliano Violante
Guió Luca Guadagnino
Barbara Alberti
Música John Adams
Fotografia Yorick Le Saux
Muntatge Walter Fasano
Vestuari Antonella Cannarozzi
Productora Mikado Film Tradueix i Rai Cinema Tradueix
Distribuïdora Mikado Film Tradueix
Dades i xifres
País Itàlia
Data d'estrena 2009
Durada 120 minuts
Idioma original italià
Lloc de rodatge Milà
Color en color
Ingressos 10.906.568 dòlars[1]
Temàtica
Gènere Drama romàntic
Lloc de la narració Milà
Palmarès
Nominacions
Més informació
IMDb Fitxa 6.9/10 stars
FilmAffinity Fitxa 6.5/10 stars
Rotten Tomatoes Fitxa
Box office Mojo Fitxa
All Movie Fitxa
TCM Fitxa
Metacritic Fitxa
Lloc web Lloc web oficial
Modifica les dades a Wikidata

Jo soc l'amor (títol original en italià, Io sono l'amore)[2] és una pel·lícula italiana de 2009 dirigida per Luca Guadagnino que narra una història d'amor ambientada a Milà en el canvi de mil·lenni. Va presentar-se al Festival Internacional de Cinema de Venècia,[3] i posteriorment als festivals de Toronto, Sundance[4] i Berlín, entre altres.

Argument[modifica]

La família Recchi pertany a l'alta burgesia lombarda, i les vides estan experimentant canvis radicals. Viuen a Milà, en una luxosa casa, però les relacions entre ells són fredes i distants. Edoardo Recchi Sr. (Gabriele Ferzetti), el patriarca de la família, ha decidit nomenar un successor per a la seva empresa industrial, i sorprèn tothom en repartir el poder entre el seu fill Tancredi (Pipo Delbono), un ric empresari italià, i el seu nét Edoardo Recchi Jr. (Flavio Parenti).

El nét somia amb l'obertura d'un restaurant amb el seu amic Antonio (Edoardo Gabbriellini), un xef jove i atractiu, completament aliè a aquest món, i que condensa les seves emocions en plats que no pertanyen a la tradició culinària de la família. És un personatge que no encaixa en aquest univers, com Emma (Tilda Swinton), la dona de Tancredi, que és una immigrant russa plenament integrada en la cultura milanesa, mare d'Elisabetta (Alba Rohrwacher), Edoardo i Gianluca (Mattia Zaccaro).

Emma s'assabenta que la seva filla és lesbiana, notícia que la sorprèn però que l'ajuda a alliberar-se del seu propi lligam matrimonial. Atreta per Antonio, en un impuls viatja a Sanremo per veure'l; el seu univers estàtic i opressiu es trenca quan inicien una relació, i la passió que sorgeix entre ells els durà a trencar tots els lligams, a costa de pagar un preu molt alt i que canviarà la seva família per sempre.[5][6][7]

Repartiment[modifica]

Guardons[8][modifica]

Premis[modifica]

Nominacions[modifica]

Referències[modifica]

  1. Jo sóc l'amor a Box Office Mojo (anglès)
  2. Títol en català
  3. «66. Mostra Internazionale d'Arte Cinematografica» (en italià). labiennale.org, 07-03-2010.
  4. «Guadagnino al Sundance con "Io sono l'amore"» (en italià). ilquotidianodelcinema.tv, 07-03-2010. [Consulta: 22 desembre 2013].
  5. Jo sóc l'amor a FilmAffinity (anglès)
  6. Io sono l'amore a Fotogramas (castellà)
  7. Io sono l'amore a Allmovie (anglès)
  8. Llista de nominacions i premis a Imdb

Enllaços externs[modifica]