Ioannis Kapodístrias

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Infotaula de personaIoannis Kapodístrias
Ιωάννης Καποδίστριας

Excel·lència
Kapodistrias2.jpg
Nom original Καποδίστριας, Ἰωάννης
 Primer Ministre de Grècia
Maig de 1827 – 9 d'octubre de 1831 (1831-10-09)
Dades biogràfiques
Naixement 11 de febrer de 1776
Corfú, República de Venècia
Mort 9 d'octubre 1831
(55 anys)
Nàuplia (Grècia)
Ètnia Grecs
Alma mater Universitat de Pàdua
Activitat professional
Ocupació Metge
Altres dades
Títol Comte
Pare Antonio Maria Capodistria
Germans
Premis i reconeixements
Signatura
Modifica dades a Wikidata
Imatge de Sant Spyridon, lloc on va ser assassinat Ioannis Kapodístrias.

Ioannis Kapodístrias (en grec:Ιωάννης Καποδίστριας) (Corfú, 11 de febrer de 1776 - Nàuplia, 9 d'octubre de 1831) va ser diplomàtic de l'Imperi rus i després el primer cap d'Estat de la Grècia independent.

Biografia[modifica]

Ioannis Kapodístrias va néixer a Corfú, una de les Illes Jòniques, aleshores sota el domini de la República de Venècia. A la Universitat de Pàdua (Itàlia) va cursar estudis de medicina, filosofia i dret. Va ser sempre un pensador liberal i un veritable demòcrata, malgrat haver nascut al si d'una família noble. El seu títol va ser creat pel Duc de Savoia per a un dels seus avantpassats i és original de la ciutat de Caposdístria anomenada avui Koper i situada a Eslovènia.[1] El Comte Kapodístrias va fundar el 1802 l'Associació Nacional Mèdica on va ser un actiu membre. Durant l'ocupació turca de Corfú tenia el càrrec de director de l'hospital militar.

El 1801 l'Imperi Rus i el Turc van reconèixer les set illes Jòniques com un Estat independent governat pels seus nobles, la República Septinsular (Επτάνησος Πολιτεία). Amb 25 anys Kapodístrias es va convertir en un dels dos ministres de la república, va escoltar atentament al seu poble i va començar una sèrie de reformes democràtiques a la «Constitució Bizantina» que la coalició russoturca els havia imposat. El 1803 el nou senat va escollir unànimement al Comte Gran Ministre i se'n va encarregar posant especial èmfasi a l'educació.

Després de la dissolució de la República Septinsular, el 1809 Kapodístrias es va posar al servei del tsar Alexandre I. La seva primera missió la va exercir al novembre de 1813 quan va visitar Suïssa per esbrinar la situació del país amb l'ocupació dels exèrcits de Napoleó Bonaparte. Durant el Congrés de Viena de 1815 va actuar com a ministre rus i va contenir les influències del ministre austríac.

El Comte va tornar a les Illes Jòniques durant la dominació britànica i l'any 1818 i 1819 va viatjar a Londres a discutir la situació de la seva terra. Els anglesos van afirmar que aquesta zona no era un assumpte rus. Kapodístrias va arribar a ésser cada vegada més actiu en ajut de la independència grega, i el 1822 va dimitir del seu càrrec com a Ministre d'Afers Estrangers.

El 1827, l'Assemblea de Tretzena ho va escollir president de Grècia. Va assumir el seu càrrec al gener de 1828. Com a president, Kapodístrias va tractar d'aconseguir el màxim territori per al nou Estat; el territori assignat comprenia menys d'un terç de la població grega de l'imperi otomà en esclatar la guerra. Va tractar de posar les bases d'una administració estatal. Dins de les converses que van portar la independència, es va establir que Grècia seria una monarquia hereditària, encarnada en algunes de les dinasties europees regnants. Kapodístrias tenia la convicció que el país no estava encara preparat per al seu autogovern, i va mantenir un govern d'estil autoritari que va menysprear les elits de la societat grega, guanyant-se enemics molt influents. Va morir assassinat en 1831 per Georgios Mavromikhalis, membre d'un poderós clan del Peloponnès. Després de la seva mort, va ser nomenat governador grec el seu germà Augustinos Kapodístrias, que va exercir el càrrec durant sis mesos, en els quals el país va caure novament en una etapa anàrquica.[2]

Honors[modifica]

La Universitat d'Atenes porta el nom oficial d'Universitat Nacional i Capodistriaca d'Atenes en el seu honor, igual que l'aeroport internacional de Corfú. El seu rostre apareix a la cara nacional de la moneda de 20 cèntims d'euro de Grècia, com ho va fer l'anvers del billet de 500 dracmes de 1983-2001.[3]

Vegeu també[modifica]

Referències[modifica]

  1. Crawley, CW «John Capodistrias y los griegos antes de 1821». Cambridge Historical Journal, Vol. 13, No. 2, 1957, pàg. 162-182.
  2. Clogg, Richardo. Historia de Grecia. Cambridge University press. ISBN 84 8323 040 2. 
  3. Bank of Greece. Drachma Banknotes & Coins: 500 drachmas