Jocasta

De Viquipèdia
(S'ha redirigit des de: Iocasta)
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Iocasta. Miniatura per l'obra de Boccaccio De claris mulieribus. Biblioteca Nacional de Francia.

Jocasta o Jocaste (grec antic: Ἰοκάστη; Homer l'anomena Epicasta) és una figura de la mitologia grega. Era la filla de Meneceu (grec antic: Μενοικεύς) i esposa del rei de Tebes, Laios.[1] Era germana de Creont.[2]

Biografia[modifica | modifica el codi]

Casada en primeres núpcies amb Laios, va ser mare d'Èdip, que, per esquivar un oracle advers, va ser abandonat a la muntanya. Sòfocles explica que l'oracle va vaticinar que el nen nascut de Jocasta "mataria el seu pare". Èsquil i Eurípides expliquen, en canvi, que l'oracle va ser anterior a la concepció del nen i prohibia a Laios que tingués un fill, ja que si el tenia no només el mataria, sinó que causaria un seguit de desgràcies. Però Laios va morir tanmateix assassinat pel seu fill Èdip i Creont, que s'havia fet càrrec de Tebes a la mort de Laios, va prometre la ciutat i la mà de Jocasta al qui aconseguís acabar amb l'Esfinx que rondava a prop de la ciutat. Èdip ho aconseguí, i de la seua unió amb Jocasta van néixer Etèocles, Polinices, Antígona i Ismene. Més endavant, quan es descobrí que Èdip era el fill que havien abandonat i l'assassí de Laios, Jocasta, desesperada, es va penjar.[1]

Una altra tradició explica que Jocasta va tenir d’Èdip dos fills, Fràstor i Laònit, que van morir a la guerra contra Orcomen i els descendents de Mínias. Es creu que Èdip es va casar amb Eurigania a la mort de Jocasta.[2]

En Sòfocles[modifica | modifica el codi]

Dins l’obra Èdip Rei de Sòfocles, Iocasta segueix la primera de les tradicions esmentades anteriorment. Aquest personatge ocupa un paper secundari. Apareix a partir de l'episodi segon quan Èdip ja ha començat la investigació per saber qui és el culpable de la mort de Laios, just després d’haver estat acusat per Tirèsias, l’endeví. Jocasta és un personatge amb una mentalitat recelosa i poruga. Es mostra temorosa davant les recerques d’Èdip, com si sabés, o potser pogués percebre o endevinar la veritat. Un fet important és que en l’obra nega la validesa dels oracles dels déus. Tot i així, gràcies a ella podrà arribar el missatger de Corint, que serà qui aclarirà el fets i finalment revelaran qui és veritablement Èdip. Així doncs, a l’obra, Jocasta desapareixerà en saber qui és realment Èdip i es penjarà, donant-se la mort.[3]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. 1,0 1,1 Parramon i Blasco, Jordi. Diccionari de la mitologia grega i romana. Barcelona: Edicions 62, 1997, p. 125. ISBN 8429741461. 
  2. 2,0 2,1 Grimal, Pierre. Diccionari de mitologia grega i romana. Barcelona: Edicions de 1984, 2008, p. 295. ISBN 9788496061972. 
  3. Sòfocles. Èdip Rei. La Magrana. Barcelona, 2005.
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Jocasta Modifica l'enllaç a Wikidata