Jocasta

De Viquipèdia
(S'ha redirigit des de: Iocasta)
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Iocasta. Miniatura per l'obra de Boccaccio De claris mulieribus. Biblioteca Nacional de Francia.

Jocasta o Jocaste (grec antic: Ἰοκάστη; Homer l'anomena Epicaste) és una figura de la mitologia grega. Fou la filla de Meneceu (grec antic: Μενοικεύς) i esposa del rei de Tebes (Grècia), Lai.[1]

Biografia[modifica | modifica el codi]

Fou mare d'Èdip, el qual, per esquivar un oracle advers, fou abandonat a la muntanya. Però Lai morí tanmateix assassinat pel seu fill Èdip i Creont, que s'havia fet càrrec de Tebes a la mort de Lai, va prometre la ciutat i la mà de Jocasta al qui aconseguís acabar amb l'Esfinx que rondava a prop de Tebes. Èdip ho aconseguí, i de la seua unió amb Jocasta van néixer Etèocles, Polinices, Antígona i Ismene. Més endavant, quan es descobrí que Èdip era el fill que havien abandonat i l'assassí de Lai, Jocasta, desesperada, es va penjar.[1]

Una altra tradició explica que Iocasta va tenir d’Èdip dos fills, Fràstor i Laònit, que van morir a la guerra contra Orcomen i els descendents de Mínias. Es creu que Èdip es va casar amb Eurigania a la mort de Iocasta.[2]

En Sòfocles[modifica | modifica el codi]

Dins l’obra Èdip Rei de Sòfocles Iocasta segueix la primera de les tradicions esmentades anteriorment. Aquest personatge ocupa un paper secundari. Apareix a partir del episodi segon quan Èdip ja ha començat la investigació per saber qui és el culpable de la mort de Laios, just després d’haver estat acusat per Tirèsies, l’endeví. Iocasta és un personatge amb una mentalitat recelosa i poruga. Es mostra temorosa davant les recerques d’Èdip, com si sabés, o potser pogués percebre o endevinar la veritat. Un fet important és que en l’obra nega la validesa dels oracles dels déus. Tot i així, gràcies a ella podrà arribar el missatger de Corint, que serà qui aclarirà el fets i finalment revelaran qui és veritablement Èdip. Així doncs, a l’obra, Iocasta desapareixerà en saber qui és realment Èdip i es penjarà, donant-se la mort.[3]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. 1,0 1,1 Parramon i Blasco, Jordi: Diccionari de la mitologia grega i romana. Edicions 62, Col·lecció El Cangur / Diccionaris, núm. 209. Barcelona, octubre del 1997. ISBN 84-297-4146-1, plana 125.
  2. Grimal, Pierre. Diccionari de mitologia grega i romana. Barcelona: Edicions de 1984, 2008, p. 295. ISBN 9788496061972. 
  3. Sòfocles: Èdip Rei. La Magrana. Barcelona, 2005.


A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Jocasta Modifica l'enllaç a Wikidata