Iocasta (satèl·lit)
![]() | |
Altres designacions | S/2000 J 3 |
---|---|
Tipus | satèl·lit de Júpiter ![]() |
Satèl·lit de | Júpiter ![]() |
Descobridor | Sheppard i al.[1] |
Data de descobriment | 23 novembre 2000 ![]() |
Epònim | Iocasta ![]() |
Elements orbitals | |
Època | 14/07/2004, dj 2453200.5[2] |
Semieix major | 20722584[2] Gm |
Excentricitat | 0.2874064 |
Inclinació | 147.24851° * |
Període orbital | 609.43 |
Periapsi | 14766781 Km |
Apoapsi | 2667838 Km |
Característiques físiques | |
Diàmetre mitjà | 5,2 km[3] ** |
Albedo | 0.04 |
Massa | 1.9x1014 |
Magnitud aparent | 21.8 |
Densitat | 2.6 |
*respecte a l'eclíptica**basat en l'albedo |
Iocasta és un satèl·lit natural de Jupiter. Fou descobert l'any 2000 per un equip conduït per Scott Sheppard.[1] la descoberta s'anuncià el 5 de gener de 2001 al mateix temps que uns altres deu satèl·lits de Júpiter.
Característiques físiques[modifica]
Iocasta és un petit satèl·lit retrògrad de Júpiter. Suposant que posseeix una albedo de 0.04 similar a altres satèl·lits de Júpiter,[3] la seva Magnitud aparent de 21.6[3] ens porta a un diàmetre de 5.2 km.[3] La massa de Ioncasta s'estima al voltant de 1.9 x1014kg.
Òrbita[modifica]
Iocasta pertany al grup d'Ananké, un grup de satèl·lits que orbiten de forma retrògrada al voltant de Júpiter sobre el semieix major comprès entre els 19300000 i els 22700000 km, les inclinacions de 45.7° a 154.8° en relació a l'equador de Júpiter i excentricitats entre 0.02 i 0.28.[4]
Denominació[modifica]
Iocaste deu el seu nom al personatge de la mitologia grega Iocasta; esposa de Laios, rei de Tebes, mare i després esposa d'Edip.[5] Iocasta rebé el seu nom definitiu el 22 d'octubre de 2002.[6] Prèviament havia rebut la nominació provisional de S/2000 J 3, que indica que fou el satèl·lit tercer fotografiat per primera vegada l'any 2000.
Referències[modifica]
- ↑ 1,0 1,1 Sheppard, S. S.; Jewitt, D. C.; Fernandez, Y. R.; Magnier, G.; Marsden, B. G.; Dahm, S.; Evans, A. «Satellites of Jupiter». 7555, 05-01-2001.(anglès)
- ↑ 2,0 2,1 «Natural Satellites Ephemeris Service». Minor Planet Center. [Consulta: 8 gener 2008].(anglès)
- ↑ 3,0 3,1 3,2 3,3 «Planetary Satellite Physical Parameters - Jovian System». Jet Propulsion Laboratory. [Consulta: 8 gener 2008].(anglès)
- ↑ Jewitt, David C.; Sheppard, Scott; Porco, Carolyn «Jupiter's outer satellites and Trojans». Cambridge University Press. Cambridge planetary science, 1, 2004, pàg. 263-280.(anglès)
- ↑ «Planet and Satellite Names and Discoverers». USGS Astrogeology Research Program - Gazetteer of Planetary Nomenclature. [Consulta: 8 gener 2008].(anglès)
- ↑ Green, D. W. E «Satellites of Jupiter». 7998, 22-10-2002.(anglès)