Iocasta (satèl·lit)

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula satèl·litIocasta
Altres designacions S/2000 J 3
Tipus satèl·lit de Júpiter
Satèl·lit de Júpiter
Descobridor Sheppard i al.[1]
Data de descobriment 23 novembre 2000
Epònim Iocasta
Elements orbitals
Època 14/07/2004, dj 2453200.5[2]
Semieix major 20722584[2] Gm
Excentricitat 0.2874064
Inclinació 147.24851° *
Període orbital 609.43
Periapsi 14766781 Km
Apoapsi 2667838 Km
Característiques físiques
Diàmetre mitjà 5,2 km[3] **
Albedo 0.04
Massa 1.9x1014
Magnitud aparent 21.8
Densitat 2.6
*respecte a l'eclíptica**basat en l'albedo
Modifica les dades a Wikidata

Iocasta és un satèl·lit natural de Jupiter. Fou descobert l'any 2000 per un equip conduït per Scott Sheppard.[1] la descoberta s'anuncià el 5 de gener de 2001 al mateix temps que uns altres deu satèl·lits de Júpiter.

Característiques físiques[modifica]

Iocasta és un petit satèl·lit retrògrad de Júpiter. Suposant que posseeix una albedo de 0.04 similar a altres satèl·lits de Júpiter,[3] la seva Magnitud aparent de 21.6[3] ens porta a un diàmetre de 5.2 km.[3] La massa de Ioncasta s'estima al voltant de 1.9 x1014kg.

Òrbita[modifica]

Iocasta pertany al grup d'Ananké, un grup de satèl·lits que orbiten de forma retrògrada al voltant de Júpiter sobre el semieix major comprès entre els 19300000 i els 22700000 km, les inclinacions de 45.7° a 154.8° en relació a l'equador de Júpiter i excentricitats entre 0.02 i 0.28.[4]

  • Diagrama que il·lustra l'òrbita dels satèl·lits irregulars de Júpiter. El grup d'Ananké és visible al centreesquerra.

  • Diagrama que il·lustra la inclinació dels membres del nucli del grup d'Ananké en funció del semieix major.

Denominació[modifica]

Iocaste deu el seu nom al personatge de la mitologia grega Iocasta; esposa de Laios, rei de Tebes, mare i després esposa d'Edip.[5] Iocasta rebé el seu nom definitiu el 22 d'octubre de 2002.[6] Prèviament havia rebut la nominació provisional de S/2000 J 3, que indica que fou el satèl·lit tercer fotografiat per primera vegada l'any 2000.

Referències[modifica]

  1. ↑ 1,0 1,1 Sheppard, S. S.; Jewitt, D. C.; Fernandez, Y. R.; Magnier, G.; Marsden, B. G.; Dahm, S.; Evans, A. «Satellites of Jupiter». 7555, 05-01-2001.(anglès)
  2. ↑ 2,0 2,1 «Natural Satellites Ephemeris Service». Minor Planet Center. [Consulta: 8 gener 2008].(anglès)
  3. ↑ 3,0 3,1 3,2 3,3 «Planetary Satellite Physical Parameters - Jovian System». Jet Propulsion Laboratory. [Consulta: 8 gener 2008].(anglès)
  4. ↑ Jewitt, David C.; Sheppard, Scott; Porco, Carolyn «Jupiter's outer satellites and Trojans». Cambridge University Press. Cambridge planetary science, 1, 2004, pàg. 263-280.(anglès)
  5. ↑ «Planet and Satellite Names and Discoverers». USGS Astrogeology Research Program - Gazetteer of Planetary Nomenclature. [Consulta: 8 gener 2008].(anglès)
  6. ↑ Green, D. W. E «Satellites of Jupiter». 7998, 22-10-2002.(anglès)

Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Iocasta_(satèl·lit)&oldid=19460802»