Iocasta (satèl·lit)
|
||||
|---|---|---|---|---|
| Designació | ||||
| Designació alternativa | S/2000 J 3 | |||
| Adjectiu | ' | |||
| Elements orbitals època: 14/07/2004, dj 2453200.5[1] |
||||
| Periapsi: | 14766781 Km | |||
| Apoapsi: | 2667838 Km | |||
| Semieix major a: | 20722584[1] Km | |||
| Excentricitat orbital e: | 0.2874064 | |||
| Període orbital P: | 609.43 d (1,67 a) | |||
| Velocitat orbital (mitjana): | Km/s | |||
| Inclinació i: | 147.24851 ° | |||
| Satèl·lit de | ||||
| Característiques físiques | ||||
| Massa: | 1.9x1014 Kg | |||
| Diàmetre equatorial: | 5,2 km[2] Km | |||
| Superfície: | Km2 | |||
| Volum: | Km3 | |||
| Període de rotació: | ||||
| Albedo: | 0.04 | |||
| Magnitud aparent: | 21.8 | |||
| Densitat: | 2.6 | |||
| Gravitació: | m/s² | |||
| Velocitat d'escapament: | Km/s | |||
| Inclinació Axial: | º | |||
| Temperatura: | K | |||
| Atmosfera | ||||
| Composició: | ||||
| Pressió atmosfèrica: | ||||
| Descobriment | ||||
| Data: | ||||
| Descobridor(s): | Sheppard i al.[3] | |||
Iocasta és un satèl·lit natural de Jupiter. Fou descobert l'any 2000 per un equip conduït per Scott Sheppard.[3] la descoberta s'anuncià el 5 de gener de 2001 al mateix temps que uns altres deu satèl·lits de Júpiter.
Característiques físiques[modifica | modifica el codi]
Iocasta és un petit satèl·lit retrògrad de Júpiter. Suposant que posseeix una albedo de 0.04 similar a altres satèl·lits de Júpiter,[2] la seva Magnitud aparent de 21.6[2] ens porta a un diàmetre de 5.2 km.[2] La massa de Ioncasta s'estima al voltant de 1.9 x1014kg.
Òrbita[modifica | modifica el codi]
Iocasta pertany al grup d'Ananké, un grup de satèl·lits que orbiten de forma retrògrada al voltant de Júpiter sobre el semieix major comprès entre els 19300000 i els 22700000 km, les inclinacions de 45.7° a 154.8° en relació a l'equador de Júpiter i excentricitats entre 0.02 i 0.28.[4]
-
Diagrama que il·lustra l'òrbita dels satèl·lits irregulars de Júpiter. El grup d'Ananké és visible al centreesquerra.
-
Diagrama que il·lustra la inclinació dels membres del nucli del grup d'Ananké en funció del semieix major.
Denominació[modifica | modifica el codi]
Iocaste deu el seu nom al personatge de la mitologia grega Iocasta; esposa de Laios, rei de Tebes, mare i després esposa d'Edip.[5] Iocasta rebé el seu nom definitiu el 22 d'octubre de 2002.[6] Prèviament havia rebut la nominació provisional de S/2000 J 3, que indica que fou el satèl·lit tercer fotografiat per primera vegada l'any 2000.
Referències[modifica | modifica el codi]
- ↑ 1,0 1,1 «Natural Satellites Ephemeris Service». Minor Planet Center. [Consulta: 8 gener 2008].(anglès)
- ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 «Planetary Satellite Physical Parameters - Jovian System». Jet Propulsion Laboratory. [Consulta: 8 gener 2008].(anglès)
- ↑ 3,0 3,1 Sheppard, S. S.; Jewitt, D. C.; Fernandez, Y. R.; Magnier, G.; Marsden, B. G.; Dahm, S.; Evans, A. «Satellites of Jupiter». 7555, 05-01-2001.(anglès)
- ↑ Jewitt, David C.; Sheppard, Scott; Porco, Carolyn «Jupiter's outer satellites and Trojans». Cambridge University Press. Cambridge planetary science, 1, 2004, pàg. 263-280.(anglès)
- ↑ «Planet and Satellite Names and Discoverers». USGS Astrogeology Research Program - Gazetteer of Planetary Nomenclature. [Consulta: 8 gener 2008].(anglès)
- ↑ Green, D. W. E «Satellites of Jupiter». 7998, 22-10-2002.(anglès)
|
||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
