Iodur de magnesi

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Iodur de magnesi
Magnesium-iodide-unit-cell-3D-balls.png
Magnesium-iodide-xtal-3D-ionic.png
Magnesium-iodide-xtal-layer-stacking-3D-balls-A.png
Magnesium-iodide-xtal-single-layer-3D-balls.png
Noms
Nom IUPAC
Iodur de magnesi
Identificadors
10377-58-9 (anhidre) Symbol OK.svg1
75535-11-4 (hexahidrat) N
7790-31-0 (octahidrat) N
ChemSpider 59700 N
Número CE 233-825-1
Imatges Jmol-3D Imatge
PubChem 66322
Propietats
MgI2 (anhidre)
MgI2.6H2O (hexahidrat)
MgI2.8H2O (octahidrat)[1]
Massa molar 278,1139 g/mol (anhidre)
386,2005 g/mol (hexahidrat)
422,236 g/mol (octahidrat)
Aparença sòlid cristal·lí blanc
Olor Sense olor
Densitat 4,43 g/cm3 (sòlid anhidre)
2,353 g/cm3 (sòlid hexahidrat)
2,098 g/cm3 (sòlid octahidrat)
Punt de fusió 637 °C (1.179 °F; 910 K) (anhidre, es descompon)
41 °C (octahidrat, es descompon)
54,7 g/100 cm3 (anhidre, 0 °C)
148 g/100 cm3 (anhidre, 18 °C)[2]
Solubilitat Soluble en èter, alcohol i amoníac
Estructura
Hexagonal (anhidre)
Monoclínic (hexahidrat)
Ortoròmbic (octahidrat)
Termoquímica
74 J/mol K
134 J/mol K
-364 kJ/mol
Perills
Frases R R36 R38 R42 R43 R61
Frases S S22 S36/37/39 S45 S53[3]
NFPA 704
Codi d'inflamabilitat 1: Ha de ser preescalfat abans que ocorri la ignició. Punt d'inflamació per sobre de 93 °C (200 °F). Per exemple, l'oli de canola Codi de salut 3: L'exposició a curt termini podria causar lesions temporals o residuals greus. Per exemple, el gas de clor Codi de reactivitat 1: Normalment estable, però pot arribar a ser inestable a temperatures i pressions elevades. Per exemple, el calci Perill especial (blanc): sense codiNFPA 704 four-colored diamond
Compostos relacionats
Altres anions
Fluorur de magnesi
Bromur de magnesi
Clorur de magnesi
Altres cations
Iodur de beril·li
Iodur de calci
Iodur d'estronci
Iodur de bari
Excepte quan s'indiqui el contrari, les dades es refereixen a materials sota condicions estàndard (a 25 °C [77 °F], 100 kPa).
 N verify (què ésSymbol OK.svg1/N?)
Infotaula de referències

El iodur de magnesi, MgI2, és un compost inorgànic iònic format per cations magnesi, Mg2+, i anions iodur, I. Es presenta en forma de cristalls blancs, que són molt higroscòpics, per la qual cosa forma hidrats: el iodur de magnesi hexahidratat, MgI2·6H2O i el iodur de magnesi octahidratat, MgI2·8H2O. La seva estructura cristal·lina és hexagonal, tipus iodur de cadmi, per l'anhidre; monoclínica per l'hexahidrat; i ortoròmbica per l'octahidrat. És molt soluble en aigua i soluble en etanol. En l'atmosfera es descompon donant iode, I2, que es reconeix per la coloració marró i òxid de magnesi, MgO.

Preparació[modifica | modifica el codi]

Es pot preparar per reacció directa entre el magnesi i el iode escalfant:

Mg + I2 → MgI2

També es pot preparar de les següents maneres, totes per reacció amb l'àcid iodhídric:[4]

MgO + 2HI → MgI2 + H2O
Mg(OH)2 + 2HI → MgI2 + 2H2O
MgCO3 + 2HI → MgI2 + CO2 + H2O

Aplicacions[modifica | modifica el codi]

El iodur de magnesi s'empra principalment en síntesi orgànica.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Perry, Dale L.; Phillips, Sidney L. Handbook of Inorganic Compounds. CRC Press, p. 240. ISBN 0-8493-8671-3 [Consulta: 9 desembre 2007]. 
  2. Magnesium Iodide MSDS at AlfaAesar
  3. Safety (MSDS) data for magnesium iodide
  4. Patnaik, Pradyot, Handbook of Inorganic Chemicals, McGraw-Hill Professional, pp. 527-528, ISBN 0070494398

Bibliografia[modifica | modifica el codi]