Ioga sutra

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

El Ioga sutra (en català, Aforismes del ioga)( Sànscrit en devanāgarī : yoga योग - sūtra सूत्र, o bè योगसूत्र ).[1] És el llibre més antic que actualment es conserva sobre ioga. Consta de 195 aforismes (o sutra) de filosofia hindú, escrits en sànscrit, que havien estat transmesos oralment durant molts segles i que van ser recollits vers el segle II o III aC per Patanjali. És la base del sistema filosòfic integral anomenat "ioga".[2] De vegades, hom es refereix a aquests aforismes com els ioga sutres.

Els aforismes estan distribuïts en quatre llibres o capítols (pāda): Samādhi pāda, Sādhana pāda, Vibhūti pāda, Kaivalya pāda. Els dos primers tracten sobre filosofia i psicologia. El segon és el més conegut a occident, ja que tracta la pràctica espiritual, incloent la meditació, el raja ioga i el hatha ioga amb les postures, mantres i respiracions. El tercer explica com accedir als estats superiors de consciència i el quart com assolir l'emancipació o alliberació personal.

Exemples de sutres[modifica | modifica el codi]

Ioga sutra 1.2[modifica | modifica el codi]

Al Ioga Sutra, Patanjali defineix el ioga amb el següent aforisme:

'योग: चित्त - वृत्ति निरोध :'< br />( yogaḥ citta - vṛtti-nirodhaḥ)
-Ioga sutra1.2

sent citta: 'consciència', vṛtti: 'fluctuacions, moviments' i nirodhaḥ: 'restricció, supressió, control '.[3] La traducció literal és, doncs: 'El ioga és la restricció de les fluctuacions de la consciència'.

Algunes traduccions més lliures d'aquest aforisme són:

  • De Rose: ioga és la supressió de la inestabilitat de la consciència.
  • Gardini: el ioga és la supressió de les modificacions de la ment.
  • Kurma Raja DASA: ioga és el cessament de les fluctuacions de la ment.
  • Purohit Swami: ioga és el control de les activitats de la ment.
  • Satie Prakash: ioga és la inhibició de les funcions mentals.
  • Shivananda: el ioga és la supressió dels remolins mentals.
  • Taimni: ioga és la inhibició de les modificacions de la ment.
  • Tola' i 'Dragonetti: ioga és la restricció dels processos de la ment.
  • Vishnudevananda: el ioga és la supressió de l'activitat mental.
  • Wood, Ernest E.: ioga és el control de les idees en la ment.
  • Desikachar: ioga és l'habilitat de dirigir la ment exclusivament per un objecte i sostenir aquesta direcció sense cap distracció.
  • Johnston: La unió, la consciència espiritual, s'aconsegueix per mitjà del domini de la

versàtil naturalesa psíquica.

  • Lin Yutang: ioga és impedir que la substància mental prengui formes variades.
  • Madhava: ioga és la unió conscient amb l'essència d'un mateix.
  • Mircea Eliade: ioga és la supressió dels estats de consciència.
  • Prabhavananda: ioga és el control de les ones-pensament de la ment.
  • Satchidananda: ioga és la restricció de les modificacions de la matèria mental.
  • Stephen: el ioga pot ser assolit pel domini de la tendència natural de la ment a reaccionar a les impressions.
  • Vivekananda: ioga és impedir que la matèria mental prengui formes variades.

Ioga sutra 1.33[modifica | modifica el codi]

El contingut del sutra I.33 (el sutra 33 del primer capítol o llibre) gira al voltant del concepte de Citta Prasada (es pot traduir com ment en estat de gràcia, pas anterior a l'alliberació). Proposa 4 actituds (bhâvana) davant situacions quotidianes que es viuen en les relació amb els altres per així mantenir una ment estable en Citta Prasada:

  • Davant de Sukha (la felicitat dels altres) treballar el Maitri (l'amistat veritable)
  • Davant de Duhkha (el dolor dels altres) treballar Karuna (la compassió veritable)
  • Davant de Punya (les accions nobles dels altres) treballar Mudita (el reconeixement sense reserves)
  • Davant d'Apunya (les accions dolentes) treballar Upeksa (l'allunyament equànime)[4]

Ioga sutres del 1.12 al 1.16[modifica | modifica el codi]

Segons el Ioga Sutra les dues vies per arribar a l'estat de ioga són la pràctica (abhyasa en sànscrit) citat en els sutres 1.13 1.14 i el no-aferrament (vairagya en sànscrit) en els sutres 1.15 1.16)

  • Les qualitats que ha de tenir aquesta pràctica (abhyasa) són: ser constant i sense interrupcions; progressiva i intel·ligent; ajustada al nivell personal; amb respecte i devoció (la pràctica és sagrada així com les persones).
  • Les qualitat del no-aferrament (vairagya) són: no identificar-se amb la pràctica; practicar independentment dels resultats, els fruits arriben a mitjà i a llarg termini, i en ocasions amb retrocessos i estancaments.[5]


Referències[modifica | modifica el codi]

  1. The Sanskrit Heritage Dictionary de Gérard Huet
  2. A survey of Hinduism Klaus Klostermaier. Suny Press, 1989. ISBN 978-0-88706-807-2 (anglès)
  3. Iyengar,Ioga sutres[2003 ], p.94
  4. «Citta Prasada» (en castellà). Conscienciasinfronteras.com. [Consulta: 14 de juliol 2015].
  5. Feuerstein, Geog. Yoga. Introducción a los principios y la práctica de una antiquísima tradición. Barcelona: Oniro, 1998, p. 45. ISBN 84-89920-18-4 [Consulta: 22 juliol 2015].