Ioruba

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de llenguaIoruba
èdèe Yorùbá
Tipusllengua, llengües kwa i llengua viva modifica
Parlants
Més de 25 milions
Parlants nadius20.000.000 modifica
Parlat aNigèria, Benín i Togo
Oficial aNigèria
Autòcton deNigèria modifica
Classificació lingüística
llengües humanes
llengües nigerocongoleses
llengües congoatlàntiques
llengües volta-congoleses
llengües Benué-Congo
llengües defoides
llengües ioruboides modifica
Característiques
Sistema d'escripturaalfabet llatí modifica
Institució de normalitzacióSense regulació oficial
Codis
ISO 639-1yo
ISO 639-2yor
ISO 639-3yor modifica
SILyor
Glottologyoru1245 modifica
Ethnologue.comyor modifica
ASCL9212 modifica
IETFyo modifica

El ioruba és una de les llengües nigerocongoleses més parlades, amb més de 22 milions d'usuaris nadius repartits entre Nigèria (on és oficial), el Benín i Togo. Segons alguns autors, pertany al grup lingüístic kwa i, segons d'altres, al bènue-congolès.

Característiques[modifica]

Sintàcticament, és una llengua tonal i l'ordre prototípic de la frase és subjecte, verb i objecte (tipologia VSO). El ioruba usa l'alfabet llatí, amb signes diacrítics per marcar els tons, per influència dels missioners cristians. Té unes oclusives labials i velars alhora com a tret fonètic distintiu. Morfològicament, hi destaca la reduplicació per formar mots compostos, un tret de molts idiomes africans i orientals. El lèxic té molts manlleus de l'hausa. La primera gramàtica va ser escrita el 1850 i va fixar les regles bàsiques de la varietat estàndard que s'ensenya en les escoles i s'usa en els mitjans de comunicació.

Varietats geogràfiques[modifica]

Com en moltes llengües tradicionals, cal parlar de contínuum i no de blocs dialectals diferents, de manera que les variacions geogràfiques en són progressives i mútuament comprensibles. Actualment, s'hi distingeixen tres grans zones: la central, la del nord-oest i la del sud-est.

Literatura[modifica]

La seva literatura inclou sobretot mites orals, cançons i petites peces teatrals. Tot i que hi ha testimonis que asseguren que es parla des del segle XVI, fins al 1819 no n'apareix el primer document escrit, una data tardana per a un idioma que ocupa una àrea tan àmplia.

Referències i bibliografia[modifica]

Referències[modifica]

Bibliografia[modifica]

  • Adetugbọ, Abiọdun. «Towards a Yoruba Dialectology». A: Afọlayan. Yoruba Language and Literature, 1982, p. 207–224. 
  • Afọlayan, Adebisi (ed.). Yoruba language and literature. Ifẹ / Ibadan: University of Ifẹ Press / Ibadan University Press, 1982. 
  • Ajayi, J.F. Ade «How Yoruba was Reduced to Writing». Odu: A Journal of Yoruba, Ẹdo and Related Studies, 8, 1960, pàg. 49–58.
  • Bamgboṣe, Ayọ «Assimilation and contraction in Yoruba». Journal of West African Languages, 2, 1965a, pàg. 21–27.
  • Bamgboṣe, Ayọ. Yoruba Orthography. Ibadan: Ibadan University Press, 1965b. 
  • Bamgboṣe, Ayọ. «Yoruba». A: Elizabeth Dunstan. Twelve Nigerian Languages. New York: Africana Publishing Corp, 1969, p. 166. ISBN 0-8419-0031-0. 
  • Fagborun, J. Gbenga. The Yoruba Koiné – Its History and Linguistic Innovations. München/Newcastle: LINCOM Europe, 1994. ISBN 3-929075-47-4. 
  • Fresco, Max. Topics in Yoruba Dialect Phonology. Los Angeles: University of California, Dept. of Linguistics/ASC, 1970. 
  • Ladipọ, Duro. Ọba kò so (The king did not hang) — Opera by Duro Ladipọ. Ibadan: Institute of African Studies, University of Ibadan, 1972. 
  • Oyètádé, B. Akíntúndé & Buba, Malami (2000) 'Hausa Loan Words in Yorùbá', in Wolff & Gensler (eds.) Proceedings of the 2nd WoCAL, Leipzig 1997, Köln: Rüdiger Köppe, 241-260.
  • Oyenuga, Soji www.YorubaForKidsAbroad.com. «Yoruba». A: Soji and Titi Oyenuga. Yoruba For Kids Abroad - Learn Yoruba In 27 Days. Saskatoon, Canada: Gaptel Innovative Solutions Inc, 2007, p. 27 days. 

Història[modifica]

  • Adetugbọ, Abiọdun. «The Yoruba Language in Yoruba History». A: Biobaku, S.O.. Sources of Yoruba History, 1973, p. 176–204. 
  • Biobaku, S.O. (ed.). Sources of Yoruba History. Oxford: Clarendon Press, 1973. 
  • Hair, P.E.H.. «The Early Study of Yoruba, 1825-1850». A: The Early Study of Nigerian Languages. Cambridge: Cambridge University Press, 1967. 
  • Law, R.C.C.. «Contemporary Written Sources». A: Biobaku, S.O.. Sources of Yoruba History, 1973a, p. 9–24. 
  • Law, R.C.C.. «Traditional History». A: Biobaku, S.O.. Sources of Yoruba History, 1973b, p. 25–40. 

Diccionaris[modifica]

  • Abraham, Roy Clive. Dictionary of Modern Yoruba. London: University of London Press, 1958. 
  • CMS (Canon C.W. Wakeman, ed.). A Dictionary of the Yoruba language. Ibadan: University Press, 1950. 
  • Delanọ, Oloye Isaac. Atúmọ̀ ede Yoruba [short dictionary and grammar of the Yoruba language]. London: Oxford University Press, 1958. 
  • Sachnine, Michka. Dictionnaire yorùbá-français, suivi d’un index français-yorùbâ. Paris: Karthala, 1997. 

Gramàtiques[modifica]

  • Adéwọlé, L.O.. Beginning Yorùbá (Part I). Cape Town: CASAS, 2000. 
  • Adéwọlé, L.O.. Beginning Yorùbá (Part II). Cape Town: CASAS, 2001. 
  • Bamgboṣe, Ayọ. A Grammar of Yoruba. Cambridge: Cambridge University Press, 1966. 
  • Barber, Karin. Yorùbá Dùn ún So: a beginners' course in Yorùbá. 1st. New Haven: Yale University Press, 1985. ISBN 978-0300029581. 
  • Crowther, Samuel Ajayi. Yoruba Grammar. London, 1852.  The first grammar of Yoruba.
  • Rowlands, E.C.. Teach Yourself Yoruba. London: The English Universities Press, 1969. 
  • Ward, Ida. An introduction to the Yoruba language. Cambridge: W. Heffer & Sons, 1952. 
  • Yetunde, Antonia; Schleicher, Folarin Colloquial Yoruba. London: Taylor & Francis Ltd (Routledge), 2006. 
Viquipèdia
Hi ha una edició en ioruba
de la Viquipèdia
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Ioruba