Ioruba

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Infotaula de llenguaIoruba
èdèe Yorùbá
Tipus llengua SVO i llengua analítica
Parlants
Més de 25 milions
Parlants nadius 20.000.000
Parlat a Nigèria, Benín i Togo
Oficial a Nigèria
Classificació lingüística
llengües humanes
llengües nigerocongoleses
llengües congoatlàntiques
llengües volta-congoleses
llengües Benué-Congo
llengües defoides
llengües ioruboides
Característiques
Sistema d'escriptura alfabet llatí
Institució de normalització Sense regulació oficial
Codis
ISO 639-1 yo
ISO 639-2 yor
ISO 639-3 yor
SIL yor
Glottolog yoru1245
Ethnologue.com yor
IETF yo
Modifica dades a Wikidata

El ioruba és una de les llengües nigerocongoleses més parlades, amb més de 22 milions d'usuaris nadius repartits entre Nigèria (on és oficial), el Benín i Togo. Segons alguns autors, pertany al grup lingüístic kwa i, segons d'altres, al bènue-congolès.

Característiques[modifica]

Sintàcticament, és una llengua tonal i l'ordre prototípic de la frase és subjecte, verb i objecte (tipologia VSO). El ioruba usa l'alfabet llatí, amb signes diacrítics per marcar els tons, per influència dels missioners cristians. Té unes oclusives labials i velars alhora com a tret fonètic distintiu. Morfològicament, hi destaca la reduplicació per formar mots compostos, un tret de molts idiomes africans i orientals. El lèxic té molts manlleus de l'hausa. La primera gramàtica va ser escrita el 1850 i va fixar les regles bàsiques de la varietat estàndard que s'ensenya en les escoles i s'usa en els mitjans de comunicació.

Varietats geogràfiques[modifica]

Com en moltes llengües tradicionals, cal parlar de contínuum i no de blocs dialectals diferents, de manera que les variacions geogràfiques en són progressives i mútuament comprensibles. Actualment, s'hi distingeixen tres grans zones: la central, la del nord-oest i la del sud-est.

Literatura[modifica]

La seva literatura inclou sobretot mites orals, cançons i petites peces teatrals. Tot i que hi ha testimonis que asseguren que es parla des del segle XVI, fins al 1819 no n'apareix el primer document escrit, una data tardana per a un idioma que ocupa una àrea tan àmplia.

Referències i bibliografia[modifica]

Referències[modifica]

Bibliografia[modifica]

  • Adetugbọ, Abiọdun. «Towards a Yoruba Dialectology». A: Afọlayan. Yoruba Language and Literature, 1982, p. 207–224. 
  • Afọlayan, Adebisi (ed.). Yoruba language and literature. Ifẹ / Ibadan: University of Ifẹ Press / Ibadan University Press, 1982. 
  • Ajayi, J.F. Ade «How Yoruba was Reduced to Writing». Odu: A Journal of Yoruba, Ẹdo and Related Studies, 8, 1960, pàg. 49–58.
  • Bamgboṣe, Ayọ «Assimilation and contraction in Yoruba». Journal of West African Languages, 2, 1965a, pàg. 21–27.
  • Bamgboṣe, Ayọ. Yoruba Orthography. Ibadan: Ibadan University Press, 1965b. 
  • Bamgboṣe, Ayọ. «Yoruba». A: Elizabeth Dunstan. Twelve Nigerian Languages. New York: Africana Publishing Corp, 1969, p. 166. ISBN 0-8419-0031-0. 
  • Fagborun, J. Gbenga. The Yoruba Koiné – Its History and Linguistic Innovations. München/Newcastle: LINCOM Europe, 1994. ISBN 3-929075-47-4. 
  • Fresco, Max. Topics in Yoruba Dialect Phonology. Los Angeles: University of California, Dept. of Linguistics/ASC, 1970. 
  • Ladipọ, Duro. Ọba kò so (The king did not hang) — Opera by Duro Ladipọ. Ibadan: Institute of African Studies, University of Ibadan, 1972. 
  • Oyètádé, B. Akíntúndé & Buba, Malami (2000) 'Hausa Loan Words in Yorùbá', in Wolff & Gensler (eds.) Proceedings of the 2nd WoCAL, Leipzig 1997, Köln: Rüdiger Köppe, 241-260.
  • Oyenuga, Soji www.YorubaForKidsAbroad.com. «Yoruba». A: Soji and Titi Oyenuga. Yoruba For Kids Abroad - Learn Yoruba In 27 Days. Saskatoon, Canada: Gaptel Innovative Solutions Inc, 2007, p. 27 days. 

Història[modifica]

  • Adetugbọ, Abiọdun. «The Yoruba Language in Yoruba History». A: Biobaku, S.O.. Sources of Yoruba History, 1973, p. 176–204. 
  • Biobaku, S.O. (ed.). Sources of Yoruba History. Oxford: Clarendon Press, 1973. 
  • Hair, P.E.H.. «The Early Study of Yoruba, 1825-1850». A: The Early Study of Nigerian Languages. Cambridge: Cambridge University Press, 1967. 
  • Law, R.C.C.. «Contemporary Written Sources». A: Biobaku, S.O.. Sources of Yoruba History, 1973a, p. 9–24. 
  • Law, R.C.C.. «Traditional History». A: Biobaku, S.O.. Sources of Yoruba History, 1973b, p. 25–40. 

Diccionaris[modifica]

  • Abraham, Roy Clive. Dictionary of Modern Yoruba. London: University of London Press, 1958. 
  • CMS (Canon C.W. Wakeman, ed.). A Dictionary of the Yoruba language. Ibadan: University Press, 1950. 
  • Delanọ, Oloye Isaac. Atúmọ̀ ede Yoruba [short dictionary and grammar of the Yoruba language]. London: Oxford University Press, 1958. 
  • Sachnine, Michka. Dictionnaire yorùbá-français, suivi d’un index français-yorùbâ. Paris: Karthala, 1997. 

Gramàtiques[modifica]

  • Adéwọlé, L.O.. Beginning Yorùbá (Part I). Cape Town: CASAS, 2000. 
  • Adéwọlé, L.O.. Beginning Yorùbá (Part II). Cape Town: CASAS, 2001. 
  • Bamgboṣe, Ayọ. A Grammar of Yoruba. Cambridge: Cambridge University Press, 1966. 
  • Barber, Karin. Yorùbá Dùn ún So: a beginners' course in Yorùbá. 1st. New Haven: Yale University Press, 1985. ISBN 978-0300029581. 
  • Crowther, Samuel Ajayi. Yoruba Grammar. London, 1852.  The first grammar of Yoruba.
  • Rowlands, E.C.. Teach Yourself Yoruba. London: The English Universities Press, 1969. 
  • Ward, Ida. An introduction to the Yoruba language. Cambridge: W. Heffer & Sons, 1952. 
  • Yetunde, Antonia; Schleicher, Folarin Colloquial Yoruba. London: Taylor & Francis Ltd (Routledge), 2006. 
Viquipèdia
Hi ha una edició en ioruba
de la Viquipèdia
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Ioruba Modifica l'enllaç a Wikidata