Handroanthus chrysanthus

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
(S'ha redirigit des de: Ipé groc de Veneçuela)
Infotaula d'ésser viuHandroanthus chrysanthus Modifica el valor a Wikidata

Modifica el valor a Wikidata
Estat de conservació
Vulnerable
UICN146784568 Modifica el valor a Wikidata
Taxonomia
Super-regneEukaryota
RegnePlantae
OrdreLamiales
FamíliaBignoniaceae
GènereHandroanthus
EspècieHandroanthus chrysanthus Modifica el valor a Wikidata
S.O.Grose, 2007
Nomenclatura
BasiònimBignonia chrysantha Modifica el valor a Wikidata
Sinònims
Tabebuia chrysantha Modifica el valor a Wikidata
Ipés en flor (Madrid)
Ipés en flor (Anzoátegui, Veneçuela)

Handroanthus chrysanthus és un arbre de la família de les bignoniàcies natiu dels boscos secs de la zona intertropical americana. És un arbre famós per les seves flors d'un color groc intens. Va ser declarat arbre nacional de Veneçuela en 1948.[1]

Noms comuns i etimologia[modifica]

L'arbre és conegut com a araguaney a Veneçuela, guayacán a Equador, Perú i Panamà, guayacán groc o cañahuate a Colòmbia, lapacho groc a Argentina i Paraguai, i tajibo a Bolívia.[cal citació]

Chrysanthus és una composició de paraules gregues que signifiquen "flor d'or".[2] Araguaney prové del carib arevenei, mentre que guayacán prové del taíno waiacan.[3]

Un dels seus sinònims "flor groga" és epònim d'una localitat situada a la ciutat de València (Veneçuela), Carabobo, Veneçuela; atès que abundaven en aquest sector. [cal citació]

Classificació i descripció[modifica]

És un arbre que arriba fins a 5 m d'alt o més; el tronc pot arribar a tenir un diàmetre de fins a 60 cm, és caducifoli (perd les fulles en condicions de sequera), branques escasses gruixudes i ascendents; fust recte. L'escorça és aspra de color gris a cafè fosc, té esquerdes verticals, profundes i formen plaques amples de color cafè fosc. Fulles oposades, amb 5 fulloles, de 5 a 25 cm de llarg i de 8 a 20 cm d'ample. Les seves flors campanulades (en forma de campana), grans, en grups d'inflorescències, de 5 a 12 cm de llarg, de color groc clar, molt vistoses amb línies vermelles en el coll. Els fruits són càpsules cilíndriques, estretes, d'11 a 35 cm de llarg i 0,6 a 2 cm d'ample, dehiscents (que s'obren espontàniament a la maduresa). Llavors alades, aplanades, de 1,5 a 2 cm de llarg i 1 cm d'ample, de color gris platejat.[4]

Distribució i ambient[modifica]

Es troba en un rang altitudinal que va del nivell del mar fins als 1700 msnm, amb precipitacions anuals de 1500 a 3000 mm i temperatures de 18 a 23°. Prefereix sòls de textura franca a franc sorrenca amb bon drenatge intern i extern i un pH de 6 a 8,5. L'espècie és originària d'Amèrica Tropical des de Mèxic a través d'Amèrica Central fins a Colòmbia, Veneçuela, Equador i Nord de Perú.

Ecologia[modifica]

Creix en els boscos tropòfils dels planes veneçolanes, en àrees de clima Aw i fins i tot BS (intertropical semiàrid) segons la classificació climàtica de Köppen, a les zones semiàrides del nord de Veneçuela, així com d'altres països americans. La seva floració, que deixa una catifa de flors grogues, així com la seva fructificació, es produeixen durant l'època seca (de febrer a abril), de manera que les llavors dels llegums puguin aprofitar les primeres pluges, encara que a Equador l'aflorament es produeix en el final de l'època seca des de finals d'octubre a desembre.

Estat de conservació[modifica]

La seva fusta és considerada com una de les més dures i pesades en els neotròpics. És difícil de raspallar i tallar, durable i molt resistent als tèrmits i a l'aigua salada. És utilitzada en construccions de mobles, carrosseries, pisos per a ús industrial i artesanies fines. Aquesta espècie ha estat emprada en arboricultura urbana, voltes vives decoratives, per a ombra i embelliment de finques. És excel·lent espècie melífera.[5]

Aquesta espècie té una categoria d'espècie amenaçada (A) segons la NOM-059-ECOL-2010.[5]

Taxonomia[modifica]

Handroanthus chrysanthus va ser descrita per (Jacq.) S.O.Grose i publicat en Systematic Botany 32(3): 664. 2007.[6]

Etimologia
  • Handroanthus: gènere creat per J.R. Mattos en 1970 per diferenciar part de les espècies del gènere Tabebuia. El nom Handroanthus va ser un honor del botànic brasiler Oswaldo Handro (1908-1986).
  • chrysanthus: epítet llatí que significa amb flors de color daurat.[7]
Varietats
  • Handroanthus chrysanthus subsp. meridionalis (A.H.Gentry) S.O.Grose
  • Handroanthus chrysanthus subsp. pluvicola (A.H.Gentry) S.O.Grose
Sinonímia
  • Bignonia chrysantha Jacq.
  • Handroanthus chrysanthus subsp. chrysanthus
  • Tabebuia chrysantha (Jacq.) G.Nicholson
  • Tabebuia rufescens J.R.Johnst.
  • Tecoma chrysantha (Jacq.) DC.
  • Tecoma evenia Donn.Sm.
  • Tecoma palmeri Kraenzl.
subsp. meridionalis (A.H.Gentry) S.O.Grose
  • Tabebuia chrysantha subsp. meridionalis A.H.Gentry
  • Tabebuia spectabilis (Planch. & Limitin) G.Nicholson
  • Tecoma chrysantha subsp. meridionalis A.H.Gentry
  • Tecoma spectabilis Planch. & Limitin[8][9]

Referències[modifica]

  1. «Resolución por la cual se declara oficialmente al Araguaney (tecoma chrysantha), como Árbol Nacional de Venezuela». Gaceta Oficial de los Estados Unidos de Venezuela N° 2.628, 29-05-1948. Arxivat de l'original el 2015-09-24 [Consulta: 24 maig 2021].
  2. «El Araguaney cumple 69 años como el Árbol Nacional de Venezuela». Panorama, 29-05-2017. Arxivat de l'original el 5 de setembre de 2019. [Consulta: 11 setembre 2019].
  3. «Còpia arxivada». Arxivat de l'original el 2018-04-02. [Consulta: 24 maig 2021].
  4. Herbaria.plants. Oxford UK[Enllaç no actiu]
  5. 5,0 5,1 Nota técnica no. 23 Tabebuia chrysantha (Jacq.) G. Nicholson http://orton.catie.ac.cr/repdoc/A0008s/A0008s23.pdf Arxivat 2020-07-30 a Wayback Machine.
  6. «Handroanthus chrysanthus». Tropicos.org. Missouri Botanical Garden. [Consulta: 1r febrer 2014].
  7. En Epítetos Botánicos
  8. Handroanthus chrysanthus en PlantList
  9. «Handroanthus chrysanthus». World Checklist of Selected Plant Families. [Consulta: 1r febrer 2014].

Bibliografia[modifica]

  • HOYOS F., Jesús. Guía de árboles de Venezuela. Caracas: Sociedad de Ciencias Naturales La Salle. Monografía Nº 32, 1983.

Enllaços externs[modifica]