Vés al contingut

Ipomoea purpurea

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula d'ésser viuIpomoea purpurea Modifica el valor a Wikidata

Modifica el valor a Wikidata
Taxonomia
Super-regneEukaryota
RegnePlantae
OrdreSolanales
FamíliaConvolvulaceae
TribuIpomoeeae
GènereIpomoea
EspècieIpomoea purpurea Modifica el valor a Wikidata
Roth, 1787
Nomenclatura
BasiònimConvolvulus purpureus Modifica el valor a Wikidata

Ipomoea purpurea (campaneta de jardí, campaneta de temporada, corretjola gran, maravella[1] o meravella) és una espècie botànica del gènere Ipomoea, de la família Convolvulaceae, nadiua de Mèxic, Amèrica del Sud i Centreamèrica.

Flors

Descripció

[modifica]

Com totes les campanetes, la planta s'enfila en estructures, i creix a una alçada de 2 a 3 m. Les fulles tenen forma de cor i les tiges tenen vellositat. Les flors tenen forma de trompeta, i hi predominen els colors blau, porpra i blanc, d'uns 3 a 6 cm de diàmetre.

Hàbitat

[modifica]

Els hàbitats comuns per a aquesta planta són els paisatges exteriors, reixes i camps. Està naturalitzada en regions tropicals i temperades del món, tot i que sovint la consideren mala herba. Ipomoea purpurea ha proliferat per la bellesa de les seues flors porpra i blanques; té, a més, varietats de cultiu.

Usos

[modifica]

Les llavors triangulars tenen certa història en l'ús com a droga psicodèlica, com en la Ipomoea tricolor, que conté LSA (amida d'àcid lisèrgic). Cal ressaltar que les llavors contenen toxines, per la qual cosa qualsevol ús que se'n faça ha de ser amb molta precaució. Els efectes que provoca la intoxicació són gairebé idèntics als del LSD. En la Ipomea violacea, les llavors s'usen en ritus sagrats en comunitats del centre i sud d'Amèrica.

Taxonomia

[modifica]

Ipomoea purpurea fou descrita primer per L. com Convolvulus purpureus en Species Plantarum, vol. 1, p. 219[1], 1753, i després Albrecht Wilhelm Roth l'atribuí al gènere Ipomoea en Botanische Abhandlungen und Beobachtungen, 27, 1787.[2] En certes zones agrestes de la costa d'Or uruguaiana se la coneix també com Campanolga" (Ripoll, Scoria et al.).

Etimologia
  • Ipomoea: nom genèric que procedeix del grec ips, ipos = 'cuc' i homoios = 'semblant', per l'hàbit voluble de les tiges.
  • purpurea: epítet llatí que significa 'de color porpra'.[3]
Sinonímia
  • Convolvulus purpureus L.
  • Ipomoea hirsutula J.Jacq.
  • Ipomoea purpurea var. diversifolia (Lindl.) O'Donell
  • Pharbitis purpurea (L.) Voigt[4]
  • Convolvulus glandulifer (Ruiz & Pav.) Spreng., 1824
  • Convolvulus mutabilis Salisb., 1796
  • Ipomoea affinis M.Martens & Galeotti, 1845
  • Ipomoea chanetii H.Lév., 1911
  • Ipomoea discolor Jacq., 1798
  • Ipomoea glandulifera Ruiz & Pav., 1799
  • Ipomoea hirsutula J.Jacq., 1813
  • Ipomoea hispida Zuccagni, 1806
  • Ipomoea intermèdia Schult., 1809
  • Ipomoea pilosissima M.Martens & Galeotti, 1845
  • Ipomoea purpurea f. triloba Meisn., 1869
  • Ipomoea zuccagnii Roem. & Schult., 1819 nom. illeg.
  • Pharbitis diversifolia Lindl., 1737
  • Pharbitis hispida Choisy, 1834[5]

Galeria

[modifica]

Referències

[modifica]
  1. «maravella», Diccionari normatiu valencià. Acadèmia Valenciana de la Llengua
  2. «Ipomoea purpurea». Tropicos.org. Missouri Botanical Garden. [Consulta: 20 novembre 2014].
  3. En Epítetos Botánicos
  4. Sinònims al Catalogue of life[Enllaç no actiu]
  5. Sinónimos en wiki [1]

Bibliografia

[modifica]
  1. CONABIO. 2009. Catàleg taxonómico d'espècies de Mèxic. 1. In Capital Nat. Mèxic. CONABIO, Mexico City.
  2. Corretja A., M.D., C. Galdames & M. Stapf. 2004. Cat. Pl. Vasc. Panamà 1–599. Smithsonian Tropical Research Institute, Panamà.
  3. Davidse, G., M. Sousa Sánchez, S. Knapp & F. Chiang Cabrera. 2012. Rubiaceae a Verbenaceae. 4(2): i–xvi, 1–533. In G. Davidse, M. Sousa Sánchez, S. Knapp & F. Chiang Cabrera (editors) Fl. Mesoamer.. Missouri Botanical Garden Press, St. Louis.
  4. De la Barra, N. 1997. Reconstr. Evol. Paisatge Veg. Cochabamba i–v, 1–174. Tesi, Universitat Major Sant Simón, Cochabamba.
  5. Flora of Xina Editorial Committee. 1995. Flora of Xina (Gentianaceae through Boraginaceae). 16: 1-479. In C. I. Wu, P. H. Raven & D. I. Hong (editors) Fl. Xina. Science Press & Missouri Botanical Garden Press, Beijing & St. Louis.
  6. Forzza, R. C. 2010. Llista d'espécies Flora do Brasil {{format ref}} http://floradobrasil.jbrj.gov.br/2010. Jardim Botânico do Rio de Janeiro, Rio de Janeiro.
  7. Gibbs Russell, G. I., W. G. M. Welman, I. Retief, K. L. Immelman, G. Germishuizen, B. J. Pienaar, M. Van Wyk & A. Nicholas. 1987. List of species of southern African plants. Mem. Bot. Surv. S. Africa 2(1–2): 1–152(pt. 1), 1–270(pt. 2).
  8. Hammel, B. I. 2010. Convolvulaceae. En: Manual de Plantes de Costa Rica. Vol. 5. B.I. Hammel, M.H. Grayum, C. Herrera & N. Zamora (editors). Monogr. Syst. Bot. Missouri Bot. Gard. 119: 72–126.
  9. Hokche, O., P. I. Berry & O. Huber. (editors) 2008. Nou Cat. Fl. Vasc. Venez. 1–859. Fundació Institut Botànic de Veneçuela, Caracas.
  10. Idárraga-Piedrahita, A., R. D. C. Ortiz, R. Carrerons Posada & M. Merello. (editors) 2011. Fl. Antioquia: Cat. 2: 9–939. Universitat d'Antioquia, Medellín.