Ippòlita Maria Sforza

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Simpleicons Interface user-outline.svgIppòlita Maria Sforza
Ippolita Maria Sforza.jpg
Naixement 18 d'abril de 1446
Cremona
Mort 20 d'agost de 1484(1484-08-20) (als 38 anys)
Nàpols
Modifica dades a Wikidata
Ippòlita Maria Sforza

Ippòlita Maria Sforza ( Cremona, Ducat de Milà 1446 - Nàpols, Regne de Nàpols 1488 ) fou una princesa milanesa, va ser membre de la Casa de Sforza, una poderosa família italiana de condottieros que va governar el ducat de Milà entre 1450 i 1535. Va ser la primera esposa d'Alfons de Nàpols, duc de Calàbria, que més tard va regnar com a Alfons II de Nàpols.[1]

Orígens familiars[modifica | modifica el codi]

Va néixer el 18 d'abril de 1446 a la ciutat de Cremona sent la segona filla del duc Francesc I Sforza i Blanca Maria Visconti. Fou néta per línia paterna del condottiero Muzio Sforza i Llúcia da Torsano, i per línia materna de Felip Maria Visconti i la seva amistançada Agnès del Maino. Així mateix fou germana de Galeàs Maria Sforza i Lluís Maria Sforza.

Hipólita va ser una dona molt intel·ligent i culta. Va tenir com a tutor al gramàtic i erudit grec Constantí Lascaris, que li va ensenyar filosofia i grec. Rebia les classes en una escola de palau juntament amb els seus germans. Quan tenia 14 anys va donar un discurs en llatí davant el papa Pius II en la Dieta de Màntua, que es va fer cèlebre quan va circular en forma de manuscrit.[2]

Va escriure nombroses cartes, que s'han publicat a Itàlia en un llibre titulat «Les cartes de Hipólita María Sfroza». També va escriure poesia i una elegia dedicada al seu pare.[2] Morí el 20 d'agost de 1488 a la ciutat de Nàpols.

Núpcies i descendents[modifica | modifica el codi]

Es casà a la Catedral de Milà el 10 d'octubre de 1465 amb Alfons de Calàbria, fill de Ferran I de Nàpols i Isabel de Chiaramonte i futur rei amb el nom d'Alfons II de Nàpols.[3] D'aquesta unió nasqueren tres fills:

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Charles Cawley, Medieval Lands, ducs de Milà
  2. 2,0 2,1 Jane Stevenson. Women Latin poets: language, gender, and authority, from antiquity to the Eighteenth Century. Oxford University Press, 2005. 
  3. Colin Tribble, A Trusting Partnership: Sentiment and Politics in Quattrocento Dynastic Unions, tesis no publicada (Universisdad de Edimburgo, 2012).
  4. Silvano Borsari, ARAGONA, Pietro d'. In: Dizionario biografico degli italiani, Vol. III, Roma: Istituto dell'Enciclopedia Italiana, 1961
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Ippòlita Maria Sforza Modifica l'enllaç a Wikidata