Iquito

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de llenguaIquito
Tipusllengua, llengua viva i llengua críticament amenaçada Modifica el valor a Wikidata
Ús
Parlants nadius35 Modifica el valor a Wikidata
Parlat aDepartament de Loreto Modifica el valor a Wikidata
Autòcton deDepartament de Loreto Modifica el valor a Wikidata
EstatPerú Modifica el valor a Wikidata
Classificació lingüística
llengua humana
llengües ameríndies
llengües saparo-yawan
llengües zaparoanes Modifica el valor a Wikidata
Característiques
Nivell de vulnerabilitat5 en perill crític Modifica el valor a Wikidata
Codis
ISO 639-3iqu Modifica el valor a Wikidata
Glottologiqui1243 Modifica el valor a Wikidata
Ethnologueiqu Modifica el valor a Wikidata
UNESCO727 Modifica el valor a Wikidata
IETFiqu Modifica el valor a Wikidata
Endangered languages2026 Modifica el valor a Wikidata

L'iquito és una llengua que pertany a la família zaparoana. Se'n diu també iquita, ikito, amacacore o hamacore (denominació en shimigae), quiturano o quiturra (nom donat pels yameo i altres ètnies veïnes del sud). Es troba en veritable perill d'extinció. Els ikitus solen denominar-se a si mateixos paratacay.[1]

Distribució geogràfica[modifica]

Districte d'Alt Nanay, província de Maynas, regió de Loreto, el Perú. Els iquitos viuen en les capçaleres del riu Nanay i en la conca del riu Pintoyacu, i se situen principalment en tres llogarets: San Antonio de Pintoyacu (al nord-oest de la ciutat d'Iquitos), Atalaya (aigües amunt de San Antonio), i Saboya.

El territori dels iquito limita a l'est amb el dels yagua (família lingüística peba-yagua), i al sud-oest amb els cocama (família tupí-guaraní). En el passat, els seus veïns del sud-est eren els avui extints yameo (família peba-yagua) i al nord-oest els semigaes, de la mateixa família záparo.

Nombre de parlants[modifica]

Cap a mitjan segle XVII, l'ètnia iquito era nombrosa. Una gran quantitat vivia on avui se situa la ciutat d'Iquitos. Cap a 1925,[2] el total aproximat de la població era d'unes 1000 persones, en la seva majoria monolingües. Per a començaments de la dècada de 1960 quedaven a penes uns 100 parlants, a la vora de l'extinció i l'aculturació en la societat hispanoparlant. En els anys 1980 van morir els últims monolingües. Els nens entenien iquito, però no el parlaven; els adults eren bilingües amb el castellà, i els ancians entenien castellà, però només parlaven iquito. Al començament del segle XXI, l'ètnia iquito es redueix probablement a unes 350 persones.[3] D'elles, entre 22 i 26 tenen perfecte coneixement de la llengua, unes 15 a 20 més són semiparlants i tal vegada un altre punt són parlants passius.[4][5]

Els iquito van morir de verola, tuberculosi, pneumònia. La bonança econòmica denominada boom o febre del cautxú i el sistema de latifundis agraris van tenir efectes devastadors en una població de caçadors, pescadors i recol·lectors amb activitat agrícola de subsistència.

Fonologia[modifica]

Vocals[modifica]

Vocals[6]
Anterior Central Posterior
Tancada i ɨ u
Oberta a

Consonants[modifica]

Consonants
Bilabial Dental /
Alveolar
Palatal Velar Glotal
Oclusiva [p] [t] [k]
Fricativa [s] [h]
Nasal [m] [n]
Aproximant [w] [j]
Vibrant [r]

Referències[modifica]

  1. paisanos -- Chaumeil (1992)
  2. segons Tessmann (1930)
  3. 500 segons Gordon (2005)
  4. Beier i Michael (2002)
  5. Gordon (2005) estima 35 parlants en total
  6. R. Eastman, B. Eastman, E Powlison, Fonoligia del Idioma Iquito, in Datos Etno-Lingüisticos, n°29, Lima, 2008, available at [1]

Bibliografia[modifica]

  • Beier, Christine y Lev Michael. La condición actual del idioma indígena iquito y las claves factores afectando al proyecto de su recuperación. Austin, TX: Cabeceras Aid Project, 2002.
  • Chaumeil, Jean-Pierre. La légende d'Iquitos (versión iquito). Bulletin de l'Institut Français d'Études Andines 21/1: 311-325, 1992.
  • Fabre, Alain. Diccionario etnolingüístico y guía bibliográfica de los pueblos indígenas sudamericanos. Tampere: Tamperen Teknillinen Ylliopisto, 2005 (en elaboración -- versión en línea en https://web.archive.org/web/20110720194704/http://butler.cc.tut.fi/~fabre/BookInternetVersio/)
  • Gordon, Raymond G., Jr. (ed.). Ethnologue: Languages of the World, Fifteenth edition. Dallas, Tex.: SIL International, 2005. Versión en línea: http://www.ethnologue.com/.
  • Solís Fonseca, Gustavo. «Perú: multilingüismo y extinción de lenguas». América Indígena 47/4. México: 1987.
  • Tessmann, Günter. Die Indianer Nordost-Perus. Hamburg: 1930.
  • Waterhouse, Viola G., (ed.). Studies in Peruvian Indian languages 1. Summer Institute of Linguistics Publications in Linguistics and Related Fields, 9. Norman: Summer Institute of Linguistics of the University of Oklahoma, 1963.
  • Wise, Mary Ruth. «Small language families and isolates in Peru». En: R.M.W. Dixon & Alexandra Y. Aikhenvald (eds.), The Amazonian languages: 307-340. Cambridge: Cambridge University Press, 1999.

Enllaços externs[modifica]