Irène Joachim
  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 13 març 1913 7è districte de París (França) |
| Mort | 20 abril 2001 (88 anys) París |
| Activitat | |
| Ocupació | cantant d'òpera, professora de música, professora d'universitat |
| Ocupador | Conservatoire de Paris |
| Veu | Soprano |
| Instrument | Veu |
| Artistes relacionats | Hélène Boschi |
| Família | |
| Cònjuge | Jean Gehret |
| Mare | Suzanne Chaigneau |
| Parents | Joseph Joachim (avi) Jean Ferdinand Chaigneau (avi) Denise Tual (cosina germana) |
    | |
Irène Joachim (7è districte de París, 13 de març de 1913 - París, 20 d'abril de 2001) va ser una soprano francesa, i després professora de cant.
Filla de l'oficial alemany Herman Joachim i de la violinista francesa Suzanne Chaigneau, i neta del violinista Joseph Joachim, va aprendre el violí i el piano de petit. Era bilingüe en alemany i francès.[1]
Just abans de l'esclat de la Primera Guerra Mundial, ella i els seus pares van marxar de París cap a Berlín, allotjats en una pensió a la Lutherstrasse durant la resta de la guerra. El seu pare va morir de tuberculosi el 1917 i, a causa de les dificultats de la vida a la capital alemanya, Joachim va ser enviada de nou a França la tardor de 1918, vivint amb una tia abans que la seva mare tornés el 1920.[2]
A causa de problemes de salut i de l'estil de vida professional de la seva mare, Joachim va ser educada en privat, en primer lloc per Jeanne Favart. Les tardes es van dedicar als estudis musicals: violí, piano i solfeig.[2]
De nena va escoltar músics com Emanuel Feuermann, Claire Croiza, Germaine Lubin, Marya Freund i el Capet Quartet. A través del cercle social de Jean Gehret, Joachim, de dotze anys, va anar a jugar i va assistir a les darreres temporades del Ballet de Diaghilev. Durant l'estiu de 1926 i durant diversos mesos el 1927, Irène va acompanyar la seva mare, que va realitzar dues visites com a professora amb la família Yanker a Chicago. Això va tornar a posar la jove Joachim en estret contacte amb músics de primera línia, com Thibaud, Tansman, Casals i Ravel. De tornada a França, va deixar els estudis de violí però va continuar amb el piano.[2]
Es va casar per primera vegada amb Roger Weber el 29 de juliol de 1929 i el 3 de juliol de 1930 va néixer el seu fill Alain. No obstant això, es va divorciar de Weber poc després i va patir un període de depressió i incertesa sobre la direcció de la seva vida.[2] Es va casar per segona volta amb Jean Gehret i per tercera vegada amb Jean-Louis Lévi Alvarès (besnet de David Lévi Alvarès), productor de cinema, el novembre de 1955.
A instàncies de Jean Gehret, el 1933 Joachim va començar classes de cant, amb Germaine Chevalet; el seu progrés va ser tal que va entrar al concurs per inscriure's al Conservatori de París, ingressant a la classe de Suzanne Cesbron-Viseur a l'octubre de 1935, estudiant posteriorment amb Georges Viseur (solfeig) i Pierre Chéreau. Durant els seus anys de conservatori, Joachim es va recolzar cantant en cors i també va cantar als "Concerts du Societe du Conservatoire".[2]
Carrera[modifica]
En els seus darrers mesos al Conservatori el 1938, Joachim va fer els seus primers enregistraments en àudio, de lieder de Brahms i Mozart. Els seguiria durant la Segona Guerra Mundial no només amb el primer enregistrament complet de Pelléas et Mélisande, sinó amb música vocal de Yves Nat i fragments de Les Indes galantes.[2]
Joachim va debutar a l’Opéra-Comique el 2 de febrer de 1939 com a Nanthilde a Le Bon Roi Dagobert de Samuel-Rousseau. Després va cantar Micaela, Hélène (Une éducation manquée), Marguerite (Fragonard), la comtessa (The Marriage of Figaro), Mélisande (Pelléas et Mélisande), la dona (Le pauvre matelot), Rosenn (Le roi d’Ys) i Sophie (Werther). També va crear Léda (Amphytrion 38), Ginèvra (Ginèvra), Isabelle (Guignol), Madeleine (Marion) i Azénor (Le Rossignol de Saint-Malo).[3] A la invasió alemanya del 1940, juntament amb molts altres parisencs, va fugir de la ciutat, però va tornar a la capital després de l'armistici.
Joachim és especialment recordada per la seva interpretació de Mélisande a Pelléas et Mélisande[4] que va cantar per primera vegada a l'Opéra-Comique el 12 de setembre de 1940, reprenent-la a França i a l'estranger fins al 1952; va gravar el paper a l'abril i al maig de 1941 amb Roger Désormière.[2] Havia estudiat Mélisande amb Georges Viseur, que havia treballat al costat d'André Messager durant l'estrena de l'òpera, i també va tenir diverses reunions a París amb Mary Garden, que va crear Mélisande i que va ajudar particularment Joachim amb l'aportació escènica per al paper. La seva primera actuació al costat de Jacques Jansen com a Pelléas va tenir lloc a l'Opéra-Comique el 20 d'abril de 1941. La fama de Joachim a Pelléas i Mélisande va provocar una invitació del "Propagandastaffel" a cantar a Berlín, cosa que ella va rebutjar. Durant els anys de la guerra, especialment a partir del 1942, es va unir a altres artistes del Front Nacional; casa seva es feia servir per passar missatges entre el grup.[2]
Va cantar Rozenn (Le roi d'Ys) tant a la Salle Favart com a la Salle Garnier, així com Mélisande a Ariane et Barbe-bleue a l'Opéra.[5] Mentre la seva carrera operística va continuar, els anys de la postguerra van veure com Joachim va desenvolupar una fructífera relació en un recital amb Jane Bathori; més tard a la dècada de 1950, amb altres acompanyants, va fer diverses emissions per a la ràdio francesa. Va participar a l'estrena de Le Soleil des eaux de Pierre Boulez, així com d'obres de Henri Dutilleux, Wiener i Serge Nigg. Era reconeguda per la seva dicció impecable.
Irène Joachim també va cantar lieder alemanys com Schubert, Schumann, Berg: va guanyar el "Grand Prix du Disque" el 1959 pel seu enregistrament de lieder per Carl Maria von Weber. El 1956 va concloure el contracte de Joachim a l'Opera-Comique, però va acabar per estar actiu en retransmissions i recitals.[2]
Del 1954 al 1962 Joachim va ensenyar cant a la `"Schola Cantorum"; des de 1963 va ser professora al Conservatori de París.[2]
Enregistraments[modifica]
A més de l'enregistrament clàssic de Pelléas et Mélisande,[4] la discografia comercial de Joachim inclou fragments de Ginèvra de Delannoy (paper principal), lieder de Berg (Grand Prix du Disque 1950), Brahms, Schumann i Weber (Grand Prix du Disque) 1959) amb Hélène Boschi al piano, cançons d'art de Debussy (Grand Prix du Disque 1949), Gounod i Nat, a més d'antologies de cançons de Les Six i cançons tradicionals franceses i alemanyes. Les emissions de ràdio van cobrir una altra representació de l'Opéra-Comique de Pelléas et Mélisande amb Jansen, dirigida per Jean Fournet (12 de febrer de 1955), a més de moltes cançons i recitals, especialment del repertori del segle xx.[6]
Filmografia[modifica]
Les primeres pel·lícules de Joachim daten de la seva etapa al Conservatori; va participar a Les bas fons de Jean Renoir (la veu d’un cantant de cabaret) el 1936 i a La Marseillaise el 1937 (Madame de Saint-Laurent, cantant i acompanyant-se). Va aparèixer i cantar a la pel·lícula de 1943 Les anges du péché (Robert Bresson) i al 1951 La dernière étape de Wanda Jakubowska. El 1946 es va convertir en una de les primeres persones a cantar Feuilles mortes de Kosma, amb Yves Montand, a Les Portes de la nuit de Marcel Carné.
Referències[modifica]
- ↑ Machart R. Notes to Irène Joachim recital on INA Mémoire Vive, 2000.
- ↑ 2,00 2,01 2,02 2,03 2,04 2,05 2,06 2,07 2,08 2,09 Massin B. Les Joachim – Une famille de musiciens. Fayard, Paris, 1999.
- ↑ Wolff, Stéphane. Un demi-siècle d'Opéra-Comique 1900–1950. André Bonne, Paris, 1953.
- ↑ 4,0 4,1 Blyth A. Pelléas et Mélisande, in Opera, Thirty all-time great recordings. Opera, London, 2002.
- ↑ Gourret J. Dictionnaire des cantatrices de l'Opera de Paris. Editions Albatros, Paris, 1987
- ↑ Nectoux, J-M, Discographie d’Irène Joachim. Appendix in Massin B. Les Joachim – Une famille de musiciens. Fayard, Paris, 1999.