Irene Papas
 Irene Papas el 1971  | |
| Nom original | (el) Ειρήνη Παππά |
|---|---|
| Biografia | |
| Naixement | (el) Ειρήνη Λελέκου 3 setembre 1929 Chiliomodi (Grècia) |
| Mort | 14 setembre 2022 (93 anys) Chiliomodi (Grècia) |
| Causa de mort | Causes naturals |
| Sepultura | Cemetery Chiliomodi Corinthia (en)  |
| Activitat | |
| Camp de treball | Interpretació i música |
| Ocupació | actriu, cantant |
| Activitat | 1948 – 2003 |
| Instrument | Veu |
| Família | |
| Cònjuge | Alkis Papas (1947–1951) José Kohn (en) (1957–1957), divorci |
| Parella | Marlon Brando |
| Germans | Evangelie Lelekou - Manthopouloy (en) i Despina Lelekou -Tataki (en) |
| Parents | Manussos Manussakis (nebot) Aias Manthopoulos (en) (nebot) |
Premis | |
           | |
Eirini Leleku, més coneguda com a Iríni Papà (grec: Ειρήνη Παππά) i a l'estranger com a Irene Papas (Chiliomodi, Corint, 3 de setembre de 1926 - 14 de setembre de 2022), va ser una cantant, actriu de cinema i de teatre grega. Va interpretar més de setanta papers al llarg de més de cinquanta anys de carrera. Va ser una de les grans tràgiques gregues del segle xx posterior a Katina Paxinou.[1]
Contemporània de Melina Merkuri, va saltar a la fama internacional amb Els canons de Navarone, Zorba the Greek[2] i Z, de Costa-Gavras. Com a cantant, va posar veu en alguns àlbums de Vangelis (Odes, l'any 1979, Rapsodies, el 1986),[3] i a la peça «∞» de l'àlbum 666, d'Aphrodite's Child. També va interpretar Mikis Theodorakis a Songs of Théodorakis, el 1968.
L'any 2007 va guanyar el Premi Internacional Terenci Moix per la seva trajectòria en les arts escèniques.[4]
Biografia[modifica]
Va néixer el 3 de setembre de 1926 a Chilimodion, Corint, Grècia.[1] Va estudiar a l'Escola Nacional de Teatre Grec a Atenes i va passar a formar part de l'elenc del Teatre Nacional de Grècia, on va destacar com a tràgica a Les troianes d'Eurípides, Medea i Electra de Sòfocles. Va començar la carrera cinematogràfica al seu país, on va aconseguir la fama. Descoberta per Elia Kazan, el renom internacional va arribar-li després de les seves actuacions en produccions molt taquilleres, com Els canons de Navarone o Zorba the Greek, juntament amb Anthony Quinn, així com a Electra, el 1962. La llista d'heroïnes de tragèdies gregues que va interpretar segueix amb Antígona, Ifigènia, el 1977, i Les troianes, el 1971, al costat de Katharine Hepburn i Vanessa Redgrave. Va interpretar Clitemnestra, Penelope, Anticlea i Electra. I també els grans personatges de Federico García Lorca a Yerma i Bodas de sangre i Caterina d'Aragó a Anna dels mil dies.
L'any 2002 va ser nomenada Europe's woman (Dona Europea de l'any). Va ser amiga personal del primer ministre Andreas Papandreu i va tenir un romanç amb Marlon Brando. El director Federico Fellini era un gran admirador del seu treball. Va estar casada amb l'actor i director Alkis Papas entre 1943 i 1947.
Filmografia[modifica]
- 1954: Teodora imperatrice di Bisanzio, de Riccardo Freda
- 1954: Àtila, home o dimoni (Attila, il flagello di Dio), de Pietro Francisci
- 1956: Tribute to a Bad Man, de Robert Wise
- 1961: Els canons de Navarone, de J. Lee Thompson
- 1962: Elektra, de Michael Cacoyannis[5]
- 1964: Zorba the Greek, de Michael Cacoyannis
- 1966: Roger la Honte, de Riccardo Freda
- 1968: L'Odissea (sèrie de televisió), de Franco Rossi
- 1969: Z, de Costa-Gavras
- 1969: Anna dels mil dies (Anne of a Thousand Days), de Charles Jarrott
- 1971: The Trojan Women, de Michael Cacoyannis
- 1972: Non si sevizia un paperino, de Lucio Fulci
- 1976: Mohammad, Messenger of God, de Moustapha Akkad
- 1977: Ifigéneia, de Michael Cacoyannis
- 1979: Cristo si è fermato a Eboli, de Francesco Rosi
- 1979: Bloodline, de Terence Young
- 1981: Lion of the Desert, de Moustapha Akkad
- 1982: Erendira, de Ruy Guerra
- 1985: Into the Night, de John Landis
- 1986: Sweet Country
- 1987: Crònica d'una mort anunciada (Cronaca di una morte annunciata)
- 1989: Les Cavaliers aux yeux verts (sèrie TV), de Michel Wyn
- 1989: Le Banquet (Tv), de Marco Ferreri
- 1996: Party, de Manoel de Oliveira
- 1997: The Odyssey
- 2001: La mandolina del capità Corelli (Captain Corelli's Mandolin), de John Madden
- 2003: Um filme falado, de Manoel de Oliveira
Referències[modifica]
- ↑ 1,0 1,1 «Irini Papàs | enciclopèdia.cat». [Consulta: 19 juliol 2021].
- ↑ > A YouTube
- ↑ (anglès) lloc Elsewhere
- ↑ El Premio Internacional Terenci Moix recuerda a la periodista rusa Anna Politkovskaia Arxivat 2013-12-02 a Wayback Machine. a La Vanguardia, 22/4/2007 (castellà)
- ↑ Electra (Elektra), Dvd, de Michael Cacoyannis, amb Irene Papas, Fertis, Aleka Katselli, Theano Ioannidou, Notis Peryalis, Negre i blanc en grec, Subtítols: anglès, francès, castellà, Estudi: MGM/UA Video, 2002, Asin B00005Ujy8
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Irene Papas |
Filmografia d’Irene Papas | ||
|---|---|---|
|  | |
