Irene Polo i Roig

Irene Polo i Roig

Biografia
Naixement	27 novembre 1909 Barcelona
Mort	3 abril 1942 (32 anys) Buenos Aires (Argentina)
Causa de mort	suïcidi
Residència	Buenos Aires (1936–1942) Barcelona (1909–1936)
Activitat
Ocupació	periodista, traductora, publicista

Irene Polo i Roig (Barcelona, 27 de novembre de 1909 - Buenos Aires, 3 d'abril de 1942) fou una periodista, a més de publicista i representant teatral catalana. Va ser una de les primeres dones periodistes de la premsa catalana i redactora dels principals diaris dels anys 30.

Biografia

Irene Polo va néixer en el si d'una família humil del barri del Poble-sec. El pare, Antonio Polo, era guàrdia civil i va morir jove; la mare, Francesca Roig, va haver de tirar endavant la família amb l'ajuda de la filla gran, Irene, que tenia dues germanes més petites: Rosario (1913-1984) i Maria (1911-1983). Es va formar de manera autodidacta. Abans de dedicar-se exclusivament al periodisme, Irene Polo treballà com a cap de publicitat de la productora cinematogràfica Gaumont.

Inicià la carrera periodística i exercí la professió a Barcelona, de manera apassionada i sovint bel·ligerant, fins a l'any 1936. Va començar a escriure al 1927, quan encara no tenia 20 anys, unes primeres col·laboracions en revistes cinematogràfiques com a part de la seva feina a la companyia francesa Gaumont, a les quals seguirien d'altres, ja com a periodista, a El Día Gráfico i al setmanari El Cine: Revista Popular Ilustrada, tot i que gairebé sempre sense firmar, per la qual cosa actualment no s'han estudiat en detall.

El maig de 1930 va començar a escriure al diari Las Noticias. Tot seguit inicià les col·laboracions amb la revista setmanal Imatges, que es mantindrian fins al desembre, i publicà també a la revista Mirador. Després, al novembre de 1931, entraria a treballar a La Humanitat, el 1932 al setmanari La Rambla, i l'any següent al diari L’Opinió. Quan entrà a diaris com L’Instant, l'any 1935, i Última Hora, ja tenia periodistes homes al seu càrrec, un fet insòlit aquells anys.

Estil

Els articles publicats en tots aquests mitjans són un testimoni inestimable, irònic i brillant, de la societat i la política d'aquell moment: des d'articles sobre els usos de la moda –la introducció del pantaló femení, l'aparició de l'escot–, entrevistes a artistes, i minyones, polítics, cambrers, escriptors i cuineres, fins a reportatges de denúncia social –la mendicitat a Barcelona, les pèssimes condicions de vida dels treballadors immigrants– o d'alerta política –com el reportatge en què es fa passar per seguidora de les «Juventudes de Acción Nacional», o els articles dedicats a la censura, que ella mateixa va patir.

Va conrear tots els gèneres, i destacà especialment en el de la crònica i l'entrevista. El seu estil com a entrevistadora i reportera, basat en l'accés directe als protagonistes i la cerca rigorosa de la informació, es concretava en una expressió senzilla i precisa, irònica i vibrant, que constituí una novetat. Era cosmopolita i moderna, i prenia les notes amb taquigrafia. Però són també brillants les seves cròniques, amb la presència d'un jo vívid i sagaç. Com a cronista, es desplaçà al santuari de Núria i, amb ajuda d'un cambrer, espià la tasca dels ponents de l'Estatut, o visità les botigues de teixits i banderes quan, amb l'adveniment de la República, hagueren de repondre a una gran demanda; com a enviada especial, va informar del judici a l'ex Govern de la Generalitat pels Fets d'Octubre de 1934 o de les vagues revolucionàries a les mines de Sallent i Súria, entre altres esdeveniments.

Viatge a Amèrica

El gener de 1936 sortí de Santander a bord de l'Orinoco amb destinació a Amèrica, com a representant de la companyia teatral de Margarida Xirgu. Ja en ruta, però, va entrevistar el polític Casares Quiroga durant l'escala que va fer a La Corunya; l'entrevista aparegué el 5 de febrer del 1936, al diari Última Hora.

A l'Argentina treballà intensament en la gira de Margarida Xirgu, i continuà escrivint; col·laborà amb el Casal de Catalunya a Buenos Aires, pronuncià conferències i escrigué a la revista Catalunya. Després de l'esclat de la guerra, quan la companyia es va dissoldre, l'any 1939, Irene Polo, que no podia tornar a Barcelona finalitzada la guerra civil, es va quedar exiliada a Buenos Aires, on va viure amb la seva mare i les dues germanes, a les quals va poder reclamar. Treballà com a traductora del francès i de l'anglès per a les editorials Losada i Sopena, i va ser directora de publicitat de les perfumeries Dana.

El 1941, en ple adveniment del nazisme i el feixisme arreu d'Europa, patí una forta depressió i començà un tractament. Es va suïcidar als 32 anys.

Altres

Participà en la creació del sindicat Agrupació Professional de Periodistes, de la qual fou vicesecretària del 1933 al 1935.

Bibliografia

• Polo, Irene. La fascinació del periodisme. Cròniques (1930-1936). Quaderns Crema, 2003. ISBN 84-7727-389-9. 
• Polo, Irene. Anna Crespo. Irene Polo, una reportera excepcional: recull dʼarticles (1930-1938). La Mar de Fàcil, 2018. ISBN 84-947042-7-7. 
• Santa-Maria, Glòria; Tur, Pilar «Irene Polo, 1933: Periodisme contra la FAI i en defensa dels obrers». L'Avenç, 486, 1-2022.
• Santa-Maria, Glòria; Tur, Pilar. Els anys americans d'Irene Polo. CalCarre, 2022, p. 217. 
• Tur, Pilar; Santa-Maria, Glòria «La Periodista Irene Polo i el conflicte miner del 1933 a Sallent» (PDF). Eix (Perspectives). Museu de la Ciència i la Tècnica de Catalunya [Terrassa], 4, 12-2017, p. 12-15.

Enllaços externs

• Irene Polo i Margarida Xirgu, recordades, blog d'Emili Casademont i Comas