Irene Polo i Roig

De Viquipèdia
Jump to navigation Jump to search
Infotaula de personaIrene Polo i Roig
Biografia
Naixement 27 de novembre de 1909
Barcelona
Mort 2 d'abril de 1942(1942-04-02) (als 32 anys)
Buenos Aires
Nacionalitat Catalunya Catalunya
Activitat
Ocupació periodista i publicista
Mitjà de comunicació Imatges, La Humanitat, La Rambla, L’Opinió, L’Instant, Última Hora
Modifica les dades a Wikidata

Irene Polo i Roig (Barcelona, 27 de novembre de 1909 - Buenos Aires, 3 d'abril de 1942)[1] fou una periodista, publicista i representant teatral catalana. Va ser una de les primeres dones periodistes en la premsa catalana i redactora dels principals diaris dels anys 30.[2]

Biografia[modifica]

Irene Polo va néixer en el si d'una família humil del Poble-sec. El pare, Antonio Polo, era guàrdia civil i va morir jove; la mare, Francisca Roig, va haver de tirar endavant la família amb l'ajuda de la filla gran, Irene, que tenia dues germanes més petites: Rosario i Maria.[3][4] Es va formar de manera autodidacta.[2] Abans de dedicar-se exclusivament al periodisme, Irene Polo treballà com a cap de publicitat de la productora cinematogràfica Gaumont. Inicià la carrera periodística l’any 1930 a la revista Mirador i exercí la professió a Barcelona, de manera apassionada i sovint bel·ligerant, fins a l’any 1936.[5]

Els articles publicats a Imatges, La Humanitat, La Rambla, L’Opinió, L’Instant i Última Hora, són un testimoni inestimable, irònic i brillant, de la societat i la política d’aquell moment: des d’articles sobre els usos de la moda –la introducció del pantaló femení, l’aparició de l’escot– fins a reportatges de denúncia social –la mendicitat a Barcelona, les pèssimes condicions de vida dels treballadors immigrants– o d’alerta política –com el reportatge en què es fa passar per seguidora de les Juventudes de Acción Nacional, o els articles dedicats a la censura, que ella mateixa va patir.

Com a enviada especial, va informar del judici a l’exgovern de la Generalitat pels Fets d'Octubre de 1934 o de les vagues revolucionàries a les mines de Sallent i Súria, entre altres esdeveniments.

El gener de 1936 sortí de Santander a bord de l'Orinoco amb destinació a Amèrica, com a representant de la companyia teatral de Margarida Xirgu. Abans, però, va fer escala a Galícia on entrevista al polític Casares Quiroga.[3] Quan la companyia es va dissoldre, l’any 1939, Irene Polo, que no podia tornar a Barcelona finalitzada la guerra civil, va quedar exiliada a Buenos Aires on hi treballà com a traductora del francès i de l’anglès per a les editorials Losada i Sopena, i va ser directora de publicitat de les perfumeries Dana. Es va suïcidar als 32 anys.

Bibliografia[modifica]

  • Santa-Maria, Glòria i Tur, Pilar (ed.). Irene Polo, la fascinació del periodisme. Cròniques (1930-1936). Barcelona: Quaderns Crema, 2003. ISBN 84-7727-389-8. 

Referències[modifica]

  1. «Irene Polo i Roig». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  2. 2,0 2,1 «La Xirgu i la dissortada Irene Polo». Diari de Girona. [Consulta: 28 novembre 2014].
  3. 3,0 3,1 Pessarrodona, Marta. Donasses. Protagonistes de la Catalunya moderna. (en català). Ediciones Destino, S.A., 2006, p. 185-197. ISBN 9788497100854. 
  4. «Irene Polo, periodista». Archive.org. [Consulta: 28 novembre 2014].
  5. «Irene Polo Roig». Diccionari Biogràfic de Dones. Barcelona: Associació Institut Joan Lluís Vives Web (CC-BY-SA via OTRS).

Enllaços externs[modifica]