Irene Solà Sàez

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaIrene Solà Sàez
Els 12 finalistes del Premi Òmnium Millor Novel·la de l'Any 191130 162 dc (49162599576).jpg
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement17 agost 1990 Modifica el valor a Wikidata (30 anys)
Malla (Osona) Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióUniversitat de Barcelona
Universitat de Sussex Modifica el valor a Wikidata
Activitat
OcupacióPoeta i escriptora Modifica el valor a Wikidata
Premis

Lloc webirenesola.hotglue.me Modifica el valor a Wikidata

Irene Solà Sàez (Malla, 17 d'agost de 1990) és una poeta, narradora i artista catalana.[1]

Llicenciada en Belles Arts per la Universitat de Barcelona, en la investigació artística transdisciplinària en què treballa conflueixen els estudis universitaris i la inquietud per la literatura, que ha estat premiada en diversos certàmens des del 2004, entre els quals destaquen la publicació del conte «L'Ahir es diu Júlia, i l'endemà també», en el recull Aprenents i altres contes, accèssit al XXVI Premi Antoni Bofarull de narrativa i en el 21è Premi Miquel Martí i Pol. El 2012 va guanyar el 48è Premi Amadeu Oller per a poetes inèdits, amb l'obra Bèstia (Galerada). El jurat del guardó va destacar-ne la poesia «suaument violenta, colpidora i tènue»", plena d'idees i amb «incorporacions d'objectes aparentment impoètics», en un «univers surrealista molt suggerent i ben sostingut». Bèstia (Beast) ha estat traduït recentment a l'anglès a l'editorial Shearsman Books de Londres.[2] El 2017 va guanyar el premi Documenta de narrativa per a menors de 35 anys amb el llibre Els dics.[3] És cofundadora amb Francesc Ruiz Abad del fanzine de creació contemporània Vols russos i participa en diversos projectes col·lectius.[4][5][6] El 2019 va guanyar el Premi Anagrama de Novel·la en català amb l'obra Canto jo i la muntanya balla[7] i amb la mateixa obra el 2020 va guanyar el Premi de Literatura de la Unió Europea,[8] entre altres guardons.[9][10]

Obra publicada[modifica]

Premis[modifica]

Referències[modifica]

  1. «Irene Solà. Canto jo i la muntanya balla». La bellesa, 02-08-2019. [Consulta: 24 juny 2020].
  2. «Shearsman Books 2017 Titles | Alphabetical by Author» (en anglès). [Consulta: 22 març 2019].
  3. «Irene Solà guanya el premi Documenta 2017» (en català). Ara.cat.
  4. «Irene Solà guanya el 48è premi Amadeu Oller amb 'Bèstia'». Ara. ACN, 12-06-2012.
  5. «Irene Solà premi de poesia Amadeu Oller i Joan Borrallo de la Guàrdia Urbana de Vic». El 9, 23-07-2012. [Consulta: 4 febrer 2015].
  6. Gaillard, Valèria «Poesia d'objectes impoètics». El Punt Avui, 12-06-2013.
  7. Geli, Carles. «Irene Solà guanya el Llibres Anagrama de novel·la amb una fantasia rural» (en català), 21-01-2019. [Consulta: 22 gener 2019].
  8. «European Union Prize for Literature announces 2020 laureates | EU Prize for Literature». [Consulta: 19 maig 2020].
  9. 9,0 9,1 «Irene Solà, Premi de Literatura de la Unió Europea 2020». Núvol, 19-05-2020. [Consulta: 6 juny 2020].
  10. 10,0 10,1 «Sento jo i la muntanya parla». Núvol, 15-07-2020. [Consulta: 6 juny 2020].
  11. «Irene Solà guanya el 2020 European Union Prize for Literature per 'Jo canto i la muntanya balla'». Diari Ara, 19-05-2020. [Consulta: 19 maig 2020].

Enllaços externs[modifica]