Irene de Lecce

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Per a altres significats, vegeu «Santa Irene».
Infotaula de personasanta Irene de Lecce, o
Erina
Altare Santa Irene Lecce 1177.jpg
Altar de la santa a Sant'Irene de Lecce; la imatge de la santa és la de la part superior del centre
Biografia
Naixement segle I o segle III
Lecce (Pulla, Itàlia) o Magedo (Pèrsia)
Mort segle I o ca. 272
Lecce o Pèrsia
Període Imperi Romà
verge i màrtir
Celebració Tota la cristiandat
Canonització Antiga
Festivitat 5 de maig
Esdeveniment significatiu Personatge llegendari
Iconografia Com a màrtir
Patrona de Lecce, fins al 1656
Modifica les dades a Wikidata

Irene de Lecce, Erina o Irene de Magedo (Lupiae, actual Lecce, Pulla, s. I?) és una personalitat envoltada de llegendes, de la que no es conserven dades certes, llevat d'una vida antiga extreta del Menologi de Basili II, ja del segle X i, per tant, molt posterior a la seva vida. Probablement, es tracta d'un personatge llegendari. És venerat, tot i així, com a santa per tota la cristiandat.

Llegenda[modifica]

Segons aquesta tradició, Irene, anomenada també Erina, era filla del noble Licini, que, zelós de la bellesa de la seva filla, als sis anys la va fer tancar en una torre, vigilida sempre per tretze servents. La llegenda diu que Déu infongué a la noia la doctrina cristiana i Sant Timoteu, deixeble de Sant Pau de Tars, la batejà. El seu pare, pagà i enrabiat, va voler matar-la i la féu lligar a un cavall encabritat, però miraculosament se'n salvà, mentre que el pare morí arran d'una mossegada del cavall.

La jove pregà i el seu pare ressuscità, que es convertí, amb tres mil pagans més, al cristianisme. El governador de Lupiae, Ampeli, intentà fer-la abjurar i, en no voler ella, la féu torturar i decapitar.

Irene de Magedo[modifica]

Altres versions de la vida modifiquen la llegenda i diuen que Irene nasqué a Magedo (Pèrsia) i que era filla d'un rei, i que abans d'ésser batejada es deia Penèlope. Després de molts miracles, fou executada per ordre del rei Sapor, cap al 272.

Veneració[modifica]

Venerada des d'antic, ja al segle V hi havia a Constantinoble dues esglésies dedicades a la santa, una de les quals encara es conserva. Santa Irene fou patrona de Lecce fins al 1656, quan fou substituïda, arran d'un miracle, per Sant Oronci.

Bibliografia[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Irene de Lecce Modifica l'enllaç a Wikidata